Lleure, educació i ciutadania
opinió
Lleure, educació i ciutadania
Salvador Carrasco Calvo (2) / En el context d'una societat que no necessita del treball com abans i que ha alterat profundament el seu significat i el seu paper en la societat, cal repensar el temps del lleure i la categoria mateixa d'oci.

Mai han faltat utopies de societats sense treball o amb reducció de les hores del treball. Des de Hesiode ("Els treballs i els dies") fins a Virgili ("Égloga IV") i Moro ("Utopia"). En la tradició filosòfica greco-llatina el treball no era cosa pels ciutadans sinó de metecos i esclaus. El treball era "no-oci"("nec-otium") lo desitjable i digne era l'oci. Cícero parlaria de que "el que està en primer lloc, el més desitjat per tots els homes feliços, honestos i saludables de ment, es l'oci amb dignitat" ( Pro Sestio, XLV, 98). Els grecs , per la seva banda, entenien l'oci ("scholé") com a "estudi", com a aprenentatge de l'individu i element clau per la llibertat del ciutadà i pel desenvolupament de la seva personalitat en la vida pública. La centralitat del concepte d'oci era tal que el llenguatge expressava negativament el amor al treball com a "no oci". L' espai propi de l'oci s'ha dissenyat en cada civilització d'una manera determinada.

En els nostres dies i en el nostre entorn cultural l'oci I l'educació en el lleure, no son mera "diversió" o l'organització de "distraccions" pels infants o els joves, com molts pensen. No es defensa l'entreteniment consumista, sinó el consum responsable i sostenible; ni s' entén el lleure com a mera activitat subsidiària de l'escola, sinó com a afirmació de la justícia, el respecte i el diàleg , categories totes elles que fonamenten la convivència cívica. És més, en el segle XXI no és possible "l'oci amb dignitat" sense la lluita i la vindicació d'un "treball digne".

El lleure és un dels elements claus en la configuració de la ciutadania, un important espai per la construcció d'aprenentatges significatius per la vida, un lloc lliure de treball on adquirir competències bàsiques socials i comunicatives i adquirir compromisos cívics.

Els orígens del lleure educatiu es troben en les pedagogies que van inspirar, al seu dia, l'Escola Nova; el treball per Centres d'Interès i Projectes; les metodologies actives, promotores d'una ciutadania activa i compromesa; l'afirmació del lloc central i la participació de l'infant en l'acció educativa; i la repulsa de visions que separen l'educació i la vida. Venim d'un paradigma que ha introduït la idea de grups d'aprenentatge heterogenis, on tots els infants, independentment de les seves capacitats tenen cabuda, que junt amb les bastides adequades poden assolir un bon desenvolupament l personal i comunitari.

La nostra és una pedagogia de la ciutadania compromesa, especialment oberta als nous reptes i desafiaments de la societat del risc i la precarietat en què vivim. Mirem de formar als infants i joves, perquè esdevinguin ciutadans del present amb capacitat transformadora posant-los al centre de la nostra intervenció. Pensem l'educació considerant les famílies com a destinataris bàsics de l'acció, ja que no podem educar als infants i joves sense la complicitat i el recolzament familiar; des d'una concepció inclusiva de l'educació en el lleure. Volem el lleure educatiu per a tothom. Defensem un model en el qual la lluita contra les desigualtats socials, contra la pobresa infantil i la manca d'oportunitats dels joves ocupin un lloc central. Es tracta de preguntar-nos què podem aportar des del lleure a la millora de l'educació, per fer-la més integradora, més inclusiva i més equitativa.

Salvador Carrasco Cano
Membre del Patronat de Fundesplai


Febrer 2017


-----

Més continguts sobre:
educació per la ciutadanai, educació en el lleure, ciutadania

imprimir