Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Testimonis a l'aula
experiència i intercanvi
Testimonis a l'aula
J. Miquel Albert / El grup de memòria DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) ofereix al professorat i als centres del seu àmbit d'acció el projecte "Testimonis a l'aula". Es tracta de posar en contacte als estudiants i al professorat amb algunes persones que han estat protagonistes de fets històrics fonamentals de la història més recent. I aquest apropament ha de permetre investigar i conèixer les històries d'unes persones i d'unes famílies que van viure i van patir els efectes de grans tragèdies humanitàries al nostre país. Ha estat una participació de més de 30 centres, amb incidència sobre uns 2000 alumnes i 100 professors.


Portar la memòria històrica a les aules pot semblar interessant perquè permet conèixer vides significatives que desperten l'interès dels joves per la història. Són exemples que ens permeten analitzar i entendre com hem arribat a la societat actual. Però, com diu Nora Gaon,(1) treballar la memòria amb els joves és una necessitat per fugir de l'oblit, per conèixer millor la realitat i per construir una societat més justa.

Fa dos cursos que la programació d'activitats del grup de memòria DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) (2) ofereix al professorat i als centres del seu àmbit d'acció el projecte "Testimonis a l'aula". Es tracta de posar en contacte als estudiants i al professorat amb algunes persones que han estat protagonistes de fets històrics fonamentals de la història més recent. I aquest apropament ha de permetre investigar i conèixer les històries d'unes persones i d'unes famílies que van viure i van patir els efectes de grans tragèdies humanitàries al nostre país.

Entre els objectius generals del grup de memòria destaca la realització d'activitats educatives relacionades amb la recuperació, la difusió i el coneixement de la memòria democràtica. En aquest context el treball de memòria ha de ser un signe de tolerància, de dignificació dels valors democràtics i de rebuig de qualsevol totalitarisme. Al mateix temps també ha de suposar un reconeixement de les persones perseguides per defensar les idees democràtiques.

D'altra banda, amb les darreres normatives educatives es promou un desenvolupament curricular fonamentat en l'ensenyament per competències on les metodologies actives i participatives tenen un paper determinant. I en aquest punt el treball didàctic de memòria històrica reuneix moltes característiques que s'avenen amb l'educació competencial. Perquè la intervenció de testimonis a les aules de secundària, tant si tenen relació directa com propera als personatges protagonistes dels fets històrics analitzats, solen produir un impacte emocional i metodològic significatiu a l'hora d'ensenyar les tragèdies humanitàries. Des d'aquesta perspectiva constitueix un recurs pedagògic molt estimat entre el professorat.

El projecte proposa fins ara tres experiències, la primera amb la senyora Dory Sontheimer, autora del llibres "Les set caixes" i "La vuitena caixa", amb els que ha recuperat la història de la seva família de procedència alemanya, durant la instauració del règim nazi i la persecució que va generar a la comunitat jueva. Una altra experiència la presenta el senyor Abel Moreno, director del documental "Fugir de l'oblit", on es planteja la necessitat de la emòria a partir de la vida d'en "Pitu", Josep Busó, exiliat republicà deportat a Alemanya i de la seva dona la Mercè, malalta d'Alzheimer. La tercera experiència la proposen Seo Czimic i Maria Rubia, de la Associació Nakeramos, i presenta la vida de Johann Trollman, "Rukelli", un boxejador gitano alemany que va patir la persecució del règim nazi.

El projecte es planteja com una aplicació amb tres moments d'actuacions didàctiques específiques. Una primera suposa la tria, contextualització i anàlisi de la temàtica, dels personatges i dels elements de memòria que es volen treballar amb els alumnes. La segona activitat té relació a la preparació i realització de la trobada amb el testimoni i les seves fonts. I, finalment, una tercera part d'aplicació i síntesi dels coneixements adquirits.

El format de la segona actuació esmentada, les sessions amb els testimonis, s'adapta a las característiques de cada experiència. En el cas Dory Sontheimer es concreta en una presentació-conferència que s'acompanya d'una nombrosa mostra de fonts primàries i secundàries per anar reconstruint la vida dels seus avis. L'explicació es contextualitza històricament des del període d'instauració del règim nazi fins al final de la 2a Guerra Mundial, però s'allarga fins al període actual, donant un pes especial a la reconstrucció dels lligams familiars desapareguts durant la tragèdia nazi. La sessió es completa amb un espai de preguntes i intervencions de l'alumnat on també mostren les seves produccions. Amb la segona experiència el model més seguit és fer una visualització prèvia del documental "Fugir de l'oblit" abans de la visita de l'Abel Moreno, i preparar la intervenció i les consultes sorgides durant el treball a classe que li faran els alumnes el dia de la sessió. El context històric enllaça des de la II República i la Guerra Civil fins al segle XXI tot fent un viatge per l'exili a França i la deportació a Alemanya del protagonista del documental. Però el protagonisme de la malaltia de la seva dona, la Mercè, permet un tractament més transversal del tema de la memòria i la seva significació. També la utilització del recurs documental permet augmentar les temàtiques analitzades amb el tractament del llenguatge audiovisual i tecnològic. El format de la tercera experiència es planteja com una proposta de taller on es presenten imatges, fotografies familiars i recursos per anar reconstruint l'itinerari de la vida d'en "Rukelli" dins del context històric de l'Alemanya nazi i la repressió de la comunitat romaní. Tot plegat també ens possibilita ampliar el tractament didàctic i fer visible històricament la discriminació que persegueix al poble gitano.

Una participació de més de 30 centres, amb incidència sobre uns 2000 alumnes i 100 professors, ens permet comentar que la incidència durant el procés didàctic ha estat molt positiva i valorada però té apreciacions diferents si ho mirem des de batxillerat o des de l'ESO. En el primer cas es destaca que ha estat un complement perfecte a la seva activitat docent a les matèries d'història i també la implicació emocional per una memòria democràtica i a favor dels drets humans. A la secundària obligatòria la valoració és molt impactant i l'activitat sol plantejar-se com a element final o central d'un projecte transversal. Es destaca la facilitat de connexió emocional i les possibilitats transversals amb altres matèries, sobretot les relacionades amb les competències social i lingüística, sense oblidar que pot connectar directament amb molts aspectes de la digital i de la personal i social.
-------------
(1) Parlem de memòria amb . . . Nora Gaon (Museu dels Combatents dels Guetos a Israel).https://youtu.be/AqGsp18tNaE
(2) Grup de treball de professorat, tècnics i persones interessades per l'estudi històric de l'exili, la deportació i l'Holocaust i altres genocidis, del Departament d'Ensenyament i el Memorial Democràtic.

Novembre 2018


-----

Més continguts sobre:
ètica, educació secundària, educació en valors, educació per la ciutadanai, educació per la pau, democràcia, participació

imprimir