Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
L'acció tutorial en temps de coronavirus
opinió
L'acció tutorial en temps de coronavirus
Roser Argemí / Durant el confinament a causa de la pandèmia ha estat fonamental el paper de la tutora o el tutor, en especial pel que fa a l'acompanyament emocional i l'orientació de l'alumnat per poder seguir les propostes educatives del centre. Aquesta situació excepcional ha posat de relleu el paper imprescindible de l'acció tutorial. Reproduïm aquest article originalment publicat al blog de la Crida Obrim l'Educació de la Fundació Bofill.

El tancament de les escoles a causa de la pandèmia de la COVID19 ha fet que equips directius i docents s'haguessin de reorganitzar i redefinir els objectius, continguts i activitats previstes per aquest curs. Enmig d'una situació emocionalment molt impactant per a tothom, els docents s'han bolcat no només a llançar-se a una digitalització que per a molts era ja tot un repte, sinó també a cuidar-se emocionalment entre companys i a alumnat i famílies. Aquestes setmanes han hagut de buscar referents i exemples en el gran oceà d'internet i construir noves propostes educatives que permetessin a l'alumnat seguir aprenent des de casa amb sentit. Molts d'ells ho han fet amb un context personal advers, ja sigui per la manca de condicions per fer-ho (connectivitat, espais, etc.) o pel context familiar (fills a casa, familiars malalts, progenitors per cuidar...). L'esforç ha estat ingent i, com és natural, els resultats han estat variables, ja que en funció de la realitat de cadascú i de cada centre educatiu (cultura digital, canals de relació famílies-escola, perfil de les famílies del centre...), s'ha pogut actuar amb més o menys celeritat i eficiència.

Però un aspecte que ha posat de relleu aquesta situació excepcional és el paper imprescindible de l'acció tutorial. Durant el confinament, el tutor o tutora ha tingut un rol crucial per l'alumnat, en especial pel que fa a acompanyament emocional i l'orientació per poder seguir les propostes educatives del centre. Alguns ho han fet a través de videoconferències grupals, altres via mail i molts trucant alumne a alumne a través del seu telèfon personal. En el cas de les famílies més vulnerables que havien canviat de telèfon, ha calgut remoure cel i terra per aconseguir trobar la manera de contactar amb elles.

El tutor o tutora ha passat a ser un referent importantíssim per a tot l'alumnat, però sobretot és la peça imprescindible per minimitzar l'augment de les desigualtats educatives que aquesta situació està generant i que generarà en els propers mesos.

A banda de les funcions habituals de l'acció tutorial pel que fa a l'acollida, acompanyament, seguiment acadèmic i retorn de l'assoliment dels aprenentatges, en aquesta situació extraordinària hi ha algunes funcions que prenen una major rellevància:

1. Acompanyament emocional de l'alumnat: S'ha parlat molt de que aquesta és la primera necessitat, ja que sense una mínima tranquil·litat emocional és molt difícil aprendre, i menys en la situació actual d'incertesa i desconcert general. En primer lloc, l'acompanyament a nivell grupal és important. Es poden provocar situacions de trobada virtual entre l'alumnat que els faci continuar tenint el vincle amb el seu grup classe, o amb petits grups si cal, però mirant de que cap alumne es quedi despenjat o aïllat de relacions durant el confinament. En segon lloc, l'acompanyament individual en aquests moments és també fonamental, i cap tutor pot donar per fet que coneix la realitat personal i familiar de cada alumne, perquè aquestes poden haver canviat molt. Per exemple, si un alumne està uns dies sense retornar cap tasca o sense comunicar-se per cap canal, el tutor ha d'esbrinar la causa per ajudar-lo a expressar les seves necessitats i buscar solucions. En aquest darrer trimestre virtual, doncs, serà crucial que cada tutor es comuniqui individualment amb cadascun dels seus alumnes, en especial els adolescents.

2. Mantenir viu el vincle amb l'escola i l'aprenentatge: Molts experts estan anunciant que els sis mesos sense anar físicament a l'escola augmentaran les desigualtats educatives ja existents entre l'alumnat (veure M.A. Alegre o Bonal i Gonzàlez, per posar dos exemples). És per això que és tan important trobar la manera de mantenir viu aquest vincle de l'alumnat més vulnerable amb l'escola i els aprenentatges, al més aviat possible. I això com ho podem fer?

- Fent-los conscients de tots els aprenentatges fets durant el confinament, posant l'èmfasi en l'aprendre a aprendre, per tal d'ajudar-los a desenvolupar l'autonomia, acompanyar-los a cercar maneres creatives d'aprendre i de fer servir el seu temps, a organitzar-se, a prendre decisions i ser responsable de les conseqüències de les seves decisions, a preguntar-se què podrien fer pels altres, fer-los pensar sobre com afecta això a la seva trajectòria...

- Provocant trobades del grup classe abans de l'estiu, si el desconfinament ho permet: seria fantàstic que es pugui reprendre el curs encara que sigui només per uns dies, per poder facilitar aquest retrobament, però si no és així, potser es pot organitzar alguna trobada informal durant la primera quinzena de juliol, ja siguin de grup classe o en petit grup, segons quin sigui el procés de desconfinament.

- Fent tutories individuals abans de l'estiu, sobretot amb l'alumnat que més ho necessita, per fer feedback dels aprenentatges, motivar per fer activitats d'estiu i ajudar a planificar les tasques. Les tasques a fer durant l'estiu s'han de considerar en cas que sigui necessari reforçar alguna competència bàsica, però sempre han de ser tasques no repetitives que fomentin l'aprenentatge competencial, que puguin fer autònomament, que siguin motivadores… És a dir, que no siguin els típics deures d'estiu.

- Facilitant que l'alumnat que té alguna dificultat d'aprenentatge participi en activitats d'estiu de qualitat que fomentin aprenentatges competencials: activitats lúdiques i atractives, però que els permetin reforçar aspectes com l'expressió oral i escrita, el contacte amb el català, el gust per la lectura, el teatre, l'experimentació, les STEAM, la pràctica de l'anglès.... Però aquestes recomanacions han de ser individuals per a cada alumne en funció de les seves necessitats, edat, interessos o situació familiar. Si algunes d'aquestes activitats es poden fer al propi centre educatiu, millor que millor, ja que serviran per afavorir aquest vincle emocional (dins del casal d'estiu, per exemple). I si algun docent pot i vol dinamitzar algun taller o activitat…, perquè no? Ens calen propostes imaginatives en els temps que corren i no s'han de desaprofitar oportunitats que ajudin a reduir desigualtats.

3. Orientar l'alumnat en final d'etapa:que es troba en un final d'etapa segurament té un nivell més elevat d'angoixa per la incertesa del seu futur acadèmic i, per tant, requerirà d'un major suport en la tasca orientadora del tutor o tutora. Però en el cas de l'alumnat de 4t d'ESO més vulnerable, aquesta incertesa sumada a la desvinculació amb l'institut es pot convertir molt fàcilment en desafecció i en abandonament escolar. És per això que els tutors d'aquest nivell en especial (o els orientadors), a part d'ajudar-los a buscar la informació virtual necessària sobre l'oferta existent i les sortides professionals, hauran d'estar molt alerta i fer tot l'acompanyament que puguin per tal de motivar aquest alumnat a seguir estudiant el curs vinent.

4. Orientar l'alumnat pel que fa a l'estiu "enriquit": Ajuntaments, entitats de lleure educatiu, culturals, esportives, actors del sector de serveis educatius... ja s'estan mobilitzant per tal d'oferir un "estiu enriquit", pensant en una diversitat de propostes educatives de qualitat accessibles per TOT l'alumnat i que permentin reduir desigualtats i donar resposta a totes les necessitats. Després de tres mesos de confinament, infants i adolescents necessitaran activitats de lleure educatiu que els permetin sortir, córrer, jugar, socialitzar-se, aprendre... Per tant, com cada estiu, el lleure educatiu hi tindrà un rol fonamental, però també les biblioteques, entitats esportives i culturals, equipaments, cooperatives i empreses de serveis educatius… És responsabilitat dels ajuntaments planificar tota aquesta oferta local coordinadament amb tots els actors i centres educatius i fer-la arribar a les famílies. Però, qui coneix millor les necessitats educatives de cada alumne? Doncs els seu tutor o tutora (coordinat amb l'equip docent en el cas de secundària). Per això pensem que, aquest any més que mai, serà necessari que els tutors dediquin un temps a pensar quines propostes educatives poden ser les més adequades per cadascun dels seus alumnes, i els animin a participar-hi: a l'alumne directament, però també a la família si cal. Això voldrà dir estudiar bé l'oferta existent i fer moltes trucades (o reunions presencials, si es poden fer) amb alumnat i famílies. Serà un gran esforç, totalment d'acord. I molt possiblement s'allargarà més enllà del 30 de juny per poder-ne fer un seguiment, valorar el grau de satisfacció... Però insistim en que els tutors i tutores tenen un paper crucial en aquest estiu de màximes oportunitats per a tothom!

5. Preparar un pla d'acollida individualitzat per cada alumne per al curs vinent: els tutors són qui millor poden detectar les necessitats d'adaptació de les propostes educatives en funció del ritme d'aprenentatge de cada alumne. Aquesta tasca ha estat imprescindible durant el confinament, però si volem compensar els mesos de desconnexió del món escolar, cal planificar bé l'inici del curs vinent. S'ha de garantir que es fa una bona acollida i personalització dels aprenentatges, sobretot de l'alumnat més vulnerable, i això requereix que el tutors pensin, abans de les vacances d'estiu, quines adaptacions curriculars necessitarà cadascun dels seus alumnes i quins plans de suport individualitzat caldrà activar. Molts centres ja ho fan cada any, però després d'aquest curs tan excepcional, caldrà que ens plantegem si hem de dedicar més temps a fer aquesta tasca, sobretot en el cas de secundària, que suposa una coordinació de cada tutor amb la resta de l'equip docent que han tingut aquests alumnes.

Però per tirar endavant totes aquestes funcions, és necessari que els claustres en parlin, busquin solucions adaptades a cada cas i revisin el seu Pla d'Acció Tutorial en funció d'aquest nou context. En el cas de secundària, cal evitar que aquest acompanyament emocional i personal quedi repartit (o diluït!) entre un equip docent de diverses persones. Les tutories compartides són un bon recurs, però l'important és que cada adolescent tingui un referent, un docent "mentor" que s'interessa proactivament per la seva situació emocional, que l'ajuda a sortir del seu aïllament social, que s'assegura que rep i entén les propostes de l'institut i l'ajuda a organitzar-se i a buscar les condicions per poder seguir aprenent des de casa, que l'anima a seguir vinculat amb l'aprenentatge i amb l'institut, que l'ajuda a posar en valor els aprenentatges que està fent durant el confinament, que li proposa activitats per fer aquest estiu...

Una bona acció tutorial, però, requereix temps i dedicació. En aquest sentit, cal demanar a l'administració que reconegui més hores de tutoria personalitzada i que ofereixi formació per als docents que entomin una tutoria.

Després d'aquesta crisi, segurament moltes coses ja no tornaran a ser com abans. Els centres educatius, quan reobrin les seves portes, no podran reprendre el fil al mateix lloc on l'havien deixat abans del tancament sobtat. Però si alguna cosa bona n'hem de treure d'aquesta situació tant extraordinàriament complexa, és que quan acabi tot plegat, siguem capaços de recollir i consolidar tots els aprenentatges nous que haurem fet, deixar de banda tot allò que no ens aporta res, posar fil a l'agulla a aquells reptes del sistema educatiu que aquesta situació ha evidenciat, i posar en valor l'acció tutorial com una funció imprescindible en la reducció de les desigualtats educatives.

Podeu llegir aquest article i d'altres de molt interès a Obrim l'Educació una Crida de la Fundació Jaume Bofill

-----

Més continguts sobre:
educació emocional, educació en valors, desigualtats

imprimir