L'assignatura de cultura religiosa a l'Escola Pia de Catalunya
opinió
L'assignatura de cultura religiosa a l'Escola Pia de Catalunya
Josefina Jou, Jordi Puig i Francesc Gutiérrez* / Catalunya es pluralitza religiosament: més religions, amb major diversitat interna, en un marc de vivència de l'espiritualitat que va més enllà de les religions tradicionals. Té sentit escolapi, davant d'aquest nou panorama, seguir sent una escola privada confessional?

______________________________________________________
L'Escola Pia és una institució educativa nascuda ara fa quatre segles a Roma, amb la missió d'atendre les necessitats educatives de la pobresa urbana en un moment en què no existien ni l'educació pública, ni l'educació obligatòria. Durant aquests més de quatre-cents anys el món ha canviat molt, i l'Escola Pia també, però els escolapis sempre hem mantingut una essència, un esperit que ens relliga amb aquell moment fundacional: la voluntat de ser un servei públic, una institució socialment útil allà on som presents. I aquest element va tenir un gran pes a l'hora de repensar l'ensenyament de la religió a les nostres escoles.

Situem-nos: durant anys, la inexistència o la deficiència d'un model d'ensenyament públic al nostre país, lligada a la relativament homogènia religiositat de l'època (vivim en un país tradicionalment catòlic), feien que l'existència de la xarxa d'escoles de l'Escola Pia estigués fora de dubte: eren escoles privades, però populars. I l'ensenyament (tradicional, catequètic) de la religió era el mateix que es vivia fora de l'escola (a casa, al barri, al poble, a l'administració pública). A finals del segle XX, però alguna cosa canvia. D'entrada, la democràcia impulsa l'ensenyament públic i de qualitat. De l'altra, Catalunya es pluralitza religiosament: més religions, amb major diversitat interna, en un marc de vivència de l'espiritualitat que va més enllà de les religions tradicionals. Té sentit escolapi, davant d'aquest nou panorama, seguir sent una escola privada confessional?

En Jaume Pallarolas, antic responsable de l'Escola Pia de Catalunya, ho resumia molt bé: «som una escola cristiana, no una escola per a cristians». El primer pas que es donà fou que les nostres escoles esdevinguessin escoles concertades, és a dir: escoles públiques, de gestió privada. Però sobretot, públiques: obertes a tothom, sense discriminació per motius socials i econòmics. Faltava aleshores fer un segon pas: ser escoles obertes a la diversitat religiosa i de creences. I això s'assolí a través de tres mesures:

 L'educació en la dimensió interior, emocional i social, de forma transversal durant tot l'ensenyament.
 La substitució de l'assignatura de religió catòlica per l'assignatura de cultura religiosa.
 El desplaçament de totes les activitats que impliquen una opció religiosa concreta per part de l'alumne vers les extraescolars.

Centrant-nos exclusivament en la matèria de cultura religiosa, com a Escola Pia de Catalunya, vam dissenyar aquesta assignatura (i dissenyar vol dir: constituir grups de treball, establir itineraris, consensuar continguts, elaborar materials, avaluar-ne els resultats...) a partir del següent plantejament: entenem el sentit i el contingut de l'àrea de Religió com l'oferta als alumnes d'una "cultura religiosa", en el marc d'una proposta educativa que podríem qualificar d'integral, global i contextual.

En efecte:
 Parlem d'una cultura religiosa integral, perquè entenem la cultura en general i, per tant, també la cultura religiosa en particular, no exclusivament com un bagatge erudit de coneixements i informacions fredes i merament teòriques, sinó com una aproximació a la realitat (en aquest cas, al fet religiós) des d'una perspectiva informativa, però també formativa, presentant-ne no només les dades d'un dels principals patrimonis culturals de la humanitat, sinó ajudant a descobrir-ne també la seva profunda significació antropològica i el seu gran potencial humanitzador, tant a nivell individual com col·lectiu.
 Pensem en una cultura religiosa global, és a dir, referida a tot el fet religiós en general i a les seves múltiples expressions concretes i plurals, més enllà de delimitacions únicament confessionals i particularistes. L'actual fenomen del multiculturalisme i del consegüent pluralisme religiós en el si de la nostra societat demana, cada vegada més, un plantejament d'aquest tema en tota la seva amplitud i extensió. En aquest context, un currículum com el que presentem pretén ser un factor integrador de les diferències.
 Creiem, tanmateix, que ha de tractar-se també d'una cultura religiosa contextual (o "contextualitzada"), tenint particularment en compte i fent una més gran incidència en la modalitat religiosa que ha impregnat i modelat el nostre context més immediat i que és, evidentment, la tradició judeocristiana, que cal conèixer i aprofundir especialment.

Una vegada fet el marc teòric, calia posar-se a preparar els materials. Donant una mirada al mercat no vam trobar cap material fet que respongués a la nostra proposta, per tant es van haver de confeccionar. Els materials de secundària van ser els primers, ens urgia que els nostres nois i noies perdessin la por a companys d'altres religions i cultures, a entendre que el fet religiós és tant antic com la humanitat, a canviar l'estil de treball, acostar als alumnes a la dimensió transcendent de la persona. Encara que assessorats per persones de l'AUDIR (Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós) i diferents autoritats de les diferents tradicions religioses vam optar perquè l'equip de treball estès format per professors de les nostres escoles, ells coneixien bé els adolescents als quals ens volíem dirigir. Vam triar 4 crèdits, que més o menys corresponien als quatre cursos de la ESO:

 Crèdit nº 1: A la recerca d'una "dimensió desconeguda". El món de les religions.
 Crèdit nº 2: El "trident" de les religions d'Occident. Moisès, Jesús i Mahoma.
 Crèdit nº 3: Les "mil" cares de Déu. El pluralisme religiós en el món actual.
 Crèdit nº 4: L'alegria de viure i creure en comunitat. Festes i celebracions religioses en el nostre món.

Al poc temps de veure com funcionaven els materials de secundària, els professors de primària van demanar de fer uns llibres que fossin coherents amb el projecte de cultura religiosa a secundària. I tornem-hi: també, vam continuar optant per treballar amb un grup de mestres. Havíem aprés de l'experiència anterior, teníem clar que calia buscar dibuixos i fotos adients, fer guies didàctiques, adaptar-nos a les necessitats horàries dels diferents centres elaborant uns llibres per cicle.

La primera decisió que vam prendre va ser com volíem tractar la cultura religiosa a primària, no sabien quines religions treballar, si treballar religió per religió, finalment van decidir que ens semblava adient treballar només les tres religions monoteistes ja que entre elles hi havia forts lligams i contextualment eren les més properes al nostre alumnat. La següent decisió va ser treballar per blocs i no religió per religió. Vam triar blocs que ens semblava que totes les tradicions tenien en comú: els símbols, les festes, els personatges, les històries, els edificis i els llibres sagrats.

Tot aquest rebombori de plantejaments no va ser només a nivell d'alumnat sinó també a nivell del professorat; molts tutors, professors de socials i filosofia van acceptar la tasca. Calia oferir una formació per poder treballar amb qualitat aquest nous reptes. Arrel d'això es van preparar i oferir dos mòduls, on es treballava el fet religiós i les diferents tradicions religioses.

Però res no és definitiu i perdurable, i aquests darrers tres anys hem modificat els llibres d'ESO. Conjuntament amb l'Editorial Cruïlla hem ampliat i millorat el nostre projecte inicial, amb nous materials, amb quaderns d'activitats, o web de suport, i incorporant nous temes com la relació de la religió amb l'ètica, l'art, la ciència, l'espiritualitat, … i aviat segur que els nous reptes educatius ens faran replantejar nous canvis a primària. Sempre amb l'objectiu de conèixer i reconèixer el sentit de la transcendència en els ésser humans.

En aquest moment, fent balanç de la nostra experiència, i a grans trets, valorem com a positius tres elements:
 Una millor predisposició dels alumnes vers la matèria.
 El caràcter inclusiu d'aquest model, pel fet de no haver de segregar els alumnes per criteris religiosos.
 El caire integrador d'aquest plantejament, perquè afavoreix la convivència del grup, ajudant a entendre millor l'altre a partir de les seves creences o no creences, o les dels seus pares/mares.

* Josefina Jou, Jordi Puig i Francesc Gutiérrez de l'Escola Pia de Catalunya

Març 2017


-----

Més continguts sobre:
ciutadania, democràcia

imprimir