Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Escoles per la Igualtat i la Diversitat: un marc interseccional
experiència i intercanvi
Escoles per la Igualtat i la Diversitat: un marc interseccional
Dolors Vique Ginés / Un programa de formació i acompanyament adreçat a les comunitats educatives dels centres públics i concertats de Barcelona, implementat per el Consorci d'Educació de Barcelona amb l'objectiu de prevenir les relacions abusives, la violència masclista, la discriminació racial, i la discriminació de diversitat funcional, sexual, de gènere, identitat, orientació sexual i ètnica, cultural i religiosa.

Escoles per la Igualtat i la Diversitat és un programa de formació i acompanyament als centres públics i concertats basat en la Mesura de Govern de l'Ajuntament de Barcelona de juliol de 2014 per a la implementació d'un programa de prevenció de les relacions abusives, la violència masclista, la discriminació racial, i la discriminació per diversitat funcional, sexual, de gènere, identitat, orientació sexual i ètnico, cultural i religiosa adreçat a les comunitats educatives de centres públics i concertats d'infantil, primària i secundària de la ciutat de Barcelona.
Els tres eixos de diversitat que aborda des de la perspectiva interseccional són aquests:

● Diversitat afectiva sexual i de gènere
● Diversitat d'origen, cultural i religiosa
● Diversitat funcional


1.- IMPLEMENTACIÓ

A partir del resultats dùna prova pilot, es va decidir que aquest programa era absolutament necessari implementar-lo de manera intensa en tots els centres possibles de la ciutat.
La adscripció al programa és voluntària a través de la Convocatòria unificada de Programes del Consorci d'Educació de Barcelona i necessita, entre d'altres, d'un seguit de criteris per engegar el programa al centre com per exemple:

- Una majoria del claustre per poder demanar-lo
- Incorporació a la formació del o la referent d'igualtat i coeducació del centre
- Aprovació del consell Escolar del Centre

D'aquesta manera es facilita que sigui una elecció decidida i molt conscient, per part del professorat de cada centre i es garanteix la seva participació.

El programa es desenvolupa durant tres cursos abordant, no només, la part de formació del professorat en els tres eixos principals del programa sinó que també es treballa el darrer curs amb la comunitat educativa de cada centre.
D'aquesta manera es fa un treball integral amb el centre estructuralment i també amb la comunitat educativa, bàsicament amb les famílies i amb els diferents agents socioeducatius que treballen en i al voltant del centre. (Auxiliars d'educació, monitoratge, menjador i activitats extraescolars...)

Des de l'inici de la implementació es va contemplar la possibilitat d'obrir la participació a d'altres tipus de centres i etapes educatives.
Si pensem en que l'educació és un procés al llarg de la vida no s'entendria deixar de treballar la coeducació o la perspectiva de gènere i els altres eixos de diversitat del programa a 4rt de l'ESO, o no incorporar-la a infantil des del O-3.
Per aquesta raó ja des de l'inici es va incorporar la etapa d'infantil 3-6 i també en la segona convocatòria al 2018-2019 es va obrir a centres d'adults i post- obligatòria així com a centres d'Educació Especial.

Aquest fet està suposant un enriquiment extraordinari del programa i una apertura de mires immensa en relació al panorama anterior.
El CEB va impulsar des de l'Àrea d'Innovació i Formació del professorat un tipus de programa que porta un segell únic i pioner en programes educatius i que porta al seu interior un nucli clau: La pràctica de la perspectiva interseccional.

El fet d'incorporar-se aquests nous centres no contemplats en la prova pilot li dona al programa una dimensió enorme i ve a ocupar un lloc molt destacat en el panorama educatiu actual. Tot un repte, tenint en compte que els recursos esmerçats durant la prova pilot han disminuït considerablement, (entre d'altres factors per la pandèmia COVID) per desenvolupar un programa que hores d'ara aplega al voltant de trenta centres educatius, que arriba aproximadament a 3000 alumnes i que forma a més de 500 professionals, famílies i comunitats educatives.


LA INTERSECCIONALITAT: Una eina per avançar.

" La perspectiva interseccional descriu la posició social de les persones com a resultat de la interacció entre diversos eixos de desigualtat. Per aquesta raó a nivell de de política pública, exigeix l'abandó de la lògica monofocal i la recerca de formes més complexes d'abordar les desigualtats" (1)

Sens dubte, l'eix del programa més desenvolupat va ser el de la Diversitat afectiva sexual i de gènere i és el més destacat del programa. A hores d'ara hem de dir que s'ha treballat enormement per a què el altres dos eixos, la diversitat funcional i sobretot la diversitat ètnica, cultural i religiosa, es despleguin en profunditat.
Podem afirmar que al llarg d'aquests tres cursos la coeducació i la perspectiva de gènere, tot i estar cada cop més present en els programes educatius dels centres i en el currículum escolar i la formació del professorat, encara "no està en hora" amb el que caldria esperar .

La manca de formació en perspectiva de gènere i coeducació així com la ètnica, cultural i religiosa en la formació inicial del professorat en sentit ampli (infantil, primària i secundària i universitària) és escandalosa a hores d'ara.

En aquest sentit cal fer esment dels massius darrers dos 8 de març 2019-2021 per veure la importància que està prenent el feminisme a casa nostra a i arreu. Aquesta realitat ens està indicant que (tot i els grans esforços que s'estan duent a terme a nivell personal, social, educatiu i polític) podem afirmar que tant a nivell de resultats així com d'incorporació de processos per a què el nostre sistema produeixi escoles feministes i lliures de violència i de racisme i xenofòbia està lluny i funciona a un nivell mig-baix.

El sistema educatiu no està funcionant a plena màquina, encara necessita més "combustible" no només per arrancar si no per poder mantenir la marxa i arribar a bon port. Necessita més pressupost, més esforç i més aposta en política educativa per abordar l'atenció a la diversitat en sentit interseccional i que les lleis que tenim es despleguin com seria convenient.

Per aquesta raó és de justícia posar en valor la proposta per part de l'Ajuntament de Barcelona i del Consorci d'Educació de Barcelona en avançar i donar cabuda a nivell institucional a un debat que socialment ja estava fet però no incorporat convenientment als centres educatius.


REPTES PENDENTS I TEMPS DE COVID

El programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat, amb totes les propostes incorporades a les escoles que en formen part, està donant un exemple extraordinari de com i de quina manera incorporar la perspectiva de gènere i la diversitat afectiva i sexual, la diversitat ètnica i cultural i religiosa i funcional als centres educatius i és que si té una cosa de gran valor es l'articulació clara i rotunda al currículum.

Lluny de les accions puntuals que es poden fer a centres i escoles sobre els diferents eixos de diversitat amb tallers i cursets, conferències, seminaris, jornades etc...està l'aposta d'Escoles per la Igualtat i la Diversitat.

El programa insereix en el seu cor un gran tresor: articula el currículum educatiu, àmbits de coneixement, etapes educatives i els tres eixos de diversitat a l'hora de programar a l'aula.

No és fàcil i cada dia és un repte per les escoles dur-lo a terme. El que sí ens demostra el programa és que qui ho prova ja no pot deixar de fer-ho. No hi ha marxa enrere.
Moltes mestres del programa ho assenyalen com un dels resultats més potents:

Hem fet un canvi de mirada
Hem incorporat un llenguatge igualitari
Hem estructurat espais coeducatius a les aules, al patis...
Hem posat en marxa punts o espais liles, o violetes...
Hem canviat les etiquetes dels WCs
Hem oberts vestidors universals
Fem reunions de claustre molts intenses per canviar i fer que els nostres centres siguin cada vegada més inclusius
Apliquem el Disseny Universal de l'aprenentatge (DUA)
Estem fent revisió de la documentació del centre amb mirada interseccional
Treballem la diversitat familiar

Aquesta és la clau, formar el professorat per fer-lo possible. Mentre no es faci d'aquesta manera no podrem avançar en un món més equitatiu i igualitari, més cultural i de respecte als drets humans i als drets dels infants.

Per tot això necessitem:
Obrir espais de participació interna, més coordinacions entre el professorat, més docència compartida, centres amb gestió més democràtica, més treball en equip i per delegació, més treball per projectes, ambients, més espais de reflexió de la pràctica educativa. Més relació amb el context proper, barri, ciutat, municipi...I sobretot estar molt lligat a la Cultura en sentit ampli.


TEMPS DE COVID

No podem acabar aquest escrit sense parlar del gran esforç que està fent el professorat per combatre des de la trinxera els efectes d'aquesta pandèmia.

Des de març del curs passat s'ha fet un esforç titànic per convertir tota la presencialitat del programa en virtual, juntament amb Diversitats (entitat amb la que es du a terme) s'ha reconvertit tota la programació .

Això va suposar una adaptació impressionant per part de tot el professorat participant a les noves formes virtuals de fer el programa.
No incidiré en la manca de recursos a nivell tècnic, o digital, la poca formació que teníem per dur-lo a terme, la incertesa personal i professional, i les angoixes i tensions viscudes, perquè tothom que treballi en temes educatius ho sap.

El resultat ha estat impressionant. El professorat va acabar el curs i s'ha tornat a fer la tercera convocatòria amb més centres que mai.

També més que mai un programa com aquest té una importància vital en la formació acollida i atenció del propi professorat. Les reunions virtuals van tenir l'objectiu sobretot de tenir cura del professorat en primera instancia.

Es van viure situacions demolidores de relats personals que algunes persones explicaven. Va ser un espai també de respir, de comunicació, de trencar unes quantes "soledats" i es van crear espais d'acompanyament. Ens vam cuidar. A partir del coneixement mutu ens hem pogut reconèixer gràcies també als vincles fets en les sessions presencials i les virtuals.
Han estat moments on es va haver de decidir què es prioritzava i per tant a què es renunciava.
Aquesta és una de les qüestions si cap més importants del programa, no solament pel propi professorat i personal coordinador i tècnic, sinó que va ser també un espais de relació, de reflexió i de posar en comú la incertesa, el malestar, la por,
Seguint a la doctora Begoña Román, en la virtualitat també veiem el cos i el cos no menteix.
El que deien els cossos del professorat també era: aquí estem, i aquí som un claustre, som un equip disposat a emprendre i entomar aquesta realitat i a acaronar les nostres vulnerabilitats i fragilitats.
Tota una (e)lecció de vida.

(1) https://www.youtube.com/watch?v=hBaIhlmM3ow
Kimberlee Crenshaw quien acuña el término


Dolors Vique Ginés
Ex-referent del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat

Gener de 2021





-----

Més continguts sobre:
educació emocional, mediació, educació en valors, diversitat, desenvolupament moral, educació afectivo-sexual, igualtat i gènere, educació inclusiva, drets humans, desigualtats, discapacitat

imprimir