Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
L'Eric a la biblioteca
opinió
L'Eric a la biblioteca
Josepa Vilurbina / En un recorregut imaginat però viscut i ple d'emocions, aquest relat descriu l'espai que acull, a través dels llibres, secrets, aventures, viatges, fantasies, rialles i llàgrimes, pors... Es diu biblioteca i en té cura una persona sàvia que en sap tots els secrets i que pot ajudar i guiar a les criatures en el magnífic plaer de la lectura. Per això, l'autora dedica l'escrit a una reconeguda, estimada i incansable bibliotecària i autora de literatura infantil, la M. Eulàlia Valeri.


Ara que ja visc el nou status d'àvia i mantinc actiu el d'escriptora somnio el dia que per primer cop acompanyi el meu nét a la biblioteca. Aquell dia li presentaré a la bibliotecària i ella ens mirarà amb ulls de sàvia i protectora custodia de tots els títols. Segur que em reconeixerà com a una companya i a l'Eric l'esguardarà com al seu nou fill de lletres. En la imaginació ja puc participar de com em sentiré d'emocionada i commoguda.

Aleshores li diré a l'Eric que li presento la persona que sap tots els secrets del llibres, que coneix totes les aventures, les amistats, la companyonia, les pors i les llàgrimes, els tips de riure, les fantasies. Li diré que li pregunti sobre les il·lustracions que vol contemplar o el tipus de llibre que vol llegir. Li diré que li demani ajuda per triar lectures, perquè ella el guiarà per a trobar els llibres que han estat escrits i dibuixats només per a ell, que quan els van crear pensaven en un nen com ell, sense conèixer-lo, sense saber el seu nom i que els han deixat per a ell com un regal, el millor; que l'art té aquestes coses i fa possible escriure llibres especials per a cada nen. Li diré que les bibliotecàries són les encarregades d'ajudar als infants a descobrir el tresor dels seus llibres. Li diré que ella mai l'obligarà a llegir res. I tot això ho parlarem fluixet per no molestar ningú.

Després amb els llibres que L'Eric i la bibliotecària hagin triat seurem en una menuda taula o en un racó amb coixins i gaudirem de la lectura, potser no ens plauran tots els llibres triats, guiava per les lleixes de la biblioteca i em permetia llegir més llibres setmanals dels acordats per l'escola. Com, quan m'avorria a classe, que era molt i molt sovint, pensava en tornar a la biblioteca per poder parlar amb ella i que m'ajudés a triar un nou llibre, o preguntar-li sobre el sentit d'un mot o una expressió que no havia entès.

Li explicaré a l'Eric com es cuida un llibre i si tenim temps li ensenyaré a fer punts de lectura i li explicaré que de vegades es pot fer un punt sense saber per a quin llibre és ni la mida ni el gruix, però que si li ensenyem el punt a la bibliotecària, segur que trobarà el llibre que li escaigui .

Finalment li preguntaré al meu nét com és la biblioteca de la seva escola? Quina olor fa? Quantes hores hi poden romandre els nens i les nenes? Com es diu la bibliotecària? Com és?

Sé que aquell dia ell em mirarà amb els seus ulls tan observadors i somriurà feliç de la nostra experiència i sé que és un somni que s'acompleix fa milers i milers d'anys.

Per a la senyoreta Eulàlia Valeri, bibliotecària de l'Escola Talitha

Febrer 2017


-----

Més continguts sobre:
infància

imprimir