40 Anys d'EpA, de la democratització de l'Educació a la democratització educativa 40 Anys d'EpA, de la democratització de l'Educació a la democratització educativa
opinió
40 Anys d'EpA, de la democratització de l'Educació a la democratització educativa
Margarida Massot / Necessitem un canvi de model per afrontar i fer possible, des d'una perspectiva àmplia, l'aprenentatge al llarg de la vida. Calen polítiques educatives que prioritzin i inverteixin en la formació de la població adulta en totes les seves modalitats; l'adquisició de competències bàsiques, l'actualització de coneixements, l'obtenció de titulacions, l'accés a l'oferta cultural de qualitat. Un canvi de model que reestructuri, dinamitzi, coordini i optimitzi l'oferta formativa d'un territori i la posi a l'abast de tota la població.

D'ON VENIM? A finals dels anys 70, amb l'arribada de la democràcia i sota el lema; una escola d'adults a cada barri, va aparèixer una nova i forta reivindicació social a la que calia atendre i a la que calia donar resposta. La vam anomenar, la democratització de l'educació, que consistia a facilitar l'accés gratuït també a la formació de les persones adultes. Va ser la resposta que van donar les administracions a la demanda social existent i a les creixents necessitats de formació de la població adulta.

Va ser una resposta, necessària però insuficient, basada fonamentalment en facilitar l'accés a la formació. Es va instaurar així una forma d'actuació descendent que anava des d'administració cap a la ciutadania, del departament de Benestar social i/o Educació/Ensenyament a les escoles i als alumnes. Un primer pas!

A partir dels anys 90, i amb l'accés a uns recursos educatius mínimament satisfets, calia fer un pas més de manera que l'educació en general i l'EpA en particular s'obrís a nous processos de participació. Seguint el concepte de democràcia participativa a l'ús, es va començar a treballar per invertir les línies d'intervenció anteriors, calia doncs, incorporar totes les persones com a agents actius en els seus processos formatius, en l'organització, en la planificació i la gestió de la seva formació. Així, els participants, des de les seves necessitats, havien de marcar les tendències de les propostes formatives (l'oferta) i de les seves activitats formatives. Un bon intent no reeixit del tot!

Calia llavors, i m'atreveixo a dir que encara cal, que les línies d'intervenció institucionals es tornessin, millor dit que es tornin, ascendents de manera que vagin de la ciutadania cap a les administracions. És a dir, que es faciliti de veritat el procés d'apoderament de les persones adultes en els seus processos d'aprenentatge. Quan aquesta nova forma d'entendre i satisfer les necessitats formatives des de a baix, sigui una realitat estesa i compartida podrem dir finalment que la democràcia ha arribat finalment a l'educació.

ON SOM? Actualment, la formació de les persones adultes (FpA) requereix una revisió en profunditat i una actualització del marc legal que l'ordena. Malgrat les millores dels darrers anys, la situació formativa de les persones adultes a Catalunya no és de cap manera la desitjable. Els nivells formatius són molt inferiors als de la Unió Europea.

A Catalunya, hi ha gairebé un milió i mig de persones adultes que no tenen estudis acabats ni cap titulació del sistema educatiu (1). Això comporta dificultats per a les persones que estan en aquesta situació. Convé recordar que la Unesco considera funcionalment analfabeta la persona que no sap resoldre d'una manera adequada tasques necessàries en la vida quotidiana com ara: llegir i entendre el prospecte d'un medicament i utilitzar-lo correctament, emplenar una sol·licitud per un lloc de treball, seguir unes instruccions escrites, entendre els horaris de l'autobús...


(1. Veure imatge de taula adjunta: Nivells d'instrucció de la població a partir de 16 a Catalunya. Idescat 2011)

Si al milió i mig de persones (23,4%) sense titulació s'hi suma el 28,3% de les que només tenen el títol de la l'educació secundària obligatòria (ESO), això situa la meitat de la població adulta a Catalunya amb uns nivells de formació inferiors o com a màxim equivalents a l'educació obligatòria.

Abundant en el tema, encara que només sigui per donar la importància que mereixen aquestes dades, també ens cal constatar que els informes PISA i PIAAC (OCDE) mostren que la formació dels pares, especialment la de la mare, correlaciona directament amb l'èxit i/o fracàs escolar dels seus fills, fet que reforça els cercles de desigualtat socioeducatives. M'atreviria a dir que no hi haurà cap reforma eficaç del sistema educatiu si no s'actua alhora en la millora de les competències bàsiques de la població adulta. Podríem anar donant més dades sobre les relacions negatives/perverses que existeixen entre els nivells de formació i la pobresa, l'atur o l'esperança de vida per citar només alguns exemples. Però ho deixarem aquí.

Arribats a aquest punt, se'ns plantegen algunes preguntes rellevants; què pot fer la FpA per superar les desigualtats derivades del nivell de formació? És adequada l'oferta formativa actual per les noves demandes i necessitats? Quin tipus de professionals han d'oferir-la? Qui l'ha de gestionar?

Intentar contestar totes aquestes preguntes en portaria més enllà del propòsit i extensió raonable d'aquest article, però voldria, per anar acabant, apuntar algunes idees per encetar si més no, un debat necessari i crec que urgent al respecte.

CAP ON VOLEM ANAR? Necessitem un canvi de model per afrontar i fer possible, des d'una perspectiva àmplia, l'aprenentatge al llarg de la vida. Calen polítiques educatives que prioritzin i inverteixin en la formació de la població adulta en totes les seves modalitats; l'adquisició de competències bàsiques, l'actualització de coneixements, l'obtenció de titulacions, l'accés a l'oferta cultural de qualitat... I per aconseguir-ho, caldria entre d'altres factors:

- potenciar centres i espais formatius diversos com a servei educatiu universal amb una funció inclusora, socialitzadora i de cohesió social que defugi l'assistencialisme, i que redueixi l'efecte Mateu.

- potenciar els centres de FpA com un espais polivalents, flexibles i dignes.

- descentralitzar la FpA de manera que pugui estar cogestionada i planificada des de les administracions autonòmiques i també des del municipalisme més poper a les necessitats i demandes del sector.

- establir una oferta formativa àmplia, diversa i contextualitzada per a respondre a les necessitats específiques de les persones adultes.

- coordinar l'oferta formativa, els diversos programes d'un territori a partir d'un model de centres oberts i integrats al barri.

- Estimular la formació específica del professorat de FpA

- ...

En definitiva, cal un canvi de model que reestructuri, dinamitzi, coordini i optimitzi l'oferta formativa d'un territori i la posi a l'abast de tota la població.


Margarida Massot

Sabadell març de 2018



-----

Més continguts sobre:
treball comunitari, educació d'adults, ciutadania

imprimir