Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La cura d'un mateix, la cura de l'altre  i l'educació de la responsabilitat
opinió
La cura d'un mateix, la cura de l'altre i l'educació de la responsabilitat
Miquel Martínez / Les xarxes socials ens posen en contacte amb persones de diferents llocs, edats i maneres de pensar i fer, ens obre a un mon de diversitat ric. Però també es cert que obre un gran finestral on es fàcil que les persones construeixin conviccions i preferències polaritzades a partir del que diuen o pensen els que més presencia tenen.

Una de les propostes del Manifest per una educació democràtica en valors fet públic ara fa un any es refereix a la promoció d'un ús responsable i crític dels recursos i eines digitals i dels mitjans de comunicació. Afirma que avui internet i els mitjans tenen un paper essencial en la formació dels més joves i que aquests no són sempre espais democràtics, ni els continguts que circulen són sempre veraços i respectuosos. Cal garantir que l'educació prepari per comprendre críticament la informació disponible i tenir criteri propri.

Les xarxes socials ens posen en contacte amb persones de diferents llocs, edats i maneres de pensar i fer, ens obre a un mon de diversitat ric. Però també es cert que obre un gran finestral on es fàcil que les persones construeixin conviccions i preferències polaritzades a partir del que diuen o pensen els que més presencia tenen. També generant cercles de confiança mútua que sens dubte poden ser virtuosos i positius però que també poden generar relacions de dominació, contraries al respecte a la nostra singularitat. Del que tracta l'educació en valors es de propiciar les condicions per que cada persona pugui compartir lliurament i crear valors, en no perdre's en el "es diu" o "es fa", tenir criteri propi i saber discernir. I cal educar per fer-ho de manera èticament responsable, entenent el terme responsabilitat en el sentit que li dona Levinas com generada per la interpel·lació ètica de l'altre.

Des de l'educació en valors i per la ciutadania defensem el conreu de l'autonomia i del sentit de pertinença, de la persona i la comunitat. Però solament amb sentit de pertinença i autonomia la historia demostra que no s'eviten ni els totalitarismes ni els populismes, ni podrem evitar els efectes perversos de les noves formes de repressió i anul·lació de la subjectivitat com son els derivats per exemple de la "postveritat" i del biopoder. Cal fer un èmfasi especial en l'educació de la responsabilitat que ha de fer possible fer-se càrrec i tenir cura de l'altre i cura d'un mateix, respectar la dignitat i cercar el bé comú.

Cal tenir cura d'un mateix i rebutjar tot intent de ser tractat com a objectes i de perdre la nostra subjectivitat. Cal aprendre a saber no acceptar cap relació abusiva de poder que falti al respecte i minvi la dignitat i la llibertat que com a persones tenim. I també a resistir davant els efectes de la manipulació informativa que mostren veritats que no ho son aprofitant la manca de capacitat critica i d'interès per saber de la ciutadania

Per això es important educar per tal der ser agents actius en la cura d'un mateix en aquest mon on per exemple les relacions de poder abusives entre les persones en forma de violència supremacista estan presents des de edats molt primerenques, la manca de respecte als drets basics de ciutadania – els comportaments d'alguns col·lectius i governs envers les persones migrants- s'han convertit en una noticia més a la que ens acostumen o l'exercici de poder polític i econòmic que ignora la dignitat de les persones i integra la aporofobia com a mals menors de la nostra societat.

Cal pensament crític per desmuntar els discursos i arguments de tot allò que es presenta com a veritat i no ho és, desfer les falses relacions d'afecte i estima que amaguen relacions de dominació i submissió entre persones i aprendre a argumentar amb qualitat, determinació, respecte i desafiament si cal, per resistir i respondre davant situacions que ens depreciïn com a subjectes de drets, deures i sentiments.

Cal educar en valors oferint recursos per denunciar la falta de drets, indignar-nos i reaccionar quan som víctima d'un tracte no respectuós, i per ser èticament responsables. L'objectiu es formar persones ciutadanes curoses de la cura d'un mateix , resistents a tot intent de dominació que sense afeblir la seva identitat ni renunciar a la seva autonomia siguin capaces de comprometre's en projectes comuns

Cal insistir en la rellevància de la cura d'un mateix i fer-ho des de l'educació de la responsabilitat que es la clau de l'educació en valors i per la ciutadania. Educar per l'exercici d'una responsabilitat ètica i reflexiva com a fonament de l'educació de l'autonomia , la pertinença a la comunitat, i la cura d'un mateix.

Octubre 2019.


-----

Més continguts sobre:
mitjans de comunicació, tecnologies, ciutadania, democràcia

imprimir