Migracions, diversitat i diàleg cultural
Migracions, diversitat i diàleg cultural
José Palos / Els moviments migratoris han estat una constant en la nostra història. Aquests han fet que la diversitat cultural sigui cada vegada més present en les nostres vides quotidianes, i això va generant tensions en la convivència. Però tothom té dret a poder cercar una vida millor en altres territoris, especialment si es veuen obligats a deixar el seu. Així emergeix la urgència del diàleg entre cultures, com a procés per a un coneixement i comprensió de l'altre, per poder avançar i conviure.

Podríem dir que actualment ens trobem en el moment històric —si comptem, per exemple, des de finals del segle XV— en què tenim una major diversitat cultural en els nostres entorns i vides quotidianes.

La causa més evident d'aquesta diversitat és l'increment dels moviments migratoris a escala mundial. I dins d'aquests moviments, bàsicament les migracions forçoses, que, provocades entre altres motius per conflictes bèl·lics, polítics i religiosos, l'espoliació dels recursos econòmics dels països menys desenvolupats, la crisi econòmica, la pobresa, la manca de recursos i els desastres naturals, han forçat milions de persones a cercar seguretat, llibertat i condicions de vida dignes fora del seu territori. I tot això en el context de les conseqüències desiguals del procés de globalització i desenvolupament tecnològic. Aquestes migracions han fet que la diversitat cultural sigui cada vegada més present en les nostres vides quotidianes, i això va generant tensions en la convivència.

D'altra banda, cal dir que els moviments migratoris han estat una constant en la nostra història. Parlem, com hem dit abans, de migracions principalment forçades, ja que les migracions voluntàries sempre han estat minoritàries. Ningú vol marxar de casa deixant-ho tot, i tothom té dret a poder cercar una vida millor en altres territoris, especialment si es veuen obligats a deixar el seu. En aquest sentit cal recordar que poder emigrar a un altre país és un dret recollit a la Declaració universal de drets humans (article 13) i forma part del dret a la llibertat de circulació. Però també hauria de ser un dret no haver d'emigrar i que tothom tingués els recursos i les condicions per a una vida digna al seu país. En la consecució d'aquest dret, els països desenvolupats hi tenim una obligació i responsabilitat ètica i, mentre no s'aconsegueixi, l'obligació moral d'acollir les persones que es veuen obligades a emigrar.

En els moviments migratoris migren les persones i també migren les cultures a altres territoris, en els quals s'enfronten, s'ignoren, es relacionen... i on, amb el temps, s'amplia i es reconstrueix el mestissatge cultural que érem, som i continuarem sent. La presència de les noves cultures genera inseguretat a les cultures receptores, que a vegades no són conscients que també són un mestissatge i tenen por del que és desconegut —cosa que elles mateixes també havien estat en algun moment—, del canvi, dels conflictes d'interessos, dels llenguatges, costums i cosmovisions diferents. Les cultures són resistents al canvi, són poc permeables, i per tant les cultures immigrades intenten sobreviure i cerquen espais i mecanismes per fer-ho. Una de les maneres de fer-ho és la negació de l'altre, és a dir, desinterès pels col·lectius de persones que s'identifiquen amb les altres cultures.

La situació presenta un repte: cercar formes d'apropament per a una convivència i un enriquiment mutus. Així emergeix la urgència del diàleg, la comunicació i la interacció entre cultures, com a mètode i com a procés per a un coneixement i comprensió de l'altre, per poder avançar i conviure. Diguem que en el diàleg, en principi com a solució, tothom hi estaria d'acord, però, com diu Norbert Bilbeny, el que és més difícil d'acceptar és la necessitat d'aquest diàleg que força les persones a actuar, a entendre i justificar per què ens han d'importar, per què hem d'acceptar els nouvinguts amb la seva cultura, sortint de la nostra zona de confort i renunciant a la nostra supremacia com a cultura acollidora. Algunes respostes immediates podrien ser per evitar un conflicte, una separació, per enriquir la convivència, per conèixer altres formes de viure... Però el que no serveix és negar que els moviments migratoris i la presència de la diversitat cultural tenen implicacions. Aquestes s'han d'identificar per poder cercar possibles solucions.

El diàleg i la interacció entre cultures en contextos de vida quotidiana —en la diversitat d'idees, opinions, valors, hàbits, costums, formes de viure, història...— no hauria de ser una qüestió d'anàlisi o contraposició de grans idees i principis. Partint del fet que la nostra cultura és una construcció històrica i social, en un procés de mestissatge el diàleg s'hauria de centrar en qüestions d'interès comú, en experiències de vida i de convivència des de la quotidianitat, en la comprensió i respecte de l'altre com una persona «com jo». I, si és possible, construir acords en i per a la convivència.
Però perquè hi hagi un diàleg «constructivista» en un context de diversitat cultural, en què totes les cultures tenen dret a sobreviure o a existir en condicions d'igualtat, és necessari explicar i comprendre el dret a ser diferent, que sembla evident, però no ho és. Parlem d'unes diferències viscudes des de la infantesa que s'han convertit en cultura i identitat personal, des de la qual s'interpreten les altres diferències. Perquè el diàleg sigui inclusiu, el dret a la diferència hauria d'anar acompanyat d'un dret a la participació i a la cooperació en la vida local i en el seu desenvolupament, i d'un compromís intercultural sense que ningú s'atribueixi la supremacia. Un diàleg en el qual les diferències siguin elements de cohesió, d'enriquiment i de construcció de la diversitat cultural.
Octubre 2017


-----

Més continguts sobre:
globalització, cooperació, drets humans, ciutadania, participació

imprimir