Donar veu a la memòria
experiència i intercanvi
Donar veu a la memòria
Elisenda Cartañà / Donar veu a la memòria és un projecte d'aprenentatge servei que recupera, a través del teatre, la memòria dels nens i nenes que visqueren en primera persona els grans conflictes del segle XX. A partir de les cartes, els diaris personals o els records d'aquests infants, es creen textos teatrals que s'endinsen en situacions d'injustícia, desigualtat i crueltat com poden ser els bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil, l'exili i la repressió durant el franquisme o la vida en els guetos durant la II Guerra Mundial.

Els muntatges es complementen amb músiques, dibuixos, poemes i imatges de l'època, que permeten situar l'espectador en aquell passat, a la vegada que es recorda la veracitat dels fets.

En els últims anys, l'interès per aquest projecte impulsat per l'Institut Lluís Vives de Barcelona ha portat diversos mitjans de comunicació del barri de Sants i de la ciutat de Barcelona a entrevistar els alumnes de Secundària que hi participen. D'aquesta manera, tenim enregistrades algunes de les seves reflexions, com les recollides en el vídeo que aquí enllacem.

Tot sovint, quan es pregunta als alumnes què volen transmetre representant aquestes obres, responen com ho fa Karina Singh, de 1r d'ESO: «volem que la gent conegui aquells fets perquè no es tornin a repetir mai més». Quina millor manera de transmetre la por, la tristesa, la incertesa i la duresa de la vida d'aquells infants, que no podien jugar, que no sabien què els passaria l'endemà i que no entenien el que passava, que posant-se a la seva pell a través del treball actoral? Això és el que fan, cada dimecres a la tarda, els alumnes que hi participen.

Gràcies a l'empatia envers els nois i noies del passat, els alumnes s'adonen, com diu Roger Serralta, de 2n d'ESO, que «la gent que pateix la guerra és igual que nosaltres». En aquest sentit, és fàcil que relacionin el coneixement històric amb el present. Lourdes Pereyra, de 3r d'ESO, és conscient que «ara mateix hi ha llocs del món que estan vivint aquests fets», i Víctor Embalo, de 1r, denuncia que «hi ha molts nens i nenes que estan perdent la seva infància». La perspectiva històrica fa que molts dels alumnes participants reflexionin sobre la seva vida i comportament. Així, Sandra González diu que «moltes vegades ens queixem massa», mentre que Vinyet Mollón assegura que «no valorem tot el que tenim, ni la vida tranquil·la que vivim».

Per tal de posar-se plenament en la pell dels personatges, és imprescindible que els alumnes aprenguin història, tot i que «no com els llibres, on la guerra només són batalles i dates sense sentiments», com comenta Gino Chicchone, alumne de batxillerat. Aquest enfocament, complementari a l'estudi dels esdeveniments, permet sensibilitzar sobre la importància de conservar el patrimoni i la memòria històrica d'una forma més efectiva. Quan es representa l'obra davant testimonis de l'època es desperta en ells una motivació especial, «una motivació per seguir», com diu Gerard Mercader, de 1r.

De la mateixa manera que per interpretar bé els personatges és necessari haver comprès els fets històrics, per completar el muntatge teatral es necessiten coneixements que s'adquireixen de forma transversal en diferents assignatures. Entre les tasques que cal fer hi ha la de recopilar textos en arxius, fer decorats, escollir les músiques, fer el cartell, difondre les actuacions i novetats a través de les xarxes socials, etc. El procés creatiu d'una obra, a més d'interdisciplinari, també és intergeneracional, ja que hi intervenen alumnes de diferents cursos i adults de dins i fora del centre, fins i tot gent de la tercera edat.

Tot el que s'ha après en el procés de muntar i assajar es posa a prova i té el punt culminant en la representació de l'obra. Gràcies a la col·laboració amb diverses entitats del barri i la ciutat, l'obra es representa en diversos escenaris, situacions i contextos, i aporta als participants «noves i interessants experiències», com reconeix Júlia Gallego, de 3r d'ESO, que els estimulen a desenvolupar les capacitats d'adaptació i saber estar en societat.

Aquestes experiències són especialment valuoses quan, després de la representació, s'obre un debat entre el públic assistent i els alumnes, que han d'explicar i reflexionar sobre el seu paper tant dins l'espectacle teatral com dins el projecte en general. La diversitat dels interlocutors, que poden ser alumnes de primària, adolescents, estudiants universitaris o gent gran, els obliga a adequar i reelaborar el seu discurs.

Donar veu a la memòria és un projecte que es reinventa cada any, en el qual els alumnes participants aporten noves idees, propostes i experiències i nous objectius a assolir, perquè, com diu Carol Hernando, de 3r d'ESO, «darrere cada nen hi ha una història, i explicant la història potser podem impedir una guerra».

Octubre 2017


-----

Més continguts sobre:
aprenentatge servei, drets humans

imprimir