Ens agraden els dimarts Ens agraden els dimarts
experiència i intercanvi
Ens agraden els dimarts
Mercè Garet. Associació Punt de Referència / En el cas del jovent tutelat, la família no hi és present, o no està disponible. Els educadors i educadores dels centres fan una gran tasca, com a referents principals dels infants i joves residents. La resta de professionals que tenen aprop: psicòlegs, coaches, terapeutes i treballadors socials són claus per ajudar a redefinir la pròpia història, acceptar-la, i posar en valor les pròpies fortaleses. I també per facilitar els recursos necessaris per a què aquests nois i noies tinguin les mateixes oportunitats que la resta.
Però no n'hi ha prou, i cal oferir-los-hi més oportunitats per tal d'augmentar la seva estabilitat i el seu benestar. Presentem l' experiència d'un espai de relació en el què un grup de joves residents a CRAES, comparteixen, amb l'aprenentatge de la fotografia digital com a excusa i la mentoria grupal com a eina d'intervenció, aprenentatges, neguits i projectes.


Els dilluns no... els dilluns costen de passar. Començar la setmana no agrada a ningú, i menys, si als reptes típics se't sumen d'altres més... "particulars".

Anar a classe, superar exàmens, fer treballs, fer-te un lloc en el grup, definir qui ets, aclarir-te sobre qui vols ser, fer les tries adequades (d'estudis, d'amics, de parella, de quines fotos penjo a l' Instagram, de a qui segueixo al Youtube que inspirarà el que em poso o les meves aficions...). Poden semblar reptes menors per un adult, però tenen un pes molt important alhora de construir la persona que volem ser. L'adolescència és una etapa de canvi, deixem de ser nens i ens preparem pel món adult, i com tot moment de canvi està ple d'incerteses, de neguits, d'inseguretats.

I des de fa uns pocs anys, la recerca científica ens explica que a tot això hi hem de sumar la "poda neuronal": el procés pel qual moltes de les connexions neuronals que hem anat construint des que érem al ventre matern es destrueixen per donar pas a la possibilitat de crear-ne de noves. Diuen els experts que aquest moment d'impàs, que s'esdevé entre els onze i els vint-i-un anys, és el responsable de certes actituds poc prudents i raonades de molts adolescents. I la responsable, en bona part, de la idea d'adolescència com un moment difícil de viure i difícil d'acompanyar.

Però tota moneda té les dues cares: si la "poda" ens deixa pobres de connexions neuronals, és per poder crear-ne de noves. En aquest moment de la vida és quan el nostre cervell es prepara per a desenvolupar les funcions executives i d'autoregulació que ens permetran fer front als reptes de la vida adulta.

El desenvolupament d'aquestes funcions ha començat en els primers anys de vida, però queda aturat cap als cinc anys i el seu ple desenvolupament s'esdevé a l'adolescència i fins la primera etapa de l'adultesa. Són els processos mentals, ubicats en l'escorça pre-frontal (aquesta àrea cerebral tant vinculada amb la personalitat de l'individu). Són els processos que ens permeten planificar, focalitzar l'atenció, recordar instruccions i gestionar multiplicitat de tasques alhora i amb èxit. És com una complexa "torre de control aeri" d'un aeroport amb molt de trànsit. Aquests processos tindran gran importància en l'aprenentatge i el desenvolupament de la persona. Seran vitals per prioritzar tasques, definir i assolir objectius i controlar impulsos. Vitals per a desenvolupar-se com a persones adultes funcionals i competents en un entorn social complex i canviant.

Per això és molt important que, en aquest moment de la vida, la persona jove pugui comptar amb suport i guiatge que l'ajudi a desenvolupar aquestes competències a casa, a l'escola o en altres espais d'interacció i aprenentatge. Entorns que facilitin al jovent les eines necessàries per a bastir aquests aprenentatges i que els donin oportunitat de practicar les competències necessàries abans que les hagin de posar en marxa, per si sols.
Habitualment, el jovent sol trobar, en el seu entorn familiar, adults de referència que els ajuden a desenvolupar aquestes funcions executives, ajudant a modelar el seu comportament social i creant i mantenint relacions de suport i de confiança a llarg termini.

En el cas del jovent tutelat, la família no hi és present, o no està disponible. Per això han estat tutelats. Els educadors i educadores dels centres fan una gran tasca, com a referents principals dels infants i joves residents. Els psicòlegs, coaches i terapeutes són claus per ajudar a redefinir la pròpia història, acceptar-la i posar en valor les pròpies fortaleses, que seran les que ajudaran a fer el propi camí. Els treballadors socials tenen un paper fonamental a l'hora de facilitar els recursos necessaris per a què aquests nois i noies tinguin les mateixes oportunitats que la resta.

Però no n'hi ha prou
El recent informe El Benestar Subjectiu dels Adolescents Tutelats a Catalunya (Llosada- Gistau, Montserrat i Casas, DGAIA, 2016) conclou que ¨el jovent acollit en CRAEs percep la seva vida en els aspectes més rellevants (salut, temps lliure, escola, relacions interpersonals, satisfacció personal, etc.) com a menys satisfactòria que els joves de la població general. Cosa que no passa amb els nois i noies tutelats en altres mesures d'acolliment (acollits en família extensa o aliena)¨.

El mateix estudi, amb dades recollides entre novembre del 2012 i abril del 2013, indica que el benestar subjectiu dels nois i noies tutelats acollits en centres residencials, disminueix significativament a mesura que avança l'edat, a diferència del què passa en el jovent en acolliment familiar. Per tant, és de suposar que si ara es tornés a passar el qüestionari als mateixos nois i noies que el van contestar, i que ara tenen entre 16 i 18 anys, els resultats encara serien pitjors, respecte la població general i la població tutelada en mesures d'acolliment familiar: la seva percepció de benestar psicològic significativament per sota de la resta del jovent de la seva edat.

Aquest mateix informe parla de la importància de procurar augmentar l'estabilitat del jovent adolescent tutelat, tant pel fet de mantenir la mateixa escola com per tenir les mateixes persones adultes de referència, ja que estabilitat i benestar percebut correlacionen positivament. L'estudi dóna una dada reveladora: els adolescents acollits en centres han canviat d'educador i d'escola en el darrer any amb molta més freqüència que els acollits en família.

L'escola, les activitats extraescolars, les sortides amb les amistats i l'ús de l'ordinador es relacionen positiva i significativament amb el benestar percebut pel jovent adolescent acollit en CRAEs. Es veuen com a factors de protecció, jugant un paper compensador i afavoridor del benestar del noi o noia. Si tenim en compte que el canvi de centre escolar dels nois i noies tutelats residents a CRAE és molt superior a la resta de la població jove (altres tutelats inclosos), que el 45% no fan activitats extraescolars, i que tenen moltes menys oportunitats de veure les amistats i de fer ús de l'ordinador que la resta del jovent, hi ha molt marge pel canvi en la intervenció amb aquest jovent.

Des del GR 16-18 ens revelem contra aquestes estadístiques. Per això hem pensat un espai de relació en el que un grup de joves residents a CRAES, puguin compartir (amb l'aprenentatge de la fotografia digital, com a excusa i la mentoria grupal com a eina d'intervenció), aprenentatges, neguits i projectes. Cada dimarts ens trobem i aprenem de nosaltres, dels altres, i de la fotografia, acompanyats per un grup de cinc mentors i mentores que ens ajuden a expressar-nos, a descobrir-nos i valorar-nos. En col·laboració amb Photographic Social Vision, entitat promotora de la fotografia com a eina d'expressió i canvi social. En un entorn molt apropiat per a fer aquests aprenentatges, l'Espai Jove Boca Nord, que allotja, des de fa més de quinze anys, els aprenentatges de molts altres joves i d'altres que ja no ho són tant.
I això passa tots els dimarts des del mes de gener. Plogui, nevi o faci sol. Per això ens agraden tant els dimarts! I si alguna cosa bona tenen els dilluns és que van seguits dels dimarts.

Mercè Garet. Tècnica responsable del projecte GR16-18.
Associació Punt de Referència
http://www.puntdereferencia.org/

Juny de 2017



-----

Més continguts sobre:
educació en el lleure, identitat digital, escola inclusiva, drets humans, adolescència, desigualtats, exclusió, participació

imprimir