Per una pràctica educativa critica al servei d'una societat mes justa.
opinió
Per una pràctica educativa critica al servei d'una societat mes justa.
Josep Palos / Es necessari continuar treballant per un canvi educatiu però amb molta consciència de qui genera els problemes que ens demanen que solucionem. Les diferents lleis educatives i els principis que les fonamenten estan impregnades i condicionades per la ideologia economicista i neoliberal del sistema i pels seus grans objectius generals. Potser es podria aprofitar aquesta onada d'innovació que es viu en els centres per anar creant, consolidant o recuperant experiències autèntiques perdudes o abandonades.



L'educació sempre ha anat a remolc de la dinàmica i necessitats de l'economia i dels vaivens de la política. Les diferents lleis educatives i els principis que les fonamenten estan impregnades i condicionades per la ideologia economicista i neoliberal del sistema i pels seus grans objectius generals. Aquestes, en gran mesura, recullen la necessitat de contrarestar i solucionar problemes que el seu model de desenvolupament i la mateixa economia genera. És el cas quan en els currículums es planteja com a objectius lluitar contra l'individualisme, la injustícia, la violència, l'egoisme, el consumisme, l'utilitarisme, la discriminació, la xenofòbia, etc... que són valors o principis que fonamenten o ha generat el mateix sistema i el seu concepte de desenvolupament. I moltes vegades es plategen només a nivell formal, com a objectius i continguts anecdòtics, deixant els esforços i iniciatives "voluntaristes" però necessàries, als moviments avantguardistes, com per exemple va passar amb els "eixos transversals del currículum" o "l'educació en valors".

A vegades aquest condicionament ens passa desapercebut i considerem que el discurs de l'educació es totalment propi i que està abanderat per les forces i moviments alternatius o avantguardistes. La majoria de les propostes alternatives i/o innovadores sobre metodologia i organització van apareixent com a factibles desprès que el sistema ideològic les ha integrat com a beneficiós per l'economia i per la seva estabilitat i desenvolupament (competències, treball cooperatiu, treball per projectes, flexibilitat organitzativa, apoderament, emprenedoria, lideratge compartit, interdisciplinarietat ...) i sempre que no qüestionin els principis ideològics del moment. I no podem negar que moltes són propostes que milloren el procés d'aprenentatge, encara que la majoria són molt antigues i ja havien demostrat, a contracorrent, que funcionaven.

És a dir, que en gran mesura les propostes alternatives o d'avantguarda en l'educació persegueixen aconseguir i consolidar allò que el sistema ja accepta per haver-se demostrat que li és beneficiós en l'àmbit econòmic i ideològic i ho trasllada a la comunitat educativa com a repte a perseguir. Reptes que la comunitat educativa intentarà assolir perquè s'han convertit en objectius possibles i desitjables, però que poc abans estaven prohibits o es consideraven utòpics. I hem de ser conscients que en poc temps aquestes solucions alternatives canviaran, amb altres objectius, amb altres "modes" moltes vingudes des de fora del dia a dia de les aules, però presentades com si fossin necessitats evidents sorgides de la pràctica en els centres, com si fos la solució definitiva a les necessitats bàsiques de l'educació per a construir una societat millor i més humana. I s'abandonen experiències i projectes que segur eren molt positius, sense temps per valorar el seu interès, el seu poder educatiu i transformador i la seva possible continuïtat.

Si anéssim a cercar antigues experiències, algunes publicades o registrades com a casos aïllats (s'havien considerat com a exotèriques i no reproduïbles en el seu moment) i en alguna ocasió mereixedores d'algun premi, trobaríem casos d'experiències educatives assembleàries i participatives, de centres que treballaven globalment per projectes, d'organitzacions flexibles, de flexibilització d'espais educatius, de comunitats educatives, de currículums flexibles o alternatius, de projectes integrats en el territori, etc... Es a dir, moltes experiències ara desitjades i considerades com a models a seguir, bàsicament des de la metodologia, per a ser considerat com a un centre innovador, en el seu moment eren experiències que havien de ser invisibilitzades, prohibides per radicals i antieducatives, especialment si els seus objectius tenien o albiraven una dimensió social i política.

Dèiem que l'educació sempre va i ha anat a remolc de l'economia i de la ideologia política. Però també s'ha manifestat moltes vegades, si hauria d'anar, al davant o en paral·lel, marcant distàncies en gran mesura dels grans objectius, interessos i necessitats econòmiques i polítiques. I no neguem que hi hagi d'haver una relació important, però no de servitud. Sembla que és difícil canviar-ho mentre l'educació depengui dels grups de pressió econòmics i ideològics i es consideri un arma al servei del poder polític i econòmic. És imprescindible considerar l'educació com a un bé comú necessari, basat en valors i polítiques fonamentades en les necessitats de la ciutadania, en un desenvolupament humà, en la participació real, en polítiques d'equitat i justícia social, i en la necessitat de l'equilibri i sostenibilitat del nostre planeta per a les generacions futures.

Sembla que mentrestant s'haurà d'anar batallant per manegar i marcar distàncies amb allò que la dinàmica del mateix sistema situa en els límits de la legalitat, però conscients d'aquesta realitat i de que les necessitats educatives de la ciutadania poden tenir altres urgències. S'ha de continuar intentant millorar l'educació des d'allò que l'experiència ens diu que funciona i ajuda a construir ciutadans autònoms, crítics i constructors d'una societat més justa. I això ens portarà a defensar models i línies pedagògiques que possiblement no es considerin acceptables o políticament correctes o experiències que es vulguin deixar com a marginals, però és l'única forma d'anar una mica per davant o en paral·lel als seus interessos.

Es necessari continuar treballant per un canvi educatiu però amb molta consciència de qui genera els problemes que ens demanen que solucionem. De les seves veritables causes, de les intencions i interessos que es persegueixen amb els models implantats i dels valors que els sustenten. Continuar fent i generalitzant propostes educatives de calat, crítiques, transformadores organitzativament, metodològicament i conceptualment amb fonaments professionalitzadors i amb objectius de justícia social. Deixant que els centres aprenguin i avancin a partir de la reflexió sobre la seva pràctica. Potser es podria aprofitar aquesta onada d'innovació que es viu en els centres per anar creant, consolidant o recuperant experiències autèntiques perdudes o abandonades.

Josep Palos

Maig de 2017


-----

Més continguts sobre:
compromís dels educadors, societat 2.0, globalització, crisi

imprimir