Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Ripoll per la convivència
opinió
Ripoll per la convivència
Clàudia Bassaganya i Anna Viñas / "Amb el lema Ripoll per la convivència, l'Ajuntament, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, el Consell Comarcal i diverses entitats i associacions locals, com Som Ripoll o la Fundació Map, van organitzar un acte el 16 d'agost."Aquestes accions, les que s'han realitzat al llarg del darrer any i d'altres que se'n derivaran, es dibuixen com la punta de l'iceberg,...

..el reflex d'una societat que necessita evidenciar accions, fets, moviments per prendre consciència de forma física que alguna cosa s'està fent. Hi ha una part amagada, la falsa tranquil·litat, un mar de fons, la necessitat de "passar pàgina" ràpidament, de buscar respostes perquè formular preguntes provoca incertesa i por.

Fa dos anys, des de l'àrea de joventut i arrel de l'elaboració dels Plans Locals de Joventut 2016–2019, els nostres projectes pretenen donar resposta a unes necessitats emocionals detectades durant les intervencions i les obversions en dinàmiques juvenils. Tenim una franja de persones joves amb un nivell baix d'autoconeixement, d'habilitats per la vida, de gestió i resolució de conflictes i d'identitat. Siguin quins siguin els seus orígens, estem patint un canvi de paradigma tenyit de rebaixes emocionals.

En aquest sentit, el sotrac emocional que els atemptats de Barcelona i Cambrils han suposat en el sí de la població ripollesa, ha evidenciat la necessitat de treballar en aquesta direcció. I ha estat més enllà d'aquest impacte que s'ha generat un procés de reflexió profund, que ha fet posar en dubte molts dels conceptes que es tenien com a fonaments sòlids de la nostra societat.

Aquest és un treball "complex", ja que porta intrínsec connectar amb les emocions que se'ns desperten arran del 17A, i alhora topa amb la necessitat de "tornar a la normalitat" que moltes vegades tenim com a municipi/comarca. Però malgrat això, creiem que només a través de la reflexió, de fer-nos preguntes o de posar en dubte tot el que estava establert fins el moment, podrem aconseguir una transformació social que ens permeti assentar les bases d'un Nou Model de Convivència.

Un dels reptes que té joventut és treballar la importància dels referents ciutadans entre els i les joves, uns referents que no poden trobar-se rere una pantalla, des d'una imatge 2.0. La situació mundial globalitzada, la immediatesa de la informació i el poc espai a la reflexió i a la introspecció fa que els ciutadans i les ciutadanes ens projectem des de la pròpia estructura cultural on es dibuixa implícitament un procés de comparació social que genera un "nosaltres" davant d'un "ells"; procés en el qual emergeix la identitat social, però també l'estereotip, el prejudici i la discriminació.

La percepció mútua és un dels primers punts de partida en relació al treball que s'està duent a terme a Ripoll i en extensió a la Comarcal del Ripollès. Segons dades d'un estudi realitzat a nivell mundial envers les percepcions que tenim associades a col·lectius religiosos, i que ens serveix com exemple del punt de partida, destaquem els següents resultats:
· Els principals trets associats a persones de religió musulmana des de la percepció de persones no musulmanes (d'Europa, Estats Units i Rússia) són: fanàtiques, honestes, violentes i generoses.
· Els principals trets associats a persones occidentals percebudes entre persones de religió musulmana de ciutats on predomina aquesta religió són: egoistes, violents, ambiciosos i immorals.

En conclusió, les percepcions entre uns i altres denota que s'ha de treballar en relació al desconeixement i el prejudici, en relació a la consciència de l'altre i la seva existència. El reconeixement i la no exclusió són elements relacionats amb la pertinença, que esdevenen pilars d'estudi pel que fa a les relacions humanes, socials, personals etc.; uns indicadors potents per analitzar aquesta percepció mútua.

Com treballem la diferència? Què és la diferència? Des d'on es mira? Relativa a què? Vivíem però no convivíem? Què vol dir conviure? Tenim prou lèxic? El que tenim defineix tot això? Des de la nostra perspectiva i des del treball que s'està gestant a nivell de municipi i comarca, la línia estratègica de treball té com a punt de partida l'obsolescència del concepte inclusió.
Si ens fixem en l'evolució temporal dels conceptes, veurem que socialment ens iniciàvem a prismes d'exclusió, més endavant coneixíem la segregació (separació de col·lectius), aquest concepte evolucionava fins a construir la integració (acceptació a un col·lectiu marcant la diferència) i fins a dia d'avui que hem estat parlant en espais educatius i socials d'inclusió (oportunitats i atenció a la diferència). Des del nostre treball i més des dels fets ocorreguts amb el grup de joves de Ripoll, l'anàlisi global dels ítems d'un check list que sumava com a resultat la seva inclusió, ens fa repensar per poder avançar, actuar i reflexionar des de la convivència.

És provable que estiguem en una fase d'identificació social però no reconeixement integral, per tant continuem creant sinèrgies, prenent consciència d'una realitat amagada i d'un context en ple canvi de paradigma. Els vincles, el coneixement superficial recíproc i un territori fàcilment enteranyinable són elements de fortalesa que ens permeten viure aquesta situació de neguit ciutadà com a oportunitat d'aprenentatge. "Re-espectare" significa tornar a mirar, mirar de forma diferent. Curiosament de "respectare" en deriva el concepte "respectar".

Setembre 2018

-----

Més continguts sobre:
treball comunitari, interculturalitat, educació per la pau

imprimir