Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Què passa amb l'educació en valors?
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.

L'any 1990, amb la LOGSE, es va donar un fort impuls a la formació en valors. Malgrat les limitacions, va permetre imaginar com havia de ser l'educació moral i per a la ciutadania en una societat plural i democràtica. Va permetre superar les classes d'adoctrinament, fer activitats per desenvolupar la intel·ligència moral, treballar les competències per al diàleg i per a l'exercici de la crítica, usar materials oberts a temes controvertits, abordar els valors de manera transversal, crear un clima de centre convivencial, impulsar des de l'escola el servei a la comunitat i incorporar als centres les aportacions de les organitzacions no governamentals i altres entitats socials.

Aquesta síntesi d'aspectes positius s'ha vist enfosquida per importants limitacions. Els Acords amb la Santa Seu de 1979 no han permès, llevat de breus períodes, oferir una educació en valors comuna a tots els escolars, i han obligat a programar formació religiosa de caràcter confessional dintre del currículum escolar. Una qüestió que ha condicionat i encara condiciona el desenvolupament d'aquest àmbit formatiu. En bona part com a conseqüència d'aquest fet, l'articulació legal ha sigut canviant i enredada. D'aquí han vingut part de les dificultats per aconseguir arrelar aquestes temàtiques a l'escola, per implicar i preparar el professorat i per consolidar maneres efectives d'assegurar-ne la formació. Tot ha quedat en mans de la bona voluntat i el compromís dels equips docents.

Si ho mirem des d'una perspectiva general, la dreta més tradicional ha imposat la divisió dels nois i noies entre els que fan religió i els que fan ètica, menystenint tant l'ideal d'una ciutadania plural i democràtica com el sentiment religiós dels creients. A l'esquerra, sempre sospitant que els valors no amaguin formes de dominació, li ha costat adonar-se que són també eines d'humanització i transformació. Entretant, l'hegemonia neoliberal ha aconseguit que el mercat, la competició, l'interès individual i l'oci consumista ho impregni tot i es converteixin en valors absoluts que imposen els seus criteris arreu i destrueixen dinamismes humans com la cura dels altres, l'altruisme, la solidaritat i la justícia.

Per aquests i probablement també per altres motius, sembla com si avui l'educació en valors estigués en reculada, gastada, passada de moda, de nou oblidada. Sembla desdibuixar-se el paper fonamental que ha de tenir en la formació de la subjectivitat i en la configuració d'una societat democràtica.

Tant si compartiu aquest diagnòstic com si ho veieu de manera diferent, Senderi vol invitar-vos a reflexionar i opinar públicament sobre qualsevol aspecte que ajudi a imaginar com hauria de ser l'educació per a la ciutadania i en valors en un futur pròxim. Com hauria de contribuir al desenvolupament integral dels nois i noies i a les transformacions socials que és urgent assolir.


Senderi
Barcelona, desembre de 2016


-----

Més continguts sobre:
ciutadania, democràcia, participació

imprimir