| |
|
|
 |
Butlletí núm. 31 >> No deixem la pau en pau |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
L’encaix de la pau en l’educació no hauria de requerir gaires explicacions però cal admetre que són dos termes que tenen una relació complexa, entre altres motius per la dificultat d’acotar-los conceptualment. La definició més comuna de la pau és l’absència de violències; de tota mena de violència: directa, cultural i estructural. Igual que amb el concepte de salut, que fins no fa gaire era definida com l’absència de malalties i ara és entesa com un dret fonamental i un valor universal de les persones, el concepte de pau hauria de recórrer un camí semblant per assolir un pes específic important en l’educació. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 30 >> Educar en l'art, educar en valors |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
Què és art? Art és expressió, art és crítica, art és bellesa, art és creativitat, art és educació... i art són valors.
L'art pot fer pensar sobre els valors, i pot generar valors, però no es sotmet a cap valor que li vingui de fora, sinó a aquells que ell mateix accepta, que ell mateix ha contribuït a crear... i, en aquest sentit, no és estàtic, canvia constantment, és dinàmic. L'art, necessàriament, és obert i fomenta el valor de l’obertura, de la tolerància. La naturalesa de l’art és múltiple, diversa, diferenciada. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 29 >> Convivència i relacions de proximitat |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
La transformació de les societats és quelcom intrínsec al pas del temps. En les darreres dècades la nostra societat ha patit canvis molt significatius que malgrat permetre valoracions diferents qüestionen el model de convivència que tenim. Es parla amb freqüència de la pèrdua d’identitat col•lectiva, de la desaparició silenciosa de grups socials que temps enrere vinculaven les persones, es diu que els lligams comunitaris s’han debilitat progressivament. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 27 >> Els drets dels infants |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
El 20 de novembre de 1989, les Nacions Unides aprovava el tractat internacional que estableix de forma específica els drets fonamentals de tots els nens i les nenes del món, la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Culminava així un llarg camí de bones intencions, recollides en diferents declaracions, en el primer instrument jurídicament vinculant, que exigeix responsabilitats als països que l’han ratificat. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 26 >> 2015: els Objetius del Mil·lenni. |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
En la Cimera del Mil·lenni, celebrada l’any 2000, el conjunt dels estats membres de les Nacions Unides van aprovar la Declaració del Mil·lenni, en la qual van reafirmar el caràcter universal i intemporal dels propòsits i principis de les Nacions Unides. Van considerar com a valors fonamentals del nou mil·lenni la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, el respecte al medi ambient i la responsabilitat comuna. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 24 >> Escola i EscoleS |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
Als anys 70, Everett Reimer va escriure un llibre que va actuar de revulsiu dels àmbits pedagògics de l’època i en l’Europa desenvolupada i complaguda amb ella mateixa: L’escola ha mort. El 1974, Reimer va esdevenir un destacat crític i activista en contra de l’educació institucional, pública o privada. El mateix faria el seu homòleg Ivan Illich dos anys més tard, amb la seva obra La societat desescolaritzada. A les antípodes, a Amèrica Llatina, Paulo Freire llançava la seva Pedagogia Alliberadora, crítica amb allò que anomenava “pedagogia bancària”, i impulsava una gran campanya d’alfabetització al costat d’un govern brasiler progressista. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 23 >> Ciutat i ciutadania |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
En el discurs polític, i també en el pedagògic, la ciutadania ha esdevingut la noció que intenta expressar en un sol mot una condició humana que vol aplegar tots els drets i deures de les persones. Així, vinculem més el concepte de ciutadania amb un cert reconeixement personal i força menys a individu que es mou amb llibertat per la ciutat, com recorda el seu origen. Una noció, en definitiva, en constant reconstrucció i reelaboració perquè la societat és dinàmica i ens planteja nous reptes a cada moment, però també perquè la ciutat ha esdevingut el model prominent d’hàbitat. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
[1] [2] [3] [4] [pàgina següent] | |