Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Com fer ApS en línia?
experiència i intercanvi
Fátima Avilés i Josep M. Puig / El curs passat vàrem descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de qualitat i que hi ha plataformes de reunions virtuals que permeten múltiples trobades simultànies. Una funció que fa possibles les activitats per parelles, com ara el reforç a la lectura, les mentories o les activitats intergeneracionals.
Escrits entre rebrots (VII)
Senderi / Jaume Cela / Un dia em van demanar que definís una biblioteca i vaig dir que era l'espai on convivien les veus. Com es va crear el món? Hi sents la veu de la Bíblia que et diu que en sis dies i en un ordre perfecte. Un altre et comenta no sé què d'una tortuga i una tercera et diu que tot va començar amb una explosió, amb un Bang! Les veus dialoguen, ens donen una part de veritat, sigui una veritat que respon a la bellesa del relat sigui una veritat que respon a criteris comprovables.
Escrits entre rebrots (IV)
Continuaré parlant de gent que m'estimo. Avui em toca a mi, perquè m'estimo i faig 71 anys. Tal dia com avui, però de fa 71 anys, vaig néixer. No en recordo res i és curiós que d'un dels esdeveniments de la vida només en sabem el que els altres ens han explicat.
Crisis: solidaritat o caos
opinió
Josep M. Puig Rovira / Les crisis se superen aplegant esforços per produir una força col·lectiva que permeti superar la situació de dificultat: exercint la solidaritat com acció comú.
Colònies, casals i campaments: campanya d'estiu 2020
opinió
Salvador Carrasco / El COVID-19 ha fet de la Campanya d'aquest estiu la més atípica i plena de dificultats de les darreres dècades. Moltes de les entitats organitzadores van plantejar-se, a finals de març, molt seriosament si era possible i viable la Campanya d'Estiu, quin cost real podria tenir i com finançar-la.
Escrits entre rebrots (III)
Senderi / Jaume Cela / Aquests dies emmascarats només veus els ulls de les persones que tens davant i m'he adonat que vivim en un país d'ulls bonics. Si és veritat que els ulls són el mirall de l'ànima, que ens retornen la imatge d'un món interior, estem rodejats de bona gent…. J. Cela
Escrits entre rebrots (i VIII)
Senderi / Jaume Cela / I jo només sé dir-vos que d'alguna manera seré al vostre costat i que confio que com sempre tots, totes o gairebé, estareu amatents a les necessitats dels vostres i de les vostres alumnes. Ho sé segur. Podem perdre moltes coses en aquest combat, però la confiança que ha de presidir la nostra funció no la podem perdre. (...) I avui acabo amb aquests comentaris matiners. J. Cela
Escrits entre rebrots (VI)
Senderi / Jaume Cela / De tant en tant, em miro un prestatge i en retiro uns quants, és una acció dolorosa, però més dolorós seria veure des de l'altre món els llibres que estimo abandonats a qualsevol mercat. Prefereixo regalar-los en vida, que deien els grans de casa.
Escrits entre rebrots (II)
Senderi / Jaume Cela / No crec que hi hagi cel, vaja, no hi penso gaire però crec que més aviat tot s'acaba aquí, però puc dir que he conegut el cel de la mà de persones com en Josep M. i la Lourdes, perquè aquesta mena de persones són el cel. J. Cela
Un estiu de comunitat, que no necessitava èpica
opinió
Felipe Campos Rubio / Segurament aquest article veurà la llum quan les activitats d'estiu siguin un record per tots nosaltres. Però és necessari, diria que imprescindible, explicar què ha passat al llarg d'aquestes deu setmanes en molts centres d'esplai, centres oberts i agrupaments escoltes dels barris del nostre país.
Escrits entre rebrots (V)
Senderi / Jaume Cela / Una de les coses de les que em sento més orgullós en la intimitat, ara ja no perquè ho faig públic i ja no resta a la meva intimitat, és haver participat en la creació de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Escrits entre rebrots (I)
Senderi / Jaume Cela / Entrava a l'aula i començava a tocar la guitarra i a cantar. Al cap de ben poca estona, aquelles criatures que vivien al costat del mar en unes barraques fetes d'uralita, quatre fustes i quatre maons, cantaven i ballaven. Era la màgia d'en Xesco. J. Cela