Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
En homenatge a Vicent Martínez Guzmán
opinió
En homenatge a Vicent Martínez Guzmán
Marta Burguet i Arfelis / Segurament d'ell en podem dir que mou a hores d'ara els invisibles fils de la no-violència, que per invisibles, mai són en va. En tot cas, les accions no violentes passen en els entre línies, entre bastides, de maneres silents, discretes, quasi imperceptibles, més que no pas amb cridòria i eixordant. Aquest és el llegat que ens ha deixat en Vicent Martínez Guzmán.

Home de pau, ens deixava el passat 23 d'agost després d'una vida teixida d'esforços, de treball dur i valent per fer valdre el món de la pau des de l'acadèmia, des del pensament, i alhora des de l'acció compromesa. El seu fou un pacifisme punyent, que juga i se la juga per estudiar la pau i promoure'n el seu estudi entre els qui no sempre hi tenen accés. Tot plegat el va dur a iniciar, promoure i mantenir la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau a la Universitat Jaume I de Castelló. La posada en peu d'aquesta Càtedra consolidava el Màster en estudis de pau que va mimar i estimar, no sense el necessari despreniment quan va ser el moment oportú per deixar-lo en mans joves que l'empenyessin des de l'acadèmia. Prendre i desprendre's fou una de les seves vivències internes, en clau també de pau. Com a doctor en filosofia de la pau va ser vicerector del Departament de Filosofia i Sociologia de la mateixa universitat. A casa nostra fou vicepresident de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i membre fundador d'AIPAZ (Asociación Española de Investigación para la Paz).

Quan fa pocs dies escrivia el destinatari del mail. En prémer "vi..." apareixia el teu nom, Vicent. Em venies novament com a home de pau. Com m'agradava la teva famosa "els pacifistes som els realistes". Potser perquè sovint m'he sentit titllada de somnia truites, i jo volent defensar les possibilitats reals d'aquest somniar desperta. Vas ajudar a concretar somnis de pau a uns i altres, a posar-hi nom i coneixement, des del llegat en clau de reconciliació de Ricoeur, passant per les intuïcions pedagògiques de Rodari i les empremtes d'imaginació moral d'en Lederach. Tot plegat, amarat del coneixement i la ciència necessària per tal que la pau no fos arraconada com a dèria dels idealistes. Sostinguda des del món empíric i acadèmic, les petites guspires de pau poden ser més reals també en aquelles accions no violentes a les que ajudaves a posar-hi nom. Recordo les trobades, esperades, amb el qui en deia "el meu professor Morrie", dels dimarts… el nostre era un altre, de dia. Amb aquella fal·lera que compartíem per filosofar sobre la pau, aquell gust per les veritats de pau, per la importància de la no-violència, per les repercussions ètiques de les accions de desobediència ciutadana… I tot i ser home de pau, no eres pas ingenu. En tot cas, podríem dir-te innocent. Aquella innocència que caracteritza els qui se saben enfrontats a realitats que no els portaran a bon port, però des del coneixement, no pas per ignorància, que seran jutjats i assenyalats per no sostenir els criteris del món. Savi com eres, la teva mirada més enllà de la immediatesa portava a descobrir en les persones les seves sensibilitats ocultes. Vas passar de Kant a Boff, i tants d'altres, en els teus moviments interns que tan bé descrivies. Si unes filosofies de pau et van atraure, altres accions de pau t'hi van ajudar a posar filosofia arrelada. La terra és de tots, em deies. També aquella on plantem les nostres arrels. Tu ajudaves a arrelar, coneixements i conviccions. De tu, un bon grup de conversa a redòs de l'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), vam poder aprendre de Müller, del teu bon amic Lederach, de tants filòsofs de la pau.

Director del màster en pau i conflictes, et sabies deutor dels teus alumnes internacionals, de qui vas aprendre, a qui vas ensenyar, i amb qui vas educar en la més gran assignatura humana: aprendre a conviure, des de la senzillesa i proximitat. Traspuaves tanta humanitat! Si ens vam conèixer pels estudis de pau, vam aprofundir per la filosofia arrelada i finalment vam convergir també en unes mateixes arrels cristianes, fins i tot en les nostres comunes complicitats amb el Jesús no-violent que s'hi juga la pell pels més senzills i fa benaurança dels qui treballen per la pau. Vet aquí que fins vam compartir vivències del nostre tast espiritual ignasià, al que tu vas contribuir participant en activitats de Cristianisme i Justícia des de la teva humilitat com a assistent i sense afany de lideratge més que el de qui se sap líder de les pròpies conviccions de pau. Amb tu vaig conèixer la trajectòria del bon mestratge, de qui se la juga per fer créixer els qui té a la vora, sense recels que puguin arribar més enllà del mestre. Com bé deies, l'orgull del bon mestre és veure que van ser les teves deixebles de Castelló les que van acabar consolidant-se a la carrera universitària i van poder tirar endavant el teu gran somni d'aprendre i ensenyar de pau tot apostant per viure-la en entorns de diversitat cultural. El teu màster de la pau, la nineta dels teus ulls, veu ara els fruits del llegat que hi vas deixar.

I, com no, com a home de cor, et vas desviure pels teus. Amant dels que estimaves, sempre vas tenir clar el teu nord: la família. Vetllar per les nétes, veure la cara al darrer nét, i poder fer-ho tot amb la teva estimada Fina. El teu cor bategava en so de pau i aquest batec també gemegava quan paties les no sempre fàcils relacions del nostre món i els conflictes que trastoquen arreu.

Convençuda que, des d'on ets, mous i mouràs els invisibles fils de la no-violència. Com tants cops vas moure't per les complicitats establertes. Que no per invisibles són menys reals -com els pacifistes! Entestats en saber que no només passa el que és tangible. No en va, amb tu comptem, Vicent: t'encarreguem aquests moviments més subtils, tanmateix reals, que mouen accions no violentes, efectives i sovint silents. Tanmateix realistes!

Desembre 2018


-----

Més continguts sobre:
educació per la pau

imprimir