Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
La inclusió d'alumnes amb NEE a l'Escola municipal de música Can Ponsic
experiència i intercanvi
La inclusió d'alumnes amb NEE a l'Escola municipal de música Can Ponsic
Anna Duran, M.Josep Hurtado i Mireia Hernàndez / La música és per a tothom, sigui quina sigui la seva circumstància, i tothom es pot beneficiar de la pràctica musical. La seva naturalesa fa que s'hi pugui participar de formes molt diferents i que persones amb dificultats per relacionar-se amb el llenguatge verbal vagin trobant altres formes de comunicar-se a través de la improvisació, del moviment lliure...i que les seves propostes aportin una gran riquesa.

L'EMM Can Ponsic gestionada per la Fundació L'Arc

L'Arc va ser fundat l'any 1967 com a escola de música, arts plàstiques i expressió oral amb unes idees pedagògiques tan valuoses que avui, quan han passat més de cinquanta anys, conserven tota la seva vigència.

Des del curs 2001-2002, la Fundació L'Arc gestiona l'Escola de Música Municipal Can Ponsic i el curs 2004-2005 va posar en marxa Xamfrà, centre de música i escena del Raval. Un espai d'inclusió social a través de les arts al barri del Raval de Barcelona. Darrerament també s'encarrega de la gestió d'EducArts, programa educatiu i artístic del Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona.

Principis educatius

La música no és només per a qui ja hi té una predisposició natural, per a qui ha nascut en un ambient musical, ni només per a qui està disposat a dedicar-hi moltes hores d'estudi en solitari. La música és per a tothom, sigui quina sigui la seva circumstància, i tothom es pot beneficiar de la pràctica musical.
Tot el camí que recorrem té un sentit ple en cada moment i no treballem només per assolir unes fites elevades i llunyanes. És un llenguatge que cadascú ha de fer seu i pot ser una eina que contribueixi al creixement de totes les persones.

Treballem l'escolta, la sensibilitat, la precisió i també l'esforç, la tenacitat, la responsabilitat, el respecte... Podem participar en la música escoltant o a través del moviment, de la veu, tocant un instrument o fent vàries d'aquestes coses alhora, però el més important, no és tant si hem après a tocar, cantar o ballar una determinada peça sinó el rastre transformador que això ens haurà deixat com a persones que és perdurable.

Entenem el llenguatge musical com un fet global que va molt més enllà dels aspectes merament tècnics (la lectura, l'escriptura, la comprensió teòrica dels elements musicals, de l'harmonia, del contrapunt). La música parla directament a cadascú i és a partir d'aquesta vivència que anem entenent cadascun dels seus elements.

Però per portar a la pràctica totes aquestes idees, calen uns professors que estimin els alumnes, que siguin bons músics i sàpiguen comunicar als infants el seu propi sentiment sobre la música. Els nens ho detecten de seguida. Si troben que el mestre parla un llenguatge que ve del seu interior, se l'escolten.

El repertori té una importància cabdal: tant la música tradicional com la dels grans compositors tenen un sentit ple que ens transmeten directament i això ens ajuda a entendre molts aspectes de la vida, des dels més elementals com ara l'organització seqüencial del temps, fins als més complexos com ara l'anàlisi d'una obra musical en tots els seus aspectes tècnics i ens posa directament en contacte amb la bellesa, una facultat a l'abast de tothom i que ens transforma radicalment.

És aquesta filosofia el que facilita la inclusió de nens amb diversitat funcional o necessitats educatives especials, perquè la naturalesa de la música fa que s'hi pugui participar de formes molt diferents i que persones amb dificultats per relacionar-se amb el llenguatge verbal vagin trobant altres formes de comunicar-se a través de la improvisació, del moviment lliure...i que les seves propostes aportin una gran riquesa.

Mirem tots els alumnes d'una mateixa manera: volem estirar el fil a partir del que entenen i saben fer; que es facin seva la música, que hi participin activament i que el que fan ho facin confiats i bé.

Organització de l'escola

Aquesta manera d'entendre l'educació musical es concreta en la manera d'organitzar l'activitat de l'escola. A més dels espais individuals necessaris, oferim als alumnes molts espais col·lectius des dels inicis: cant coral, cors, grups Orff (instruments de percussió), grups de flautes de bec, tallers d'instrument i, més endavant, orquestres de corda, de vent i grups de cambra de formats diversos. En el cas dels alumnes amb NEE, la majoria necessita un espai individual troncal per acompanyar el seu aprenentatge divers i a partir d'aquí anem afegint altres ofertes.

A més de les classes regulars són importants els concerts de tota l'escola (com el que es fa cada Nadal) i els variadíssims projectes com intercanvis, viatges, col·laboracions, concerts al Districte o més lluny... Aquesta varietat d'agrupacions i d'activitats dóna molts recursos a l'hora de pensar el que pot ser adient per a cada alumne.

No treballem amb un recorregut ni un repertori fix sinó amb recorreguts i repertoris que s'adapten a les necessitats de cada nen o de cada grup.

La inclusió d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials

Procurem acostar-nos a la igualtat intentant donar resposta a les necessitats de cadascú per tal que tothom creixi i es desenvolupi tant com sigui possible. Això vol dir que els alumnes que tenen necessitats educatives especials han de tenir recorreguts propis i que, com que tenen més dificultats, necessiten més atenció i per tant una ràtio més gran.

La inclusió parteix del respecte profund a totes les persones. Tots creixem i aprenem si som tractats tenint en compte les nostres necessitats reals. Quan se'ns demana més del que podem fer o quan se'ns demana menys; quan no entenem el que passa al nostre entorn o no podem donar-hi resposta, ens bloquegem, ens desinteressem, ens deprimim i fins i tot podem violentar-nos segons quina sigui la nostra fragilitat i quines siguin les nostres dificultats. Per això no tots els grups són adients per qualsevol alumne i és important pensar quins són els grups més adequats i poder rectificar si veiem que no ho hem encertat per la raó que sigui.

En el nostre cas, les característiques flexibles i obertes de l'escola (sense cursos, nivells ni programacions preestablertes, sense exàmens, amb agrupacions molt diverses i variables...) han anat portant els professors a interessar-se i formar-se per fer possible una escola més inclusiva. Si fa quaranta anys una professora de l'escola va atendre per primera vegada un noi amb sordesa, ara són molts els professors que poden participar en l'educació dels 40 alumnes amb necessitats educatives especials de perfils molt diversos.

Poc a poc, cas per cas, s'ha anat construint una xarxa de professors capaços de fer classe a més varietat d'alumnes. En això també s'aprecia la nostra manera d'entendre la inclusió: anar construint més i més espais d'inclusió real i respectuosa amb tots els membres de la comunitat educativa.

Entenem que els alumnes amb necessitats educatives especials han de ser tractats amb el mateix realisme que els altres perquè no són persones que necessitin la nostra compassió, ni insensibles al que el seu entorn pensa d'ells. Els ajudem a aprendre tant com ens sigui possible i els oferim diferents grups en la mesura que siguin adients pel seu nivell musical real: igual com als altres alumnes. Si un alumne no pot participar activament i les propostes de classe són incomprensibles o molt allunyades de les seves capacitats, o l'edat és massa diferent, no té sentit per ell ni pels altres que participi d'aquell grup. És millor buscar-li un grup que tingui sentit i on pugui participar de forma real.

L'experiència ens diu que és molt important vetllar per fer que la inclusió sigui un èxit. Com fer que necessitats diferents (de vegades molt, molt diferents), sensibilitats diferents, ritmes d'aprenentatge diferents convisquin d'una forma enriquidora per a tothom? Per construir una convivència d'aquest tipus es necessita una atenció contínua a tots els membres de la comunitat educativa, una capacitat d'intervenció contínua, molta flexibilitat, molta cura a tots els alumnes (no només als que tenen NEE) i professors... per tal d'anar construint un equilibri el màxim de satisfactori possible per tothom. No hem de demanar coses impossibles als alumnes, ni als professors, ni a l'escola. Un dels senyals de que anem per bon camí és que tots els alumnes, els professors i l'escola estiguin contents de venir a aprendre, contents de poder ensenyar com els agrada fer-ho, satisfets de com els acull l'escola i de com tracta les seves necessitats.

Acolliment

Abans d'acceptar un alumne que presenta alguna característica especial, el primer que fem és una sessió, una classe, amb l'alumne i els pares per conèixer 'l i que ell ens conegui i veiem si el podem ajudar. Moltes vegades el fet que tingui un diagnòstic o un altre no és el que ens orienta més.

Després pensem quines de les nostres possibilitats ens semblen més adients a les seves característiques: quina classe col·lectiva, quin grup, quina classe individual, amb quin professor, amb quin altre nen, quin grup d'iguals... El funcionament de l'escola ens permet una gran flexibilitat en les nostres propostes. Dels 40 nens i nenes que ara reben atenció especialitzada a la nostra escola hi ha unes 13 modalitats: només grup d'iguals; només individual; individual i grup d'iguals; individual i cant coral; individual i grup Orff; individual i tallers d'instrument; individual i instrument; individual, llenguatge, tallers d'instrument i cant coral; individual, instrument i orquestra de corda; individual, instrument i grup d'iguals; individual, coral i grup d'iguals; instrument i grup d'iguals; grup d'iguals i coral infantil.

Almenys un cop l'any ens replantegem el camí de cada alumne i si podem fer-li noves propostes.

Anna Duran, M. Josep Hurtado i Mireia Hernàndez

Març 2020


-----

Més continguts sobre:
diversitat, arts, música, educació inclusiva

imprimir