Ajuda entre iguals i lectura. L'experiència d'una voluntària
experiència i intercanvi
Ajuda entre iguals i lectura. L'experiència d'una voluntària
Marina. Voluntària del projecte LECXIT / Aquesta és una breu entrevista a una jove voluntària del programa LECXIT que comenta coses com aquestes "Tant de la meva nena com d'altres infants he après que puc ser amiga i mantenir converses amb persones que tenen 8 anys menys que jo. És més, crec que he après més jo d'ella que ella de mi. M'ha ensenyat que sense paciència no es treballa bé, m'ha ensenyat que les idees que pot tenir un nen o nena d'aquesta edat no són ximpleries i poden fer-te reflexionar de la mateixa manera que ho poden fer les d'un adult"

Com ha estat la teva relació amb el teu infant?

La meva nena no és gaire tímida i això va fer que connectéssim
ràpidament. Abans de començar a llegir sempre m'explicava el que havia fet a classe i així desconnectava una mica abans de començar amb la lectura.

La nostra relació ha sigut sempre molt positiva. Els primers mesos de LECXIT potser sí que trigava més en concentrar-se i li havia de dir unes quantes vegades que triés un llibre, però de seguida va començar a veure la lectura des d'un altre punt de vista i fins i tot va portar un llibre que estava llegint a casa i que volia compartir amb mi. De fet, els últims mesos del LECXIT era ella la que em deia que em donés pressa perquè volia continuar llegint poemes.

Què penses que ha après ella?

A part de millorar en la rapidesa i comprensió lectora, també ha adquirit nou vocabulari. Quan li demanava que m'expliqués el que anava llegint, a vegades li costava expressar-se en català i deia paraules en castellà. Llavors, per tal que millorés l'expressió oral en català vaig pensar que cada setmana li preguntaria una paraula de les que li costaven dir en català. Una d'aquestes paraules era "llavors" que ella deia "entonç" ("entonces"). La primera vegada que ho vaig posar en pràctica encara no ho deia bé, però després d'unes quantes setmanes més ja ho va saber dir. De fet, va estar unes setmanes més dient-me "ja no em preguntes la paraula?".

Què penses que has après tu?

Penso que haver participat en aquest projecte ha fet que em reafirmi en la idea que es pot aprendre molt d'un nen o una nena de 10 anys. És interessant saber què pensen i com pensen, la visió que tenen del que els envolta...

Tant de la meva nena com d'altres infants he après que puc ser amiga i mantenir converses amb persones que tenen 8 anys menys que jo. És més, crec que he après més jo d'ella que ella de mi. M'ha ensenyat que sense paciència no es treballa bé, m'ha ensenyat que les idees que pot tenir un nen o nena d'aquesta edat no són ximpleries i poden fer-te reflexionar de la mateixa manera que ho poden fer les d'un adult, però sobretot m'ha fet recordar que el que en un futur em farà feliç serà dedicar-me a l'ensenyament i a l'educació


1 Si voleu més informació sobre el projecte podeu consultar: www.lectura.cat

Octubre 2016

-----

Més continguts sobre:
aprenentatge servei

imprimir