Els valors de la robòtica educativa
experiència i intercanvi
Els valors de la robòtica educativa
Lluís Casas / Quan parlem de robòtica educativa cada cop més gent valora positivament els avantatges de la seva aplicació a les aules. Com a element tecnològic i també com a element catalitzador de canvis metodològics, cada vegada se la considera més habitual en els centres per la seva progressiva implantació i, a la vegada, per la seva evolució cap a propostes més obertes i motivadores amb elements aglutinadors de caràcter transversal.

El temps ha anat posant les coses al seu lloc i es defuig l'ús de la robòtica com una eina pura i dura, basada exclusivament en la tecnologia, i es busca un enfocament més globalitzat dins del currículum, fins i tot quan es planteja com a proposta d'activitat extraescolar.

La robòtica educativa i el pensament computacional incorporen, a més del seu bagatge intel·lectual, tot un seguit d'habilitats socials i de valors que moltes vegades queden eclipsats per l'espectacularitat que mostren els resultats obtinguts. Tenim robots o aplicacions que presenten propostes musicals, d'enginyeria mecànica, esportives, científiques, lúdiques, fins i tot les inicials de lluita i rivalitat entre màquines o equips, però darrerament hem percebut que cada cop més propostes prioritzen de manera conscient valors com el treball en equip, la col·laboració, la creativitat, la constància, l'aprenentatge basat en l'error, la persistència en el treball i la tolerància que requerim als alumnes davant d'un repte, així com la solidaritat o l'empatia. Es pretén que el treball de la robòtica no es basi en completar solament unes instruccions de muntatge (si més no com a proposta única), com erròniament s'ha pensat en uns inicis. La robòtica educativa ha d'incloure una finalitat prou social i significativa per a l'alumnat que el mogui a generar propostes i solucions creatives i variades.

Aquest plantejament obert i creatiu, que ja des d'un bon començament va buscar Mitchel Resnick quan va crear el Lifelong Kindergarten al MIT de Massachusetts, és un dels valors que cal tenir present. Resnick comenta: «els infants no deixen de ser creatius d'un dia per l'altre, simplement els obliguem a aprendre un seguit d'habilitats i dades que no els estimulen, fins que deixen d'interessar-se per la investigació».

Amb això ens està dient que alguna cosa no hem acabat d'entendre a les escoles, i ara és un moment molt oportú per reflexionar-hi i promoure el canvi.

Propostes ambicioses i de gran abast com són https://scratch.mit.edu/ o hourofcode.org han incorporat a eines i programari ja existents una oferta prou innovadora en el món de les tecnologies. A més d'aportar elements de creativitat, de motivació, actuals i variats en referència al camp de la programació i el llenguatge de codi, el que té més interès per a mi i que molta gent compartim és la idea d'afegir-hi uns valors que en altres propostes molts cops o bé no hi eren presents o bé calia que fossin els docents els que els incorporessin.

Crear una proposta d'activitat amb Scratch, on a més dels aspectes «tecnològics» com la programació, el codi i la creativitat s'hi incorporin el fet de compartir amb els altres, la gratuïtat i la facilitat d'accés, el creixement de projectes entre iguals, el foment de la igualtat entre gèneres, ajudant a trencar l'escletxa entre nens i nenes en el món de la tecnologia i fent que les nenes s'interessin per la programació i la robòtica, no té preu. La comunitat Scratch ja ha arribat a superar els 21 milions de projectes compartits i segueix creixent.

Afegim-hi també la facilitat d'ús, una interfície senzilla i atractiva dins una aplicació que fomenta l'esperit crític i creatiu entre els seus usuaris, que fomenta la creació de xarxes entre alumnes i centres, i, sobretot, que permet que una creació pròpia pugui créixer en mans dels altres, o bé fer créixer tu mateix una proposta iniciada per un altre usuari. Les paraules de Resnick (1) són clares: «Quan els joves comencen a crear i compartir projectes amb Scratch, comencen a veure la possibilitat de contribuir activament i plenament en la societat».

La incorporació d'aquestes iniciatives de programació en projectes de treball que els centres actualment veuen com un element creador de significació als aprenentatges suma un element més que enriqueix la feina i motiva l'alumnat.

La robòtica educativa, i per tant la programació i el llenguatge de codi, permeten vincular els aspectes més curriculars amb els creatius i són un element clau en el fet de compartir amb companys o amb els destinataris externs del projecte. El projecte de treball que acabava moltes vegades en una exposició oral, una maqueta, treballs escrits o presentacions en Power Point permet incorporar ara recursos tecnològics i multimèdia, creatius i variats, i, a la vegada, augmentar la implicació dels alumnes en el projecte que han creat i el seu vessant social.

Els robots i els seus projectes associats creats i programats per l'alumnat, com els de Lego, Arduino o plataformes similars, són molts cops l'element que dona sentit i una explicació entenedora i comprovable. Solament a tall d'exemple, dels molts que actualment es desenvolupen us recomano visitar els que han fet a l'Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal conjuntament amb l'associació Bogatech (per aconseguir amb els robots de Lego Mindstorms el lligam entre la robòtica, la programació i els projectes de centre de manera transversal), els que han fet a l'Escola Projecte de Barcelona (per implicar els alumnes en la reforma del parc del barri o tants d'altres) o la variada mostra que presenten esdeveniments com la Tardor TIC o la Jornada Programa. Aquesta tecnologia, a més, pot ser utilitzada per al producte final o com a catalitzador inicial d'un projecte més ambiciós.

No vull acabar aquesta exposició d'exemples sense esmentar les iniciatives que a partir de robots ja creats per la indústria volen ajudar a millorar l'acompanyament ludicoemocional o fins i tot minimitzar els efectes negatius de les teràpies de malalties pediàtriques amb el dinosaure «Pleo» (2) . Les experiències dels anomenats «robots socials» que en Jordi Albó (3) ens ha mostrat en diverses trobades no deixen indiferent i permeten intuir el gran potencial que pot tenir en l'atenció personalitzada d'infants amb autisme, oncologia o fins i tot en geriatria.

Aquest vessant col·laboratiu i social fa un pas més enllà del purament tecnològic i és capaç de fer que alumnes d'ESO (4) pensin un giny dosificador de medicació per a gent gran o una gorra amb sensors per a invidents. La tecnologia i la programació hi és, però sobretot hi ha un professorat i un alumnat que busquen ajudar i implicar-se en la societat que els envolta. La robòtica, doncs, permet obrir horitzons i buscar el vincle que ha de trobar amb la societat.

(1) Mitchel Resnick: https://brightreads.com/a-different-approach-to-coding-d679b06d83a
(2) http://www.barcelonalab.cat/ca/noticies/pleo-robot-dinosaure-sant-joan-deu/
(3) Jordi Albó i Canals: http://blog.educaixa.com/ca/-/la-robotica-tiene-la-potencialidad-de-ser-un-facilitador-del-aprendizaje
(4) Institut Montserrat de Barcelona: https://www.youtube.com/watch?v=llFCQpTcZ6o


Maig 2017


-----

Més continguts sobre:
identitat digital

imprimir