Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Distorsió dels missatges: exigències i vocabulari inapropiat
opinió
Distorsió dels missatges: exigències i vocabulari inapropiat
M. Jesús Comellas / Aquests dies apareixen posicionaments de "persona experta" que fan unes exigències del tot inapropiades, en relació al rol educatiu de la família, centrat bàsicament en l'aprentatge escolar. Sense tenir prou en compte com les seves circumstàncies condicionen el dia a dia. Cal no perdre les grans oportunitats que ofereix la vida i ser models més raonables per al infants i joves.



És ben acceptat, i hi ha un consens molt general, que el llenguatge verbal ens permet comunicar-nos i que les paraules que es fan servir mostren la visió i interpretació del món per part de la personal que les utilitza.

D'aquí la importància de veure com, molts dels missatges del món educatiu han trasbalsat les relacions entre institucions, professionals i fonamentalment amb les famílies amb la incorporació, poc apropiada, d'unes paraules, eslògans i missatges que, en aquests moments, estan quasi en tots els discursos.

Per no fer una mirada massa amplia ens centrarem sols en els missatges més habituals que han reforçat no sols la mirada classista y etnocèntrica sinó sobretot el posicionament professional "de persona experta" no en temes específics sinó educatius de base.

No es consideren, suficientment, les circumstàncies laborals, econòmiques, dinàmiques, d'habitatge, de les famílies i com condicionen el dia a dia. Es fan unes exigències, del tot inapropiades, en relació al rol educatiu de la família, centrat, bàsicament, en l'aprentatge escolar: "llegir a casa", "ser feliç", "saber fer bé la tasca de pares i mares", per tal que puguin afrontar les múltiples demandes "d'èxit escolar".

Amb aquestes exigències la persona "experta" proposa uns decàlegs, jugant amb el simbolisme dels 10 punts què cal fer, i s'utilitza un vocabulari més apropiat al món empresarial: "eines" (sense tenir present el sentit real de la paraula), negociació, gestió... o del món mèdic: trastorn, conductual, disruptiu... amb una clara manca d'anàlisi i memòria per saber de què parlem i, sobretot, la imprescindible humilitat per saber que el món fa temps que funciona.

S'oblida el vocabulari pròpiament educatiu: estima, acceptació, vincle, respecte, reconeixement, consideració real de la diversitat de circumstàncies que envolten cada persona i cada família. No es poden desplaçar, tampoc, paraules tant necessàries i reals com, reflexió, observació, experiències i iniciatives que totes les famílies saben fer especialment en moments en que les circumstàncies exigeixen decisions sense pensar en el què dirien, possiblement, les persones "expertes".

No es dona la veu a tothom ni es parla de debat i diàleg en lloc de competitivitat. Aquesta distorsió porta a diluir massa responsabilitats del sistema educatiu que oblida que ha d'oferir oportunitats educatives, com a dret indiscutible, a totes les criatures al marge del punt de partida.

Aquesta manera de parlar ha tingut clares repercussions en les actituds individuals i col·lectives perquè ha minimitzat el saber i experiències de les persones i ha generat submissió, dependència i inseguretat en no confiar en les pròpies idees i pensar que no es sabrà educar o que es farà malament. Es genera sentiment de culpa abocant a una indefensió mentre s'espera que algú digui com fer-ho per actuar amb seguretat, reforçant la idea que calen "eines" i receptes de què fer.

Cal un canvi radical d'actituds i comprendre que, tothom té múltiples dependències en tots els aspectes vitals (afectius, socials econòmics...) al llarg de la vida i també professionals fet que no minimitza l'autonomia ni la responsabilitat personal per, precisament, compartir aquesta dependència que ens humanitza i fa baixar els egos.

Enfortir la interdependència no afebleix sinó per afavoreix, de manera democràtica, l'intercanvi d'idees, reflexions, compartir experiències i fer visible el saber acumulat durant tota la vida de totes les persones, al marge de les circumstàncies que hagin tingut, el que no vol dir que ho hagin de canviar. Sols amb unes relacions interdependents s'enforteix l'educació i sols així es podran evitar estereotips, desprestigis i discriminacions, especialment quan hi ha un posicionament poc reflexiu i prepotent que, en cap cas, hauria de sortir del món educatiu.
Cal no perdre les grans oportunitats que ofereix la vida i ser models més raonables per al infants i joves.

M. Jesús Comellas

mariajesus.comellas@uab.cat
www.mariajesuscomellas.blogspot.com
www.grode.org

Març 2020



-----

Més continguts sobre:
família, educació en valors

imprimir