Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
L'espai professional propi de la Pedagogia
opinió
L'espai professional propi de la Pedagogia
Marc Fuertes Alpiste / Hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el/la pedagog/a. Des de les facultats d'Educació hem d'acceptar sense complexos l'amplitud de la pedagogia però evitant formar professionals dispersos/es i sense competències adequades.


El grau de Pedagogia té associat moltes sortides laborals. Normalment, aquestes són agrupades en tres àmbits: l'educatiu, el social i l'empresarial -en realitat, el primer atravessa els altres dos¹-. En comparació amb altres graus, hi ha un ventall de sortides laborals d'allò més divers/dispers. Malgrat això, en el grau no hi ha itineraris preestablerts i cada estudiant se l'ha de fer a mida. En conseqüència, ha d'escollir un itinerari que l'encamini a través de la gran oferta de possibilitats i així especialitzar-se mínimament. Si no ho té clar des d'un principi, haurà d'anar tocant assignatures fins a trobar l'itinerari adequat. I potser en acabar el grau, complementarà aquesta formació amb algun postgrau o màster per acabar de tenir les competències d'especialització que necessiti.

Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) té un parell d'escrits força interesants i crítics sobre el paper dels estudis de Pedagogia (Sarramona, 2011; 2017, pp.6-7). Ve a dir que el grau en Pedagogia no té prou especialització ni connexió directa amb el món laboral, a diferència dels graus de Mestre i d'Educació Social. És del parer que amb l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), els estudis de Pedagogia haurien d'haver passat a ser formació de postgrau (postgrau, màster i doctorat) per servir d'especialització.

És cert que el/la professional de la pedagogia ha de compartir espai amb els altres professionals de l'educació (mestres, educadors socials i psicopedagogs) i a vegades es reparteixen els mateixos llocs de treball. Conec a un pedagog fent d'educador social en una entitat socioeducativa i de participació comunitària. I he vist a mestres fent de pedagogs en una editorial de llibres de text. A tots ens uneix l'educació i la formació de persones. També hi ha espais on la figura del pedagog/a no hi pot exercir:a l'educació infantil i primària no s'hi pot accedir sense la formació especifica de mestre. I des de 2009, per exercir a l'educació secundària es requereix estar en possessió del màster de Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, fet que és font de debat.

Ara bé, més enllà d'espais comuns i d'espais vetats, hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el/la pedagog/a. Té a veure amb el disseny educatiu: analitzar, dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar cursos i formacions de tota mena (presencials, a distància, blended, MOOCs) i per a tots els contextos (corporatius, escolars, socials i de participació comunitària), activitats, seqüències didàctiques, rúbriques d'avaluació, recursos i materials didàctics (en qualsevol format, també digital), formació de formadors (mestres, educadors, professionals), formació en metodologies innovadores d'ensenyament, assessorament d'equips docents en aquestes metodologies, i un llarg etcètera.

Per respondre a la pregunta de què fa un/a pedagog/a a diferència d'altres figures relacionades amb l'educació, hi ha qui fa una analogia amb la figura de l'arquitecte/a: qui dissenya, planifica, fa maquetes i supervisa i avalua les fases de construcció de l'obra. O també es pot fer amb la figura de xef: qui dissenya el menú, calcula els temps de preparació i de cocció i supervisa la seva elaboració. En el cas del pedagog/a, aquesta obra construïda o cuinada és la formació (en forma d'acció formativa, per exemple). Sigui com l'arquitectura o com la cuina, la pedagogia té aquest espai propi lligat amb el disseny i l'organització, i cal conèixe'l.

Per no caure en simplificacions ni reduccionismes, és important anar recollint i concretant els diferents àmbits on es pot desenvolupar i on es desenvolupa la figura del pedagog/a. Aquí el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC) fa una gran feina al respecte. Ala seva web s'hi poden trobar recursos que ens orienten. Però cal fer molta més feina perquè hi ha zones poc definides.

Des de les facultats d'Educació i/o Ciències de l'Educació hem d'acceptar sense complexos l'amplitud de la pedagogia, evitant formar professionals dispersos/es i sense competències adequades. S'ha de facilitar un nivell d'especialització suficient posant en relleu aquest espai propi del pedagog/a, alineant les necessitats d'aquests espais professionals amb una formació competencial adequada. És necessari que l'estudiant en sigui plenament conscient i pugui sentir que té un espai clar i definit d'exercici professional. Només així podrà posar-se un horitzó de carrera concret i treure conscientment el màxim rendiment del seu pas pel grau.

Nota al peu:1- El Dr. Jordi Riera (@JordiRiera1) ho va expressar així en la I Jornada Universitats-Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), celebrada el dia 1 de març de 2018.

Referències:Sarramona, J. (2011). El futur dels estudis de Pedagogia a la universitat. Edu21. Recuperat de: http://edu21.cat/el-futur-dels-estudis-de-pedagogia-a-la-universitat/

Sarramona, J. (2017). Situació actual del/la pedagog/a professional. Educació i Xarxa (EIX). 11. pp. 6-7.

Desembre 2018




-----

Més continguts sobre:
tecnologies

imprimir