Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Potencialitats educatives de les fonts orals Potencialitats educatives de les fonts orals
opinió
Potencialitats educatives de les fonts orals
Emili Ferrando / La utilització de les fonts orals en el procés educatiu de l'alumnat entra plenament dins d'una dinàmica participativa, de creativitat, de moralitat, de millora de les relacions socials i de creixement personal. És una metodologia que permet reconstruir esdeveniments que romanen foscos per la manca o absència de fonts i recuperar de forma més democràtica la memòria històrica.


Vivim en un món ple d'injustícies, de contradiccions, opac, complex, desigual, globalitzat,... A tots plegats se'ns escapa la comprensió d'aquest nou escenari que canvia a un ritme trepidant. Per això mateix creiem que cal introduir en l'educació perspectiva històrica i unes noves coordenades que ajudin pares, professors i alumnes a explicar-se el que passa al nostre món. La societat necessita persones amb imaginació i creativitat, comprensives, que siguin capaces de relacionar-se adequadament amb els altres, de prendre iniciatives, de gestionar i resoldre conflictes, de respectar creences i cultures, d'avaluar els valors imperants. L'escola ha de jugar un paper important en la promoció de persones versàtils i amb capacitat d'aplicar habilitats molt específiques a una gran varietat de situacions i experiències, motivades per obrir nous horitzons, per teixir relacions i assumir nous reptes. L'educació ha d'ajudar a dirigir amb sentit la pròpia existència, a donar resposta a les qüestions essencials de la vida, a crear una personalitat que respongui a la dignitat humana, a fer un món més just. L'aprenentatge s'ha de fer des del coneixement de la realitat, des del ser, des de l'actuar, des del viure en comunitat. Hem d'aprendre a tenir iniciativa, a posar en pràctica el que aprenem. Saber és també participar, comprometre's i transformar. Aquesta és la manera d'actuar en democràcia.

L'educació, més enllà del període escolar, continua durant tota la vida. Hi ha educació dins i fora de l'escola, abans i després, en àmbits formals i informals, en modalitats presencials i a distància. A més de l'escola hi ha moltes altres plataformes educatives complementàries: plans d'entorn, centres oberts, esplais, guarderies, escoles d'adults, plans de formació, activitats culturals i artístiques, etc. Aprenem en l'escola, en la família, en el barri, en contacte amb els amics, en el mercat, en el treball, en les activitats de lleure; a partir de llibres, del món virtual, dels mitjans de comunicació, de la participació en entitats cíviques i en mil tasques de la vida quotidiana. La missió d'educar és compartida i correspon a totes les institucions socials i mitjans de comunicació: família, escola, amics, associacions recreatives, entitats veïnals, partits, sindicats, confessions religioses, televisió, cinema, etc. L'escola i el professorat són responsables de la instrucció dels joves però solament col·laboradors en la seva educació. Si les diverses estructures i institucions no es coordinen amb l'escola poca cosa es podrà fer per l'educació dels alumnes.

Des de la política s'ha de garantir el dret a l'educació per a tots i la seva qualitat, però des del camp de la pedagogia cal renovar els continguts, els textos, els mètodes educatius i la didàctica. I això és una tasca i una responsabilitat pròpia de mestres i professors de la qual no poden defugir sense caure en una greu irresponsabilitat. L'escola no podrà donar tot això si simplement es perpetuen els models escolars del passat. Les formes tradicionals d'ensenyar, de programar i d'avaluar a l'escola han de deixar pas a formes renovades d'ensenyament que tinguin com a objectiu que tot l'alumnat utilitzi al màxim les seves capacitats, sense deixar-se ningú enrere. La utilització, en concret, de les fonts orals en el procés educatiu de l'alumne entra plenament dins d'aquesta dinàmica democràtica, participativa, de creativitat, de moralitat, de millora de les relacions socials i de creixement personal.
Les fonts orals ajuden a l'adquisició de les competències bàsiques en l'àrea social i ciutadana i també en altres àrees del currículum: saber comunicar-se en contextos diferents, expressar les pròpies idees i escoltar les dels altres respectant el punt de vista de les persones que no pensen com un mateix, reconèixer les diferències entre les persones però també la igualtat radical en drets, en particular, entre homes i dones i entre naturals i immigrants. Suposen també la pràctica del diàleg com a mitjà per a resoldre els conflictes tant en l'àmbit personal com en el social, el coneixement dels valors en els quals s'assenten les societats democràtiques i l'adopció de comportaments coherents amb aquests valors. Les fonts orals fan possible la comprensió de la realitat social en la qual viuen i l'exercici de la seva ciutadania democràtica perquè en la seva pràctica avancen en la comprensió de la realitat històrica i social del món, en la seva evolució, en les conquestes aconseguides i en els problemes actuals que cal afrontar. Els ajuden a valorar l'aportació que les diverses cultures existents han fet a l'evolució de la humanitat i a saber conjugar la pertinença a la societat en la qual viuen amb el sentiment de ser ciutadans del món. Posen igualment en solfa coneixements diversos i habilitats complexes que els permeten veure la realitat des de diverses perspectives, reflexionar sobre ella de forma global i crítica, i participar i prendre decisions d'acord amb els principis ètics i valors universalment reconeguts com a vàlids en la Declaració dels Drets Humans i en les nostres constitucions democràtiques. D'aquí la necessitat de donar-les a conèixer, d'analitzar com es porten a terme i de fer propostes metodològiques i didàctiques per millorar el seu ús.

El recurs a la font oral (la transmissió del testimoni de boca en boca) és molt vell en la història. Però la possibilitat de "guardar" la veu i la imatge li ha donat a la recerca històrica noves perspectives. Entenem per fonts orals les fonts sonores que recullen la versió única i inèdita d'alguns protagonistes dels fets històrics que s'estudien en relació amb un projecte de recerca. Les fonts orals no donen lloc a una "història oral". Solament hi ha una "història", sense adjectius, a la que s'accedeix a partir de distintes fonts. No obstant es pot parlar d'"història oral" quan el mètode d'investigació predominant són les fonts orals. Alguns historiadors les critiquen per subjectives, trivials i poc científiques, però si se les utilitzen amb rigor tenen la mateixa validesa que qualsevol altra font i les mateixes dificultats pel que fa a subjectivitat, parcialitat i interpretació. En el procés de la seva d'elaboració intervenen: l'investigador, la persona entrevistada, una interelacció intensa entre l'entrevistador i l'entrevistat, la interpretació i l'elaboració teòrica posterior, en el context d'un projecte d'investigació,

Crear una font oral implica: tenir projecte, conèixer el tema a investigar, dominar la tècnica de l'entrevista, escollir la mostra d'entrevistats-des, contactar amb l'entrevistat-da, emplenar la Fitxa Biogràfica, elaborar el qüestionari i posteriorment personalitzar-lo en funció de la persona a entrevistar, saber utilitzar els aparells de gravació, vèncer la timidesa inicial i superar les dificultats que surten pel camí, aconseguir una relació fluïda i de confiança amb l'entrevistat-da, elaborar la Fitxa Tècnica posterior, realitzar correctament i creativa la transcripció, aconseguir la cessió intel·lectual, criticar la seva fiabilitat i extraure els seus coneixements i experiències vitals.

Les fonts orals ens permeten reconstruir aquells esdeveniments que romanen foscos per la manca o absència de fonts; ens apropen a la realitat més immediata i a la mentalitat i modes de vida de classes i col·lectius socials que es pretén investigar, afavoreixen una història desmitificada i crítica, renoven enfocaments i ens obren a la història popular i a la seva dimensió social. Democratitzen igualment el discurs històric doncs prenen la gent, sovint allunyada dels centres de poder, com a protagonistes i els donen l'oportunitat d'aportar la seva veu. Tothom pot sentir-se protagonista de la reconstrucció històrica: dones, analfabets, nens, malalts, exiliats, emigrants, treballadors actius i aturats, mestresses de casa, discapacitats, etc. Ens permeten també aprofundir en aspectes recents i poc estudiats de la nostra història: guerra civil, franquisme, exili, lluita militant, consciència de classe, organitzacions clandestines, migracions, llocs de treball, transició democràtica, etc. Incorporen aspectes antropològics i analitzen el que és quotidià i personal: comportaments, sentiments, costums, mentalitats, símbols, oci, treball,...

Afavoreixen igualment una educació i una ciutadania activa perquè, individualment o en grup, es participa en tot el procés de recerca històrica i això obliga a tenir una visió global del projecte de recerca, de les passes que implica i de les dificultats i eines a utilitzar en cada moment. Comentar i dialogar sobre les dificultats que surten en el camí és una de les tasques més gratificants i alliçonadores. La pràctica del diàleg, de la comprensió, de la captació de l'altre, del buidament personal, de la sinceritat, de la interiorització, etc. té un gran valor educatiu en una societat en què la comunicació entre pares i fills, entre joves i persones grans no resulta fàcil. Contribueixen a reconstruir una memòria que ha estat "trencada" especialment en les grans aglomeracions urbanes i en zones perifèriques de recent immigració. Les fonts orals tenen un indubtable interès en la recerca de les arrels i dels signes d'identitat personal i col·lectiva i poden ajudar a qui les utilitza a identificar les petjades del seu passat i a integrar-se en el seu entorn a partir del seu coneixement crític.

Una novetat o singularitat de la font oral és que els entrevistadors intervenen des del primer moment en la seva creació. L'entrevista ens posa en contacte amb persones grans amb una llarga experiència de vida i, per tant, ens planteja la qüestió de la temporalitat, de l'ordenació cronològica, del canvi i de la complexitat del temps històric. Comprovem que la memòria té una perspectiva individual però també col·lectiva, de grup o de classe i que aquesta no pot ser compresa si no se la situa en el seu context social i en la relació entre el temps curt (esdeveniment) i el temps llarg (estructura). Qualsevol fet està emmarcat en una xarxa complexa de relacions que convé conèixer mínimament. La història local és un àmbit adequat per la realització de treballs de recerca amb fonts orals tant per part d'escolars com de membres de col·lectius populars interessats en recuperar la pròpia història. Els testimonis vius són accessibles i el camp d'observació i recerca és concret, proper i directe, fet que facilita la comprensió de la història. Però no s'ha de perdre de vista en cap moment un enfocament globalitzador ni els vincles amb la història universal. Més que fer "història local" es tracta de fer "història social en un marc reduït", afavorint sempre una explicació integradora.

Les fonts orals ens acosten a persones senzilles, normals i corrents, ens permeten conèixer les seves experiències de vida, el seus sentiments, desitjos, neguits, emocions, lluites, utopies, també aspectes íntims de la seva vida personal. Ens ajuden a comprendre la densitat del que han viscut, les seves arrels, el seu llenguatge de vegades original i únic, els seus silencis i oblits, les seves llàgrimes i queixes, la seva mirada i el seu somriure, les seves equivocacions, el to de la seva veu, els seus gestos, passions, records, persones estimades, l'estil del seu compromís cívic i social, la forma en què han afrontat les pròpies malalties i les dels seus familiars, les actituds en què han afrontat també els entrebancs que els ha deparat la vida. Les històries de vida, carregades de treball, de generositat i estimació, de vegades també de sofriments i frustracions, ens obren portes i dimensions insospitades, il·luminen la nostra vida passada i present i ens forcen a revisar-la i millorar-la. Totes aporten humanitat, democratitzen una història fins ara excessivament elitista, i fan visible i transparent el seu protagonisme de vegades massa opac i invisible. En la recuperació de la memòria històrica la seva paraula, el seu testimoni i la força de la seva experiència personal ocupa un lloc central en la narració de la història.

Emili Ferrando

Setembre 2018








-----

Més continguts sobre:
treball per projectes, treball comunitari, educació per la ciutadanai, democràcia

imprimir