Innovació educativa
opinió
Innovació educativa
Salvador Carrasco Calvo / L'educació catalana està vivint un període excepcional d'ebullició i emergència d'iniciatives des de la base mateixa del sistema. Som davant d'una important oportunitat que ens interpel·la i obliga a estar a l'altura del moment, per revisar críticament les estratègies i les prioritats educatives. No es tracta de seguir modes oportunistes, sinó de donar respostes noves, si cal, als nous problemes i als reptes de primera magnitud que tenim al davant.

En aquests darrers anys una expressió ha vingut a descriure la conjuntura en la qual sembla que ens trobem: innovació educativa. La innovació sembla ser la marca dels centres d'excel·lència, el senyal de qualitat de l'educació, el missatge que cal transmetre a les famílies, especialment a l'hora de la preinscripció, de triar escola per als seus fills. Sembla que si una escola no té l'etiqueta d'innovadora no sigui avui una bona escola.

Recentment hem vist aparèixer diverses xarxes d'escoles innovadores. Algunes fa uns anys que són operatives i tenen al darrera una trajectòria que, sens dubte, les avala. Tenen recursos suficients, els imprescindibles; s'han guanyat bona part del seu professorat per al projecte; han canviat a fons la vida escolar; avancen amb decisió i unitat de criteri. Fan, diuen, una innovació disruptiva amb el passat més immediat i en elles els canvis són reals (en les metodologies a l'aula, en la inspiració, en els espais físics, en el currículum i, fins i tot, en l'estructuració de les etapes educatives). Són centres públics i concertats. Només ells saben quina tenacitat, quina dedicació, quin entusiasme, quina professionalitat i quina voluntat personal i col·lectiva es necessita per mantenir el projecte. Pocs ens han dit en què innoven, com ho avaluen, quina escola volen, amb qui ho fan, com es relacionen amb els altres agents educadors i amb el seu entorn comunitari. Segur que cal esperar més per donar temps a madurar alguns projectes i consolidar experiències. El fenomen, amb tot, és molt significatiu i un motiu d'esperança. Diguem-ho clar d'entrada: més enllà de les aparences, avui l'educació catalana viu moments apassionants.

El mot «innovació» és una paraula vella. Al llarg del segle passat vam conèixer «experiències innovadores» que ara ens conviden a ser cautes amb l'ús de l'expressió. El respectat Dr. Severino Aznar, primer catedràtic de Sociologia de la Universitat de Saragossa, advertia a la jerarquia catòlica integrista del primer terç del segle XX que els sindicats catòlics lliures no els havien d'espantar: aquella «innovació» era, en veritat, «tradició». I, efectivament, així era. Es tractava d'adaptar el catolicisme social als nous temps; era evolució homogènia; era una proposta de restauració, a la fi, de la «civilització cristiana» i de l'«ordre tradicional» anterior a la Revolució Liberal. Era una nova manera de ser presents en la societat. No veia, tanmateix, que allò significaria, a més a més, la fi del monopoli ideològic dels integristes i l'anunci del pluralisme social i polític dels catòlics espanyols, que arribaria molt més tard.

És oportú reiterar que hi ha variats tipus d'innovació: creativa i adaptativa, com molt bé comentava el sociòleg Joan Estruch en un lúcid llibre escrit el 1971 (La innovación religiosa, Esplugues de Llobregat: Ariel, p.114-115). No estarà de més que, en moments d'ebullució i innovació educativa, recordem que cal discernir el que és realment creació ex novo del que és mera adaptació mimètica (una operació de màrqueting social) o, com dèiem abans, canvis que comporten ruptura amb els models establerts fins ara. Es tracta de «canviar el món de veritat», no de fer operacions de cosmètica educativa, si se'ns permet parlar així, o de perpetuar el vell sistema amb retocs formals.

Com deia el poeta, tornem a sentir paraules velles, com la paraula «innovació», i cal fer un bon discerniment del què és què i qui és qui. Possiblement serà el temps el que anirà posant cadascú al lloc que li pertoca. La qüestió, avui, és la de definir amb realisme estratègies i prioritats educatives que responguin a una nova concepció de l'ecosistema educatiu, creativa i disruptiva de veritat amb visions ja obsoletes. En aquest sentit, i sortosament, podríem ser als inicis d'una nova època.

Juny 2017


-----

Més continguts sobre:
democràcia

imprimir