L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.

Són petites malalties de la relació

Educar en valors no està de moda. El màrqueting de la innovació, per exemple, no sembla haver posat aquesta variable entre les que han considerat les famílies per seleccionar escola. Tampoc acabo de trobar, per citar un altre exemple, que la neurociència aplicada a l'educació es preocupi per explicar el circuit neuronal de l'ètica. A més, les batalles en contra persisteixen. Molts poders socials intenten aconseguir, de manera intensa i sorda, que els valors (en realitat només els diferents dels seus) quedin fora de l'escola.

Tanmateix, les contradiccions suren. Puntualment, algun fet crític fa aparèixer el buit educatiu, l'absència de valors. Ràpidament, però, se li posa alguna etiqueta moral acotada per no pensar gaire en el conjunt. Una agressió contra persones homosexuals provoca respostes reclamant educació contra la homofòbia. Una enquesta ens diu que tres de cada quatre adolescents consideren els immigrants un problema i tornem a parlar de cursos de solidaritat. Ministres o conselleres que aparcaren en un calaix els plans de convivència ara endeguen programes contra l'assetjament. Ens entra la por al cos quan veiem com els joves (de moment els francesos) poden donar la victòria a polítics de la ultradreta i cerquem alguna forma de socialització política que tampoc posi en qüestió el sistema, o assagem una nova formació de l'esperit nacional.

La llista d'exemples de la contradicció permanent podria ser interminable. Tots ells tindrien en comú la renuncia a fer aparèixer, explícitament, el marc global de l'educació en valors en el que tot aprenentatge i tota educació se inscriuen. Posen en evidència la reiterada manca de voluntat per planificar rigorosament com hem d'educar, a l'escola i fora de l'escola, en els valors que conformen la condició humana i la vida en societat.

Falsos i interessats arguments per suprimir una proposta ètica global

Per què predomina aquest "aparcament" global amb petites inquietuds puntuals i crítiques? Podríem definir tres grups d'arguments. El primer d'ells -de dues cares- té a veure amb negar la relació entre els aprenentatges escolars significatius i els aprenentatges ètics. Una negació que en la versió d'algunes famílies reivindica els valors com a propis de l'entorn familiar i, sovint, exigeix que els seus fills i filles no siguin educats en d'altres visions de la vida que no sigui la seva.

El segon grup d'arguments continua, com sempre, mantenint-se i construint-se en el territori de les confessions religioses, de les seves necessitats de preservar i divulgar el dogma, de garantir que les adscripcions a la seva església continuaran i no es produirà cap fuga cap a la infidelitat. Finalment, estan els arguments del mercat en una societat de capitalisme cada vegada més extremat. Aparentment no reclamen que es difonguin els seus valors però actuen intensament per aconseguir que cap infant consideri i aprengui valors que posin en crisi la seva proposta d'organització social.

Justament perquè aquests arguments no funcionen apareixen les dificultats davant els fets crítics i les reiterades respostes puntuals, acotades, amagant l'evidència que el que manquen són els bagatges de fons (sempre tracten de donar respostes a problemes considerats singulars que tenen adjudicada una etiqueta específica i poden ser abordats amb el corresponent "fàrmac" social). Però, el que manca és una sistemàtica educació en valors. Queda al descobert com no queda més remei que educar en valors, reivindicar una escola que eduqui en valors.

Contra els que separen

Quan es fan servir els arguments de la separació entre aprenentatges (importants i secundaris, a casa i a l'escola) hem de recordar que darrere de tot el que ensenyem i aprenem hi ha ètica. L'ètica està present per moltes raons però, especialment, per una: aprendre sempre comporta preguntar-se, dubtar, cercar el per què passen les coses. Tota ètica es fonamenta en el desig de saber. La historia, no deixa de ser el recull de les respostes que els essers humans han donat a les seves incerteses i al seus conflictes. La necessitat didàctica de l'aprenentatge social (aprendre junts funciona millor que aprendre sols) es basa en la necessitat que tenim de l'altre per ser nosaltres. La intel·ligència emocional que millora qualsevol aprenentatge té a veure amb la necessitat de descobrir com se senten les altres persones. Posar una nota a un grup de treball significa reconèixer que qualsevol company sap. La creació, la bellesa ... etc. etc. L'escola humanitza ensenyant perquè els aprenentatges tenen sempre una dimensió ètica que ens humanitza. La dimensió hi és i no té massa sentit no fer-la explícita.

La separació que volen introduir algunes famílies no necessita gaires discussions. Fa molts anys que allò d'educar a casa i ensenyar a l'escola ni és cert ni és possible. En la societat informacional en la què vivim es totalment impossible mantenir-la, llevat que els pares es dediquin a implantar alguna mena de censura neuronal prèvia. Els seus fills i filles poden accedir autònomament a multiplicitat de fonts informatives (una immensa e interconnectada xarxa) i comprovar de manera immediata i permanent que les explicacions vitals de la seva família no són les úniques i, potser, no són certes. L'educació ètica és irrenunciable perquè els infants tenen dos drets que les seves famílies no poden impedir: el dret a tenir altres finestres obertes al món que no sigui la de la seva família; el dret a dominar un pensament crític que els ajudi a situar-se en l'allau contradictori d'informacions al qual sempre estaran sotmesos.

Contra les esglésies

Els arguments de les esglésies i els seus dogmes representen el principal nucli de raons per les que ha reculat l'educació en valors a l'escola. Escric aquest text quan comença la setmana santa i acabo de llegir que a les escoles d'Euskadi manquen professors de la religió islàmica per donar resposta a les peticions d'un alt percentatge d'alumnat que tenen aquesta religió a la seva família i demanen que sigui ensenyada a l'escola. No hi hasortida al parany sense acceptar que és impossible educar, de manera respectuosa i diversa, en els valors que hem de compartir, si la religió és una assignatura, forma part dels "fets" que s'han d'aprendre a l'escola.

No podem tornar als vells i justificatius arguments de les cultures religioses. De manera múltiple (no només cristiana) aquestes han d'estar a moltes assignatures ja que les necessiten per trobar sentit a moltes de les seves propostes d'aprenentatge. Recuperem el pensament filosòfic. Treballem la diversitat cultural, etc.

Avui és fonamentalment l'església catòlica la que ha aconseguit recuperar poder i no abandonar l'escola. No pot tolerar que en un context educatiu altres explicacions del món posin en crisis els seus dogmes. Unes creences o altres poden donar suport a determinats valors bàsics en els que volem educar (acceptem la seva ajuda!), però no han de ser la raó per la que eduquem en aquests valors. Poden introduir, per exemple, la necessitat dels afectes en la sexualitat però no poden invocar a cap deu per definir com ha de ser la sexualitat humana que els adolescents han de descobrir. Cap bíblia, alcorà o suma teològica ha de tenir la possibilitat de negar a l'escola l'educació en valors humans fonamentals. Cap d'aquests valors els ha de justificar cap divinitat.

Contra els valors de la explotació

Els arguments per oposar-se a l'educació en valors del capitalisme salvatge no solen estar exposats de manera explícita. Fins i tot podem trobar empreses destructores de la natura que diuen defensar el medi ambient i la necessitat que els alumnes aprenguin valors mediambientals. Existeix, però, una línia divisòria entre dues pretensions oposades. Una, la del seus poders, és la que pretén que l'escola formi bons productors i bons consumidors, del present i del futur. L'altra, la de qui defensa l'educació en valors, pretén que l'escola ajudi a desenvolupar persones amb criteri propi, amb capacitat d'autonomia, propenses a analitzar la societat en la que viuen, disposades a ser ciutadans que conviuen i actuen amb d'altres ciutadans.

Els poders econòmics no estan per la labor d'educar persones que imaginin un món diferent i pensin que val la pena intentar aconseguir-ho. Un exemple –ja tòpic- és el de l'educació econòmica. No és el mateix l'educació financera que l'educació per produir o consumir junts. No és el mateix educar per tenir que educar per compartir.

L'educació en valors deixa clar que naixem iguals en drets i que la desigualtat no ha d'hipotecar el futur de cap infant. Per això l'educació en valors es dona en les escoles que són pensades com a territori de les oportunitats. Els poders escassament interessats en aquesta educació configuren l'escola de la selecció i la segregació. Una escola que mai tingui la pretensió d'educar per a la justícia i la reducció de ladesigualtat.

Persones, ciutadans i lliures

Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita a l'educació en valors? Ara, el que necessitem és que cap poder polític mantingui els impediments (els privilegis de petits i grans poders) perquè l'escola sigui el lloc de l'educació en valors.

Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infant a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.


Jaume Funes


abril de 2017



-----

Més continguts sobre:
infància, compromís dels educadors, societat 2.0, escola inclusiva, adolescència, drets dels infants, ciutadania, democràcia, participació

imprimir