| |
|
|
 |
Butlletí núm. 29 >> Convivència i relacions de proximitat |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
La transformació de les societats és quelcom intrínsec al pas del temps. En les darreres dècades la nostra societat ha patit canvis molt significatius que malgrat permetre valoracions diferents qüestionen el model de convivència que tenim. Es parla amb freqüència de la pèrdua d’identitat col•lectiva, de la desaparició silenciosa de grups socials que temps enrere vinculaven les persones, es diu que els lligams comunitaris s’han debilitat progressivament. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 27 >> Els drets dels infants |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
El 20 de novembre de 1989, les Nacions Unides aprovava el tractat internacional que estableix de forma específica els drets fonamentals de tots els nens i les nenes del món, la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Culminava així un llarg camí de bones intencions, recollides en diferents declaracions, en el primer instrument jurídicament vinculant, que exigeix responsabilitats als països que l’han ratificat. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 26 >> 2015: els Objetius del Mil·lenni. |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
En la Cimera del Mil·lenni, celebrada l’any 2000, el conjunt dels estats membres de les Nacions Unides van aprovar la Declaració del Mil·lenni, en la qual van reafirmar el caràcter universal i intemporal dels propòsits i principis de les Nacions Unides. Van considerar com a valors fonamentals del nou mil·lenni la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, el respecte al medi ambient i la responsabilitat comuna. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 24 >> Escola i EscoleS |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
Als anys 70, Everett Reimer va escriure un llibre que va actuar de revulsiu dels àmbits pedagògics de l’època i en l’Europa desenvolupada i complaguda amb ella mateixa: L’escola ha mort. El 1974, Reimer va esdevenir un destacat crític i activista en contra de l’educació institucional, pública o privada. El mateix faria el seu homòleg Ivan Illich dos anys més tard, amb la seva obra La societat desescolaritzada. A les antípodes, a Amèrica Llatina, Paulo Freire llançava la seva Pedagogia Alliberadora, crítica amb allò que anomenava “pedagogia bancària”, i impulsava una gran campanya d’alfabetització al costat d’un govern brasiler progressista. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 23 >> Ciutat i ciutadania |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
En el discurs polític, i també en el pedagògic, la ciutadania ha esdevingut la noció que intenta expressar en un sol mot una condició humana que vol aplegar tots els drets i deures de les persones. Així, vinculem més el concepte de ciutadania amb un cert reconeixement personal i força menys a individu que es mou amb llibertat per la ciutat, com recorda el seu origen. Una noció, en definitiva, en constant reconstrucció i reelaboració perquè la societat és dinàmica i ens planteja nous reptes a cada moment, però també perquè la ciutat ha esdevingut el model prominent d’hàbitat. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 22 >> Relacions intergeneracionals |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
En tot grup social, existeixen interaccions i lligams entre els seus membres que són un dels principals mecanismes de socialització i de suport al creixement personal. Les múltiples i diverses relacions que establim al llarg de la vida ens permeten tenir l’oportunitat d’aproximar-nos a altres realitats, de descobrir altres punts de vista, de qüestionar-los i qüestionar-nos, de garantir uns referents per la convivència, de construir uns valors personals i col·lectius... (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
Butlletí núm. 21 >> L'aprenentatge-servei com a pràctica d'educació en valors |
|
|
| |
 |
| |
| |
|
|
Consell de redacció
En diferents ocasions, des de l’editorial de Senderi, hem reflexionat sobre l’educació en valors dels nois i noies en període de formació, i sobre la responsabilitat que les institucions educatives formals i no formals han d’assumir en aquesta tasca. Tampoc és la primera vegada que insistim en la complexitat d’un procés que a tots ens depassa si el volem afrontar en solitari i que només podrem tirar endavant amb el compromís de tothom: escoles, esplais, famílies, administracions i especialment amb la implicació dels protagonistes, cada nen i nena, cada adolescent i cada jove que està embrancat en l’apassionant feina de donar forma a la seva persona. (...)
|
|
|
 |
|
|
|
|
| |
|
|
|
[1] [2] [3] [pàgina següent] | |