Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
I quan acaba el curs què? Una proposta d'autogestió I quan acaba el curs què? Una proposta d'autogestió I quan acaba el curs què? Una proposta d'autogestió I quan acaba el curs què? Una proposta d'autogestió
experiència i intercanvi
I quan acaba el curs què? Una proposta d'autogestió
Núria Pejó / Què farem amb la canalla quan s'acabi el curs? Aquesta és la pregunta que es fan moltes famílies en aquesta època de l'any. Hi ha qui cerca alternatives comunitàries i troba en la implicació, els vincles de confiança i els criteris d'educació compartida la fórmula per tenir cura de les criatures quan ja no hi ha escola. Vincles, criteris i valors forjats i alimentats en l'etapa en què van coincidir en una escola bressol que ho va facilitar. Una bona experiència singular, i alhora replicable, si hi ha un grup de mares i pares cohesionat i amb ganes d'aprofitar l'oportunitat d'implicar-se col.lectivament en l'educació dels seus infants.

I quan acaba el curs, què? Una proposta d'autogestió

L'any 2015 els nostres fills i filles feien P3; els dos anys anterior havíem coincidit a l'escola bressol La Llar d'Infants de Barcelona un grup de mares i pares que, a força de coincidir i compartir moments que ens brindava l'escola bressol, vam anar teixint una relació de confiança i amistat. Quan ens vam adonar que les nostres criatures de 3 anys acabaven l'escola el 21 de juny i quedaven moltes setmanes d'estiu, durant les quals nosaltres treballàvem, se'ns va plantejar aquesta pregunta: i què farem amb la canalla quan s'acabi l'escola?

Potser per la por d'haver de deixar altra vegada els infants en un nou context, potser per l'exigència amb les propostes educatives a les que aspiràvem, potser per les ganes d'estar més temps amb ells, potser per la nostàlgia de tornar a fer de caps i monitors, o per una mica de tot plegat, va sorgir la idea de fer un casal molt especial, un casal per les nostres criatures on som les mares i pares els propis monitors.

El primer any vam fer una prova de quatre dies amb un resultat tan engrescador que el següent no només vam repetir sinó que vam ampliar-ho a 3 setmanes incloent-hi, fins i tot, una sortida de colònies que hem mantingut des d'aleshores. Enguany ja celebrarem la cinquena edició.

La idea partia de diferents necessitats, ganes i pors, i també de poder mantenir el lligam que grans i petits havíem fet a l'escola bressol, però des del primer moment ha tingut un objectiu compartit per a tots els que en formem part: implicar-nos en l'educació dels nostres fills i filles.

Què farem? Com ens organitzem? Quan? On? Qui? Què pot agradar a una colla que es porten 6 anys de diferencia entre el més gran i el més petit?... Aquestes preguntes estan en la base de tot, i la solució són els valors del nostre casal.

És un espai comunitari amb 10 infants que, actualment, van dels 5 als 11 anys, on les propostes d'activitat se centren bàsicament a Barcelona, aprofitant així per a descobrir-ne els seus barris. Moltes de les propostes surten d'ells mateixos, i mirem d'adaptar-les per tal que tant els més grans com els més petits en puguin gaudir. A la vegada, i com ho fem com a mares i pares entre germans, comptem amb la col·laboració dels més grans per a ajudar als més menuts, atorgant-los així una responsabilitat.

Com acabem de comentar la implicació dels infants en la proposta d'activitats és una altra de les claus del casal. Escoltem el que els ve de gust i busquem que es responsabilitzin de les seves propostes. De la mateixa manera tenim la flexibilitat per reajustar el programa a les necessitats: si cal més dies d'aigua n'afegim, si ens ve de gust allargar-nos en un parc perquè estem engrescats ens allarguem, i si arribem tard perquè de camí hem fet una descoberta suggeridora no passa res!

L'organització del casal es basa en un treball en xarxa entre totes les famílies, aportant cadascú el seu temps dins les possibilitats que li permeten les seves responsabilitats i ocupacions laborals. Les habilitats de cadascú sumen: contactes, caçadors d'ofertes i promocions, cerca d'activitats i propostes, coneixement de rutes, transports o llocs singulars dels barris i entorns, habilitats pels tallers manuals, comptabilitat per a portar els números (un altre dels avantatges del casal, el low cost, molt poc freqüent en les propostes d'estiu) o menús equilibrats i que aguantin la calor, ...
Si bé és cert que la majoria dels dies som una parella de pares i mares per a desenvolupar el casal, la realitat del món laboral fa que sigui complicat poder disposar de tot el temps que voldríem, per a la qual cosa comptem amb un reforç extern per a dies puntuals que entre uns i altres no podem cobrir.

Aquest casal també ha estat un aprenentatge per als adults que, sense dir-nos-ho, hem assumit amb total naturalitat el principi de la tribu que educa. Entre tots contribuïm a l'educació dels infants, independentment de si en som o no els pares, ens en responsabilitzem i, a la vegada, cedim, amb confiança, la responsabilitat sobre la nostra canalla als altres.

No només estem convençuts que és una oportunitat per a l'educació dels nostres fills i filles i un espai relacional molt especial per a les nostres famílies, sinó que la vivència que ells en tenen demostra que és una gran proposta: ho gaudeixen, ho esperen i se'n senten orgullosos.
- És molt divertit i original crear un casal amb pares (Jan, 11 anys).
- De moment és molt divertit (Iris, 7 anys).
- Fem activitats junts i ens divertim molt, perquè les activitats són molt xules (Abril, 7 anys).
- A mi m'agrada perquè vénen els pares, i anar de colònies (Nora, 4 anys).

I així és com hem sigut capaços de convertir una dificultat (qui està amb els nostres fills a l'estiu?) en una oportunitat de relació diferent amb la nostra mainada, en una oportunitat d'educar en el lleure i compartir amb ells una petita part del seu llarg aprenentatge.

Pot semblar una proposta única, i en part ho és perquè és el resultat de la suma d'unes persones en concret, però, a la vegada, considerem que és una opció replicable i un model que es pot estendre. Només cal trobar un grup de mares i pares cohesionat i amb ganes d'aprofitar aquesta oportunitat, per implicar-se en l'educació dels seus infants.

En aquest sentit, cal agrair a l'equip de l'escola bressol La Llar d'infants l'espai que en el seu dia ens va oferir com a famílies. La seva mirada sobre l'educació de les criatures ha desembocat en aquesta visió compartida, aquesta voluntat d'implicar-nos en la seva educació. I el fet de tenir, sempre que ho hem volgut, les portes de l'escola obertes ha bressolat unes relacions, complicitats i amistat entre famílies que ens ha portat a embrancar-nos en aquest projecte. La Llar ha estat, doncs, on ha germinat la llavor del nostre casal i per això hi continuem implicats; cada estiu dediquem un dia del casal a visitar la llar i compartir un matí de danses i cançons amb les nenes i nens de l'escola bressol.

En aquesta època en què moltes famílies comencem a planificar, mirar calendaris i fer números per poder tenir els fills atesos una vegada l'escola ha acabat, nosaltres, petits i grans, ens trobem per primera vegada per decidir què farem en el casal d'enguany.


Núria Pejó, en representació de les famílies del casal

Abril 2019

-----

Més continguts sobre:
treball comunitari, família, educació en el lleure

imprimir