Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Infants i Joves
opinió
Infants i Joves
Xavier Besalú / El lleure educatiu és un temps de vida plena, de relacions intenses, de contacte amb la natura. Però, per fer-lo possible, necessitem de la vitalitat, del despreniment, de l'esperança, de les capacitats i dels afectes de molts joves. Moltes gràcies, nois i noies!

L'infant és de la mateixa naturalesa que nosaltres, afirmava Freinet en la primera de les seves invariants pedagògiques. És com un arbre que s'alimenta, es fa gran i es defensa exactament com e adult... Entre vosaltres i ells no hi ha diferència de naturalesa, sinó tan sols diferència de grau. Si la primera de les invariants parlava dels infants, la segona ho feia dels educadors: Ser més gran no significa necessàriament estar per damunt dels altres. Sou grans d'estatura i, només per això, teniu tendència a considerar inferiors els qui estan sota vosaltres. És una sensació, escrivia, de la que cal adonar-se'n i defensar-se'n, perquè torba i desorienta.

Això va ser escrit el 1964 pensant en els mestres, però em semblen dos principis primers de l'educació en general, també de l'educació en el lleure.
L'infant, l'adolescent, és una persona completa, no pas un embrió de l'home o de la dona que esdevindrà quan sigui adult. Una persona amb unes característiques pròpies, que no han de ser ni mesurades, ni jutjades, amb els paràmetres de l'adultesa, que demana i mereix una acceptació incondicional i un respecte profund i gens postís per part dels educadors. Acceptar la persona vol dir acollir-la i fer-la sentir segura i bé; és dur a la pràctica el principi d'inclusió, siguin quins siguin els seus trets i els seus condicionaments. No vol dir, en canvi, donar credibilitat irrestricta als seus arguments, ni validar les seves accions i actituds. Una cosa no treu l'altra, ni la discrepància ha de derivar en exclusió. I respectar-la vol dir reconèixer-la, evitar de totes totes qualsevol tipus d'humiliació o de subordinació; vol dir fer l'esforç de comprendre-la i entendre la lògica dels seus raonaments; vol dir, en definitiva, escoltar-la i no deixar-se portar per prejudicis o estereotips.

L'educador, el monitor, l'animador, el cap, és un jove, un adult, una persona gran, que assumeix algun tipus de responsabilitat envers els infants o els adolescents que li han estat confiats. No és un més entre ells. Això que els educands solen tenir clar des del primer moment, a vegades és passat per alt pels educadors amb l'ànim de ser més propers, de ser més cordials, de ser més afables. Aquestes, per descomptat, haurien de ser qualitats inherents a la relació educativa, però no haurien d'estar renyides amb el lloc i el paper que ha de jugar la persona gran dins del grup. Perquè el monitor, el cap, assumeix un compromís ètic amb els infants que acompanya i amb les seves famílies: l'educació és un exercici d'influències explícites i implícites, basat en la confiança, i que demana una sensibilitat acurada, una cura exquisida i un preveure les conseqüències possibles de les decisions que es prenen i de les accions que s'emprenen, especialment quan afecten menors d'edat. Assumeix també un compromís de gestió: és l'encarregat de configurar el medi, l'ambient, els recursos, les activitats... en què es produirà la interacció entre tots els participants. La gràcia i l'interès de la seva intervenció està justament en aquesta posada en escena indirecta, però determinant. I, molt especialment, la seva presència adquireix una dimensió relacional de primer rang. Com s'ha escrit, ens eduquem en les nostres relacions, i vetllar perquè aquestes relacions siguin positives, variades, estimulants i enriquidores, és un repte de primera magnitud. Igual que ho és evitar les relacions tòxiques, les marginacions i les dependències prepotents o subordinades.

Dit això, tal i com ens advertia Freinet, el fet de ser un adult entre infants no equival a tenir-hi una relació de superioritat, de prepotència, de poder, i aquest és un perill del que cal defensar-se. L'autoritat, el lideratge, són qualitats que s'han de guanyar dia a dia i que només funcionen si són fruit de l'acceptació desinteressada i del convenciment que tothom hi guanya; en cap cas poden ser condicions prèvies, imposicions més o menys violentes.

Un any més s'acosten les vacances i celebrarem que centenars de joves dediquin part del seu temps i molt del seu entusiasme i delit a acompanyar infants i adolescents en casals, colònies, esplais, rutes i acampades. El lleure educatiu és un temps de vida plena, de relacions intenses, de contacte amb la natura. Però, per fer-lo possible, necessitem de la vitalitat, del despreniment, de l'esperança, de les capacitats i dels afectes de tots aquests joves. Moltes gràcies, nois i noies!

Xavier Besalú

Fotografia: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Juny 2019

-----

Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai, educació en el lleure

imprimir