experiència i intercanvi
Xarxa d'Intercanvi de Coneixements de Nou Barris
Roser Solà Montserrat / Les Xarxes d'Intercanvi de Coneixements estan formades per grups de persones interessades en intercanviar coneixements, experiències i habilitats, a partir d'una convicció ben senzilla: tots tenim alguna cosa per aprendre i tots tenim alguna cosa per ensenyar. Es tracta d'una manera diferent d'ensenyar, d'aprendre i de relacionar-se en la que tothom pot transmetre allò que sap. A Nou Barris fa 25 anys que hi ha una xarxa molt activa, iniciada per en Rafael Juncadella que n'ha estat la seva indiscutible ànima fins la seva recent mort.
La primera experiència xarxera va començar a Orly, l'any 1971. A Nou Barris es va iniciar el 1993, quan Rafel Juncadella i Mercè Sunyol, mestres de l'escola d'Adults Freire, van entendre que la Xarxa seria una bona eina per implicar les persones adultes en aquesta experiència de sentir-se útils ensenyant el que sabien (fer una bona truita de patates, arreglar un endoll, per exemple), alhora que aprenien tantes coses que no sabien (cultura general, idiomes, pintura...).
Molt aviat van aconseguir formar un bon grup de xarxeros que operaven al local de l'antiga Escola Ton i Guida. Eren persones plenes d'entusiasme, mogudes per la il.lusió d'endegar una cosa nova al barri, i que comptaven amb el lideratge del Rafael Juncadella. Així ens ho expliquen alguns dels iniciadors: "Lo que me empujó fueron las ganas de hacer un bien social; fue Rafa quién me metió" (Manolo Rodríguez) "Yo ya conocía a Rafa desde la Freire. Hizo un cursillo en Francia, nos lo contó, nos gustó mucho la idea y ahí empezamos, con Jesús. El enseñaba francés, y yo italiano (porque estaba casada con un italiano) sólo hacíamos conversación"(Ana Maza).
En aquests primers anys es viuen amb intensitat els contactes amb altres experiències d'intercanvis, de Catalunya y de fora. Viatgen, fan jornades... També semblen tenir força impacte les sortides i excursions pel seu caràcter cultural i d'obertura al món. "Hicimos una salida a Francia, Angoulème, era un intercambio con franceses, también hicimos otro con suizos... hacíamos excursiones, salidas, visitas culturales. Tengo un recuerdo muy bonito" (Ana Maza). "Yo me cuidaba de montar las salidas. Siempre regresaba contento porque resultaban muy bien" (Manolo Rodríguez)
Si hi havia dificultats se superaven fàcilment, perquè era tan l'entusiasme que els pioners ni se'n recorden. En canvi coincideixen a reconèixer la quantitat de coses que van aprendre, i com la xarxa va ajudar a integrar la gent de fora, a conèixer els veïns, a mantenir les ganes d'aprendre, i a ampliar horitzons.
Amb els anys, la Xarxa es va anar consolidant, i va anar creixent tant en nombre d'intercanvis com en nombre de participants, de tal manera que si en els seus inicis es va començar amb 22 intercanvis i pocs més participants, en la inauguració del nou edifici de Ton i Guida l'any 2006, els intercanvis havien arribat a 58 i el nombre de participants a 280, en bona part gràcies a la nova infraestructura de l'edifici. El coneixement de la Xarxa ja no arribava directament pel Rafa, sinó que es coneixia sobradament en el barri, i la seva tasca arribava moltes vegades pel boca a orella.
Els testimonis dels xarxers i xarxeres ens defineixen molt bé no sols l'enriquiment personal que comporta la Xarxa sinó també el munt d'aprenentatges adquirits: obertura als altres, canvi personal i perdre la por de parlar, obertura al món, aprendre a compartir, a valorar els altres encara que no tinguin determinats coneixements però descobrir que tenen dignitat personal, esperit de convivència, etc. I també moltes altres coses: "He après moltes coses, el compartir temps m'ha fet créixer com a persona; el ser "xarxera" m'ha aportat una agradable sensació de germanor" (Carmen Gutiérrez); a mi m'ha aportat coneixements; m'he sentit atès personalment, et donen temps a cadascú, la xarxa fa una gran tasca d'inclusió social (Marwin Portillo); jo he après un gran esperit de convivència i he après a compartir (Paquita), i jo he après cultura general i de tot una mica, que bona falta em feia... (Eva Suárez).
Cal reconèixer que molts d'aquests aprenentatges s'aconsegueixen amb els intercanvis, però també amb les visites culturals i les sortides, que tothom considera molt interessants. Jo mateixa, que sóc facilitadora de català per immigrants, he comprovat com els meus alumnes han après moltes coses del nostre país, gràcies a les sortides i visites culturals que organitza la Xarxa.
I si entrem en aquest capítol de la integració dels immigrants caldrà reconèixer que la Xarxa ha fet i segueix fent una molt important tasca d'integració i d'acolliment. Integració que no es fa tan sols en els intercanvis de català inicial o castellà inicial, sinó també en els intercanvis de salut integral, de ioga, d'informàtica...on els nou vinguts s'inscriuen. l'Alicia Martínez que és facilitadora de català inicial o de castellà inicial, amb uns grups sempre plens d'immigrants d'arreu del món: magrebins, pakistanesos, hondurenys, equatorians, etc., considera que la Xarxa compleix un paper molt important en l'aspecte integrador: "la Xarxa té un futur assegurat, perquè en un barri com aquest amb tanta immigració i tantes necessitats, farà sempre falta. La Xarxa és un excel.lent mitjà d'acolliment que ajuda a descobrir als nouvinguts la seva dignitat".
En l'actualitat es fan 40 intercanvis que apleguen uns 350 participants. Els intercanvis més sol.licitats són els d'idiomes (català, castellà, anglès i francès), els d'informàtica i els d'activitats artístiques (pintura, dibuix, manualitats, ball, sevillanes, teatre) ; però els que s'emporten la palma són tots els que tenen per objecte la cura del cos i de la ment (gimnàstica correctiva, estiraments, ioga, reiki, somnis, etc). En resum, la xarxa no sols afavoreix l'intercanvi de sabers, sinó també esdevé una bona eina per mantenir la salut integral dels seus integrants.
Roser Solà Montserrat
Gner 2019
-----
Més continguts sobre:
treball comunitari, educació d'adults, diversitat, aprenentatge cooperatiu, interculturalitat, ciutadania
imprimir
La primera experiència xarxera va començar a Orly, l'any 1971. A Nou Barris es va iniciar el 1993, quan Rafel Juncadella i Mercè Sunyol, mestres de l'escola d'Adults Freire, van entendre que la Xarxa seria una bona eina per implicar les persones adultes en aquesta experiència de sentir-se útils ensenyant el que sabien (fer una bona truita de patates, arreglar un endoll, per exemple), alhora que aprenien tantes coses que no sabien (cultura general, idiomes, pintura...).
Molt aviat van aconseguir formar un bon grup de xarxeros que operaven al local de l'antiga Escola Ton i Guida. Eren persones plenes d'entusiasme, mogudes per la il.lusió d'endegar una cosa nova al barri, i que comptaven amb el lideratge del Rafael Juncadella. Així ens ho expliquen alguns dels iniciadors: "Lo que me empujó fueron las ganas de hacer un bien social; fue Rafa quién me metió" (Manolo Rodríguez) "Yo ya conocía a Rafa desde la Freire. Hizo un cursillo en Francia, nos lo contó, nos gustó mucho la idea y ahí empezamos, con Jesús. El enseñaba francés, y yo italiano (porque estaba casada con un italiano) sólo hacíamos conversación"(Ana Maza).
En aquests primers anys es viuen amb intensitat els contactes amb altres experiències d'intercanvis, de Catalunya y de fora. Viatgen, fan jornades... També semblen tenir força impacte les sortides i excursions pel seu caràcter cultural i d'obertura al món. "Hicimos una salida a Francia, Angoulème, era un intercambio con franceses, también hicimos otro con suizos... hacíamos excursiones, salidas, visitas culturales. Tengo un recuerdo muy bonito" (Ana Maza). "Yo me cuidaba de montar las salidas. Siempre regresaba contento porque resultaban muy bien" (Manolo Rodríguez)
Si hi havia dificultats se superaven fàcilment, perquè era tan l'entusiasme que els pioners ni se'n recorden. En canvi coincideixen a reconèixer la quantitat de coses que van aprendre, i com la xarxa va ajudar a integrar la gent de fora, a conèixer els veïns, a mantenir les ganes d'aprendre, i a ampliar horitzons.
Amb els anys, la Xarxa es va anar consolidant, i va anar creixent tant en nombre d'intercanvis com en nombre de participants, de tal manera que si en els seus inicis es va començar amb 22 intercanvis i pocs més participants, en la inauguració del nou edifici de Ton i Guida l'any 2006, els intercanvis havien arribat a 58 i el nombre de participants a 280, en bona part gràcies a la nova infraestructura de l'edifici. El coneixement de la Xarxa ja no arribava directament pel Rafa, sinó que es coneixia sobradament en el barri, i la seva tasca arribava moltes vegades pel boca a orella.
Els testimonis dels xarxers i xarxeres ens defineixen molt bé no sols l'enriquiment personal que comporta la Xarxa sinó també el munt d'aprenentatges adquirits: obertura als altres, canvi personal i perdre la por de parlar, obertura al món, aprendre a compartir, a valorar els altres encara que no tinguin determinats coneixements però descobrir que tenen dignitat personal, esperit de convivència, etc. I també moltes altres coses: "He après moltes coses, el compartir temps m'ha fet créixer com a persona; el ser "xarxera" m'ha aportat una agradable sensació de germanor" (Carmen Gutiérrez); a mi m'ha aportat coneixements; m'he sentit atès personalment, et donen temps a cadascú, la xarxa fa una gran tasca d'inclusió social (Marwin Portillo); jo he après un gran esperit de convivència i he après a compartir (Paquita), i jo he après cultura general i de tot una mica, que bona falta em feia... (Eva Suárez).
Cal reconèixer que molts d'aquests aprenentatges s'aconsegueixen amb els intercanvis, però també amb les visites culturals i les sortides, que tothom considera molt interessants. Jo mateixa, que sóc facilitadora de català per immigrants, he comprovat com els meus alumnes han après moltes coses del nostre país, gràcies a les sortides i visites culturals que organitza la Xarxa.
I si entrem en aquest capítol de la integració dels immigrants caldrà reconèixer que la Xarxa ha fet i segueix fent una molt important tasca d'integració i d'acolliment. Integració que no es fa tan sols en els intercanvis de català inicial o castellà inicial, sinó també en els intercanvis de salut integral, de ioga, d'informàtica...on els nou vinguts s'inscriuen. l'Alicia Martínez que és facilitadora de català inicial o de castellà inicial, amb uns grups sempre plens d'immigrants d'arreu del món: magrebins, pakistanesos, hondurenys, equatorians, etc., considera que la Xarxa compleix un paper molt important en l'aspecte integrador: "la Xarxa té un futur assegurat, perquè en un barri com aquest amb tanta immigració i tantes necessitats, farà sempre falta. La Xarxa és un excel.lent mitjà d'acolliment que ajuda a descobrir als nouvinguts la seva dignitat".
En l'actualitat es fan 40 intercanvis que apleguen uns 350 participants. Els intercanvis més sol.licitats són els d'idiomes (català, castellà, anglès i francès), els d'informàtica i els d'activitats artístiques (pintura, dibuix, manualitats, ball, sevillanes, teatre) ; però els que s'emporten la palma són tots els que tenen per objecte la cura del cos i de la ment (gimnàstica correctiva, estiraments, ioga, reiki, somnis, etc). En resum, la xarxa no sols afavoreix l'intercanvi de sabers, sinó també esdevé una bona eina per mantenir la salut integral dels seus integrants.
Roser Solà Montserrat
Gner 2019
-----
Més continguts sobre:
treball comunitari, educació d'adults, diversitat, aprenentatge cooperatiu, interculturalitat, ciutadania
imprimir