Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
L'escola és part del seu context
L'escola és part del seu context
José Palos / Els canvis socials i tecnològics demanen una formació permanent de les persones que hauria d'estar lligada al seu context de vida. L'escola, com a lloc d'aprenentatge per a la vida, hauria de vincular la seva línia de treball amb el seu context. Un context que té un valor educatiu però que alhora també és un repte com a realitat socioeconòmica. Aquests aspectes fan que l'escola o el centre educatiu en els seus objectius i activitat educativa hagi de tenir present que és part del seu context.

Les persones aprenem i necessitem aprendre contínuament durant tota la vida. El volum de la informació, la velocitat amb què ens arriba i l'efímer de tot plegat, la facilitat d'accés a quantitats ingents d'informació, el paper de les tecnologies en l'àmbit laboral, domèstic, de consum, de la comunicació, d'infraestructures i de l'administració, el canvi del concepte de treball, la necessitat de tenir criteri per a la seva selecció i anàlisi, etc., influeixen contínuament en la construcció i reconstrucció dels coneixements i, per tant, en la necessitat de formar-nos contínuament. És a dir, l'evolució social i tecnològica condiciona i determina en gran mesura les necessitats educatives de la població. Per això s'haurien de crear institucions o potenciar centres educatius (com per exemple les escoles de formació de persones adultes) que facilitin l'actualització científica i cultural de la població adulta sense que per a això s'hagi de ser universitari. D'altra banda, als centres d'educació obligatòria s'hauria d'assegurar que l'alumnat es forma competencialment, segons el nivell educatiu, sobre les innovacions i els canvis socials que van apareixent a ritmes vertiginosos. Però tot això, perquè sigui més funcional i significatiu, hauria d'estar desenvolupat i vinculat al context i a les experiències de vida de les persones.

L'educació és un procés relacional amb un gran potencial de transformació personal i social: als centres d'educació obligatòria s'eduquen i formen persones perquè elles puguin transformar i millorar la nostra societat. L'escola, el centre educatiu, és un lloc sistèmic de vida i emocions, de pràctica, d'experiències, d'interacció, i, per tant, és important que estigui en contacte amb el món real, amb el context en el qual es troba, aprenent en ell, d'ell, amb ell, i aportant-li el resultat d'aquestes relacions d'aprenentatge. El centre, com a entitat que forma part del seu entorn social, té un compromís i una corresponsabilitat amb aquest entorn i amb la comunitat. Un entorn (medi natural, construït i social) que ha de ser un marc, un espai per aprendre, però també ha de ser objecte d'estudi, recurs d'aprenentatge, i molt important: hauria de ser receptor de les aportacions, dels beneficis i dels impactes generats en el procés d'aprenentatge realitzat en simbiosi amb ell.

Però aquest mateix context educatiu, i especialment el context socioeconòmic de l'escola i de les famílies de l'alumnat, pot condicionar en gran mesura l'èxit escolar i es converteix en un repte i en una oportunitat, sempre que ens referim al context de la majoria dels centres educatius públics. Aquests són espais on cal conjugar i treballar amb desigualtats personals, socials i econòmiques per construir valors de justícia i equitat social. El centre ha de tenir-ho present en la seva línia pedagògica, en els valors que cal construir en el propi projecte educatiu i, per tant, en l'organització, la metodologia i la dotació de recursos. Això suposa un repte per al dia a dia del professorat i per als equips directius. Per aquest motiu, és imprescindible que les famílies atorguin confiança a l'escola com a entitat que ajudarà els seus fills a progressar personalment i socialment, però també és fonamental que l'administració intervingui per pal·liar aquestes desigualtats i deficiències pel que fa als recursos econòmics i humans.

L'alumnat, el professorat i les famílies han de sentir-se membres del centre com a comunitat de la qual volen formar part i a la qual volen assistir cada dia per fer coses rellevants per a ells; però també per als seus companys, per a tota l'escola i per al municipi on es troba. Han de sentir que el que fan a l'escola té un reconeixement social i està valorat per la comunitat educativa, al barri i al mateix poble. En aquest sentit és pertinent establir, al municipi o a la zona educativa, xarxes d'intercanvi d'experiències o projectes que al mateix temps que serveixen com a formació per als equips també puguin servir com a validació, reconeixement i consolidació de projectes i experiències personals. Si estan reconegudes i recolzades per l'administració, molt millor. D'aquesta manera, l'autoestima i el sentiment de pertinença es van enfortint, i es va potenciant una educació vinculada a la comunitat i al seu context .

Abril 2018



-----

Més continguts sobre:
xarxa educativa, territori, educació per la ciutadanai, participació

imprimir