Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Per una ciutat reparadora
opinió
Per una ciutat reparadora
José Palos / La lògica del disseny, construcció i extensió de les ciutats no ha estat pensada per facilitar i donar qualitat a la vida de les persones. És per això que es fa necessari pensar en la funció reparadora de la ciutat per als seus habitants a l'hora de dissenyar, planificar i remodelar els seus espais. Una funció reparadora, de restitució, que lluny de poder eliminar les desigualtats socials es tradueix en una millora de la qualitat de vida urbana i en una forma de recuperar la ciutat per als seus habitants


La ciutat és un espai construït on resideixen, es concentren i realitzen les seves activitats grans col·lectius de ciutadans. És una realitat física però també es una construcció social i com a tal te ideologia, cultura, valors i un entramat de relacions socials i econòmiques complexes. Definicions de ciutat en podem trobar moltes depenen de l'enfocament, però aquí només ressaltarem l'estreta relació entre els elements físics i estructurals de la ciutat i les dinàmiques socials i personals dels seus habitants.

La seva trama, les seves construccions i el disseny dels seus espais i llocs de relacions condicionen la vida, les experiències i els comportaments de les persones que hi viuen. I a la inversa, la vida de les persones amb el pas del temps també condiciona, la seva estructura, l'ús dels seus espais i l'adequació a les necessitats socials. Tot plegat, en aquesta interdependència es generarà un conflicte entre els recursos i el potencial que tingui la ciutat per solucionar les noves necessitats i respondre a les expectatives socials.

La ciutat és el resultat de la interacció entre els elements físics, els socials i els personals i això normalment es desenvolupa en una xarxa de llocs d'activitat, de relacions i d'experiències personals. Per tant la ciutat, a més d'incidir en la qualitat de vida, també incideix en gran mesura en la manera de pensar, sentir i actuar dels ciutadans. Tindria sentit esperar que el seu disseny i planificació estigues pensat per a afavorir la vida dels ciutadans que hi resideixen.

Però la lògica del disseny, construcció i extensió de les ciutats no ha estat pensada per facilitar i donar qualitat a la vida de les persones. Històricament la lògica ha seguit criteris econòmics, d'us i rendibilitat del sòl, de mobilitat del trànsit, de desenvolupament comercial, etc. Les intervencions per a millorar la qualitat de vida generalment venen a posteriori amb totes les seves limitacions per transformar els espais urbans en espais de vida que facilitin, entre d'altres, les relacions personals, la cohesió interna, la inclusió ciutadana, l'esbarjo no comercial, la proximitat dels serveis. És a dir, el que seria una ciutat més humana que situï les persones i la convivència en el centre de la seva lògica de desenvolupament.

Una ciutat pensada per a les persones i sostenible ambientalment, en el seu disseny hauria de pensar de forma sistemàtica en integrar i facilitar el desenvolupament del que podríem considerar drets bàsics dels ciutadans. Això vol dir pensar en alguns aspectes com:
·La necessitat d'incloure la participació de la comunitat en el disseny dels espais.
·L'accés a un habitatge digne, a un centre de salut i una educació pública.
·Cobrir necessitats de la vida quotidiana com els espais i llocs de relació, rutes i
espais d'esbarjo, mercats, espais de trobada i generació de comunitat. I en
aquestes necessitats tenir present variables com el sexe, l'edat, la proximitat, la
mobilitat i accessibilitat, nivell econòmic, la cultura, l'estètica, etc..
·Facilitar les relaciones i la participació en la vida comunal amb centres socials,
culturals, veïnals, etc..

Suposadament una ciutat més humana hauria d'assegurar a tothom les necessitats bàsiques i intentar fer desaparèixer les desigualtats socials i econòmiques. Però aquestes són el resultat del sistema econòmic i les ciutats, que són també un producte seu, no tenen suficient força i capacitat d'incidència en aquestes injustícies. Una de les manifestacions més impactant de les desigualtats en la ciutat es la segregació urbana que acaba persistint en el temps i en la representació mental que tenen els seus habitants del seu espai urbà.

És per això, per aquestes limitacions, que es fa necessari pensar en la funció reparadora de la ciutat per als seus habitants a l'hora de dissenyar, planificar i remodelar els seus espais. Una funció reparadora, de restitució, que lluny de poder eliminar les desigualtats socials es tradueix en una millora de la qualitat de vida urbana i en una forma de recuperar la ciutat per als seus habitants. Es tracta d'oferir espais públics amb potencial transformador, d'esbarjo, de contacte, de comunicació, de relaxació i de seguretat que contribuiran a l'apropiació de la ciutat.
Entre d'altres accions per desenvolupar aquesta funció, es podria pensar en:
·Fomentar la rehabilitació i renovació d'edificis i espais per evitar la degradació
urbana i l'increment de la marginalitat.
-Recuperar, com habitables, espais i edificacions del centre urbà.
·Crear o recuperar espais, edificis o entitats per facilitar l'oci, la cultura, la inclusió
i la cohesió social en els barris.
·Fomentar o recuperar la plurifuncionalitat dels barris o sectors urbans.
·Crear zones de vianants.
-Crear espais lliures (jardins, parcs, places) properes.
·Facilitar i diversificar el transport públic interurbà.
·Apropar i facilitar l'accés als serveis bàsics procurant que tots siguin assequibles
a peu.
·Facilitar informació per conèixer i accedir a tots els recursos i ajuts de l'administració.
·Oferir diversitat d'espais i activitats socials, culturals, esbarjo i esportives properes.

La funció reparadora de la ciutat implica pensar en millorar la qualitat de vida dels ciutadans però no només en aspectes físics sinó també en termes perceptius de millora de la satisfacció de viure-hi. Aquestes actuacions que s'apunten, i de les quals segur les administracions ja són conscients, ajuden a incrementar el sentiment de pertinença i a fomentar les actituds positives cap a l'espai urbà. La ciutat és un espai d'experiències i projectes personals que necessita per a que es puguin dur a terme de forma satisfactòria d'un projecte col·lectiu de ciutat que sigui sostenible, participatiu i que tingui present la qualitat de vida del ciutadà com a objectiu permanent.
Maig, 2020


-----

Més continguts sobre:
territori, educació ambiental, educació per al desenvolupament, ciutadania, participació

imprimir