El lleure educatiu com a agent d' integració social
opinió
El lleure educatiu com a agent d' integració social
Salvador Carrasco Calvo (3) / El sector del lleure viu immers en un procés d'anàlisi dels nous reptes socials i educatius, cada vegada de major complexitat. No som pocs els que veiem la necessitat de l'esforç mancomunat de tots els agents educatius del país, perquè les dificultats reals que cal encarar ho requereixen.

La primera de les coses a superar, potser, sigui la nostra tradicional dispersió, que acaba provocant serioses mancances de coordinació d'esforços i l'optimització de recursos. Sens dubte, cal més autoexigència i autocrítica. També cal més obertura a nous processos participatius amb els infants, els joves i les famílies i una millor col·laboració amb l'escola i l'entorn comunitari, en els diversos territoris. Es tracta de reptes seriosos i d'objectius prioritaris, a llarg termini.

Som crítics amb una visió de l'educació centrada exclusivament en l'escola. El camí que porta a fer de l'escola una realitat oberta al conjunt dels agents educatius és llarg i costerut. El lleure educatiu ha de guanyar-se la confiança de l'escola i només hi ha una manera de fer-ho: la senda estreta del rigor i el treball ben fet, la millora de la formació dels monitors/es i l'enriquiment competencial que els permeti fer una aportació positiva a la qualitat de l'educació.

Venim d'un passat de més de 60 anys i hem viscut etapes molts diverses de relació amb el món escolar. Simplificant una mica les coses, però sense faltar a la veritat, es pot dir que hem passat del "desconeixement" a la "complementarietat". Ara toca donar el pas a la "col·laboració" i a la interacció entre tots els educadors que intervenen en el procés de formació dels ciutadans. No és un altre el futur que toca construir, si volem fer dels infants i joves ciutadans oberts, crítics, responsables davant la societat i compromesos amb el seu país.

Amb motiu dels atemptats d'agost passat, a Barcelona i Cambrils, ho dèiem: no basta amb el "No tinc por"... cal, a més, "treballar amb la comunitat local", en els pobles i els barris. Famílies, escola, entitats del lleure i professionals dels diferents serveis hem de saber coordinar esforços si volem mantenir i millorar la cohesió de la societat catalana. Aquest és, per nosaltres, un repte més que demana generositat i, sovint, renúncia als legítims protagonismes als que tothom te dret si es compromet i ho mereix.

Acabem aquests comentaris amb tres indefugibles observacions:

Cadascú ha de tenir clar quin és el seu paper en l' educació, la seva responsabilitat i la seva aportació específica. Al lleure educatiu li pertoca ser un factor clau d'integració en la vida social; un proveïdor d'educació cívica, un focus del "saber ser, saber estar i saber conviure" del que ens parlava l'Informe Delors ja fa tants anys; un embrió d'aprenentatges socials; i un catalitzador de causes justes i solidàries.

Caldrà imaginar i impulsar nous "nodes" de coordinació de l'acció social i educativa, de caràcter territorial, amb funcions clares i delimitades, que permetin actuar junts al conjunt dels agents del mateix entorn, sense crear noves estructures burocràtiques allunyades del dia a dia i de la vida de la comunitat local.

I, finalment, cal avançar en la incorporació del Lleure a l'arquitectura del sistema educatiu. Serà un procés llarg i lent, a realitzar entre tots els agents de l'educació, mitjançant experiències concretes en centres i territoris concrets.



Salvador Carrasco Calvo

Membre del Patronat de Fundesplai

Febrer 2018


-----

Més continguts sobre:
xarxa educativa, treball comunitari, educació en el lleure

imprimir