Relacions d'ajut a la UEC Cruïlla
experiència i intercanvi
Relacions d'ajut a la UEC Cruïlla
Maria López-Dóriga / L'equip educatiu de la UEC Cruïlla ha rebut l'encàrrec de reincorporar els adolescents a circuits socialitzadors i considera que, per fer-ho, és clau que els joves ajudin i se sentin ajudats pels seus companys. Així, rere les situacions, pràctiques educatives i encontres que es donen a la UEC hi ha una intencionalitat dels educadors descarada: implicar els adolescents en el procés de creixement dels seus companys.

El centre Cruïlla es troba situat a Barcelona, concretament a Ciutat Meridiana. L'entitat pertany a la comunitat de Salesians i ofereix diversos projectes d'educació, formació i inserció sociolaboral per a infants i joves que es troben en situació de vulnerabilitat social. Un dels projectes que ha engegat és la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC). És un espai on hi van joves d'entre catorze i setze anys que presenten comportaments disruptius o absentistes a les aules. Des dels instituts se'ls deriva a la UEC, on poden certificar la secundària obligatòria mitjançant un aprenentatge més pràctic basat en tallers i amb un seguiment més personalitzat. La UEC Cruïlla està formada per una coordinadora, tres educadors, una tallerista que fa col·laboracions puntuals, i quinze joves.
L'equip educatiu ha rebut l'encàrrec de reincorporar els adolescents a circuits socialitzadors i considera que, per fer-ho, és clau que els joves ajudin i se sentin ajudats pels seus companys. Així, rere les situacions, pràctiques educatives i encontres que es donen a la UEC hi ha una intencionalitat dels educadors descarada: implicar els adolescents en el procés de creixement dels seus companys.

Les assemblees

Les assemblees són un dels espais en què, de manera privilegiada, es generen situacions i converses que conviden a fomentar actituds d'ajut entre uns i altres. Cada matí, nois, noies i educadors, es reuneixen al sofà per trobar-se en un espai de diàleg i intercanvi. Durant una mitja hora cadascun dels joves repassa el comportament que ha tingut el dia anterior, s'avalua i proposa una puntuació argumentada. El fet de fer-ho acompanyats dels seus col·legues no és gratuït. Els compromisos, els objectius i els reptes que s'estableixen queden sota la responsabilitat de cada individu però també de grup. Així tothom sap que a la Jemina li costa deixar el mòbil durant classes i que odia el futbol, que al Leo i al Josué els comporta un esforç important venir a la UEC; que l'Isaac s'està jugant el seu certificat i que el Jose a vegades es posa molt nerviós. Tots ells són testimonis de la dificultat de cadascun. I constantment, mentre cadascú s'avalua, els educadors els fan una proposta molt concreta: Com el podem ajudar?
Els educadors regulen i faciliten aquesta ajuda tot proporcionant eines als joves per acompanyar-los en aquest nou rol que se'ls ha donat: el de responsabilitzar-se dels seus companys. I els fan entendre que les formes per col·laborar amb els seus amics són moltes. Ajudar un company vol dir demanar-li que s'impliqui en les feines col·lectives; tenir paciència amb les seves dificultats; demanar-li sinceritat i honestedat a l'hora de fer les avaluacions; ser flexibles alguns dies i més intransigents en d'altres; recordar-los el seu objectiu, animar-los i reconèixer-li un èxit. I per això, els educadors amb les seves intervencions constantment donen eines als joves perquè puguin ajudar els seus iguals. Els faciliten criteris d'avaluació justos, per regular la flexibilitat o duresa que es pot establir entre uns i altres i per reflexionar sobre com ajudar millor els seus col·legues. I també consideren que, si mai estan molt cansats, com que són un grup, pot ser alguna altra persona la que estiri del carro o ajudi un company que no té el dia fi.
Aquestes trobades i avaluacions contínues permeten als joves veure's com a agents facilitadors els uns dels altres. I fa que durant les avaluacions que tenen lloc cada matí es reivindiquin, per exemple, més punts per a la Jemina, que tot i no haver jugat a futbol, ha mirat pacientment tot el partit o que el Jose és comprometi a anar a buscar el Lucas a casa per assegurar-se que ve a la UEC. També desencadena en actituds durant el dia tal com: que el Rayan s'ofereixi per acompanyar un company a fer una feina que no ha acabat; que se li digui a l'Andrés que vingui més a la UEC i que algú ajudi el Lucas a entendre que en aquell moment estan parlant seriosament i no fent broma.

Sentir-se necessitat dels i per als altres

Més enllà de les assemblees, la voluntat que els joves s'impliquin en l'èxit dels seus companys es dóna de manera constant. El dinamisme es cristal·litza en múltiples situacions i pràctiques i de diverses maneres: als partits de futbol, tot incentivant el joc en equip i treballant la tolerància i col·laboració respecte aquells nois que no són tant bons; quan arriba un alumne nou a la UEC demanant ajut al grup perquè se senti ben acollit; durant la franja curricular de "Formació per a la persona" proposar una estona en què els nois s'intercanviïn massatges o que a l'assignatura de català es proposi que siguin els nois els qui es facin el dictat entre si.
Així, durant tot el dia, es vetlla i es posa els nois en situació constant de sentir-se necessitats dels i per als altres. Per als educadors de Cruïlla no n'hi ha prou que un jove no molesti o resti passiu enfront els altres. Hi ha una cerca constant i voluntària per una implicació amb els seus companys. I quan hi ha hagut alguna cosa que no ha funcionat bé, algun conflicte o situació de tensió dins el grup no val abstenir-se o fer-se els longuis. Per als educadors de Cruïlla no val que els joves diguin que "no han fet res"; "que ells no van riure" o "que estaven callats". Els demanen un altre tipus de col·laboració. Saben que quan els joves atenen la necessitat dels altres i es deixen ajudar amb la seva, s'estableixen unes dinàmiques d'ajut i afecte que contribueixen a l'establiment d'una bona dinàmica que en si mateixa, és educativa.
Per això, l'èxit de cada jove no toca sostre amb el fet que "no molestin" i que respectin les normes de convivència bàsica sinó que apunta a la seva contribució perquè els altres se'n surtin. Això els implica en un rol diferent al que s'han trobat fins el moment. El missatge de fons que se'ls dóna és que se'ls necessita perquè els seus col·legues se'n surtin. I que ells també compten amb l'ajut dels seus iguals per sortir-se'n.

Per què l'ajut entre iguals amb aquests joves?

Els adolescents que van a les UECs han compartit vivències i trajectòries de patiment i fracàs. I l'equip veu en el suport i les relacions d'estima entre ells un element imprescindible perquè els nois apuntin a sortides d'èxit i a la represa dels seus projectes vitals.
Es convida els nois a donar un gir respecte el rol a què s'han fet. No es tracta de sobreviure, resistir i anar fent, sinó d'implicar-se amb la realitat de l'altre. La idea és que tot salvant a l'altre també se salven a si mateixos. Que ajudant a l'altre també reconsideren i reconfiguren la identitat a què s'han forjat.
Primer, perquè allò que puguin rebre d'algú que comparteix moment i trajectòria vital els pot semblar més legítim, realista i significatiu que si ho reben d'un educador. En segon lloc perquè els convida a donar un gir al tipus de relacions a què estan acostumats, tot convidant-los experimentar la gratuïtat que poden tenir les relacions d'estima i generant una xarxa de d'estima i seguretat entre ells. I en tercer lloc perquè demanar-los que es responsabilitzin dels seus companys els fa alliberar-se d'un extrem centrament en si mateixos. D'alguna manera és tracta d'un dinamisme rehabilitador que els permet obrir escletxes i possibilitats en els projectes de vida personals.

Octubre 2016

Contacte: marialopezdoriga@gmail.com




-----

Més continguts sobre:
aprenentatge servei, escola inclusiva, adolescència

imprimir