Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Petita historieta sobre l'assignatura d'Educació en Valors
opinió
Josep Maria López / Vet aquí una vegada una assignatura anomenada Educació en Valors Socials i Cívics, que malgrat tenir un nom força grandiloqüent era força modesta i introvertida, vivia gairebé en l'anonimat, la gent sabia molt poc de com era el seu dia a dia.
Més escrits (XI)
Jaume Cela / Si hi ha un desig compartit per la gran majoria de la humanitat és ser bomber. En algun moment de la vida hem volgut ser bomber. O bombera. (...) Recordo una vegada que vaig anar a visitar amb un parell de classes un parc de bombers. Els ulls dels nois i noies brillaven d'emoció.
Més escrits (VIII)
Jaume Cela / Tot plegat fa pena i caguera. M'he passat la vida treballant perquè els meus i les meves alumnes estimin les llengües, totes, la teva, la seva, la pròpia, la materna, l'estrangera, la... i sempre els de la cançoneta que aquí es persegueix el castellà.
Més escrits (XII)
Jaume Cela / La conferència l'hem hagut d'enregistrar. Personalment no m'acabo d'acostumar a fer-ho d'aquesta manera. Necessito el públic, veure el de la tercera fila que badalla, la noia de l'extrem dret que sempre somriu i aquell altre que no para de bellugar les cames. Necessito aquests petits missatges que m'envia el públic, veure com les seves mirades es troben amb la meva.
Retalls
opinió
Lola Abellò Planas / Tres convincents afirmacions d'una mestra amb molta trajectòria: Una es jubila de l'activitat docent però continua com a mestra tota la vida. Els valors es poden descobrir en els petits gestos, quan en som conscients i veiem la reacció de l'altri. Els ritus són importants per viure i perviure.
Les pantalles obliden el cos
opinió
Josep Palos i Josep M. Puig / Posar el cos vol dir no oblidar que s'aprèn a pensar amb les mans, que no es pot substituir l'acció motriu, que no es pot eliminar l'experimentació sensorial, que no es pot depreciar la manipulació, que la pràctica enriqueix sempre el saber abstracte de la teoria.
La desigualtat és un verí moral
opinió
Josep M. Puig Rovira / La igualtat no està de moda, i així ens va. En els últims decennis la bretxa entre rics i pobres ha crescut fins l'obscenitat. Les conseqüències de la desigualtat van molt més enllà de l'augment de la distància econòmica que separa les persones: provoca infinitat de patologies socials i sofriments personals. Com s'ha aconseguit naturalitzar la desigualtat?
Més escrits (X)
Jaume Cela / Jo expresso en silenci els meus desitjos, perquè n'hi ha que s'han de dir cap endins, desitjos que no poden ser expressats en veu alta, de la mateixa manera que hi ha coses que no es poden imaginar perquè tot allò que arribem a imaginar pot convertir-se en una realitat.
Més escrits (VII)
Jaume Cela / L'altre dia vam anar a Santa Maria del Mar... La basílica està gairebé buida. És l'edifici religiós més bonic del mon, al costat de la catedral de Chartres i les seves dues torres diferents. (...) El gòtic em fa sentir un ésser humà ple d'esperança. El romànic em fa sentir pecador, hi entro cap cot, espantat pel misteri.
Learn to Check : eines per esquivar la desinformació.
experiència i intercanvi
Nereida Carrillo directora de Learn to Check, ens presenta el seu projecte d'educació mediàtica sobre desinformació i verificació de continguts digitals. En Learn to Check s'ofereixen recursos per a docents, famílies, joves i altres públics. És tracta d'oferir coneixements, eines i reflexions per esquivar la desinformació.
Més escrits (IX)
Jaume Cela / Diu l'Antoni Poch comentant l'entrada 57: Aquest cant nadalenc a la joia d'estimar, a l'engròs i al detall, voluptuós, a raig fet, gratuït, és un cela amb tots els ets i uts, que enriqueix en humanitat a qui l'escolta!
Més escrits (VI)
Jaume Cela / Aquests dies hem enyorat fer un cafè al bar o a casa de qui estimem. Steiner deia que Europa s'ha construït als seus cafès. Al del bar del barri o al gran cafè. El cafè viscut com un espai on ens fem i ens desfem com a persones i com a societat, fins i tot podem fer un cafè sols, xarrupar, perdre la mirada a la paret i imaginar-nos més feliços. Imaginar l'infinit.