Identitats i sentiments de pertinença
Identitats i sentiments de pertinença
José Palos / La nostra identitat no és única, podem tenir moltes senyes que ens identifiquen i aquesta diversitat pot ser un element d'interacció i de coneixement de l'altre en la millora de la convivència.
El sentiment de pertinença és un element fonamental en la definició i cohesió de la identitat personal i cultural. Aquest sentiment, que se sol utilitzar com a bandera en les relacions, és una construcció dinàmica i canviant i es pot presentar de forma molt diversa. El seu desenvolupament i enfortiment ajuda a construir consciencia de vinculació i afavoreix les actituds participatives i de cooperació envers el medi i la comunitat.

En el marc de la diversitat cultural que tenim en els nostres pobles o barris, totes les cultures tenen dret a sobreviure o a existir en condicions d'igualtat. Però les cultures son molt resistents als canvis i en la interrelació entre elles, i en el dia a dia, prenen especial protagonisme les senyes d'identitat, en forma de diferencies amb els altres, des d'on s'estableix el diàleg.
Les senyes d'identitat, personals o col·lectives, estan formades pel conjunt de característiques que defineixen a les persones o grups i que conformen la imatge que tenen i volen donar en les relacions amb els altres. Per tant la identitat és una construcció complexa que es pot donar en diferents àmbits i en la que intervenen molts elements i factors. Diríem que la nostra identitat no és única i podem tenir moltes senyes que ens identifiquen (lingüístiques, ideològiques, religioses, esportives, territorials, musicals, medi ambientals, tecnològiques, etc..) i aquesta diversitat de senyes d'identitat pot ser un element d'interacció, de coincidència, d'ancoratge, de coneixement de l'altre, de suma en el diàleg intercultural i en la millora de la convivència.
Aquest procés de coneixement i enriquiment entre cultures és lent i amb moltes resistències. I en el dia a dia de les relacions de convivència, les senyes d'identitat i el sentiment de pertinença es reforcen tant d'uns com dels altres com a element diferenciador, de defensa i subsistència i com a cohesió dels grups que comparteixen identitats. En aquest procés es corre el perill que la identitat personal, la privada, vulgui considerar les seves diferencies com a superiors respecte l'altre i es vulgui imposar com a identitat pública amb actituds de xenofòbia-. És per això que s'ha de tornar a insistir en la necessitat d'explicar el dret a ser diferent, al diàleg i a la interacció entre cultures, entre persones, grups,... Fins i tot a parlar i reflexionar sobre aquest sentiment com a contingut del diàleg.
El sentiment de pertinença és un element fonamental en la definició i cohesió de la identitat personal i cultural. El podrien definir com el conjunt de sentiments, percepcions, desitjos, necessitats, afectes, lligams,... que es van construint a partir de les experiències i de les pràctiques quotidianes desenvolupades per les persones o grups en els espais de vida. La pertinença a un lloc o a un grup, encara que tothom no tingui aquesta necessitat, com a mínim de forma conscient, intervé en la cobertura d'un seguit de necessitats bàsiques com la seguretat, l'estima, el reconeixement, el benestar, el compromís, les actituds positives, etc..
De la mateixa forma que la identitat, la construcció del sentiment de pertinença d'una persona, com a sentiment i vincle afectiu, es complex i encara que normalment es manifesti de forma irracional, en la seva construcció intervenen molts factors. Entre d'altres podem esmentar, les característiques del context, les idees i experiències prèvies, les relacions socials i afectives, la cobertura de les necessitats bàsiques, les experiències positives i satisfactòries en el lloc de residència, els símbols i valors propis i compartits amb la col·lectivitat, la participació i cooperació en la comunitat, el reconeixement i acceptació en la comunitat. Per tant aquest sentiment, que se sol utilitzar com a bandera en les relacions, és una construcció que es pot presentar de forma molt diversa, pot tenir a veure amb mols aspectes i àmbits de la vida i es dinàmic i caviant.. Fàcilment pot passar que dins d'un grup amb un mateix sentit de pertinença, aquest sentiment presenti característiques molt diferents o que un sentiment canviï amb els anys de residència en un nou territori.
El sentiment de pertinença està molt lligat a la identitat de lloc a o es viu i al que es diu pertànyer, a on s'estableixen les interrelacions culturals i es tenen les experiències més significatives. Les característiques d'aquests llocs viscuts configuren la seva identitat per a les persones que li acaben atorgant valors positius d'arrelament (topofilics) o negatius de rebuig (topofòbics). Es cert que els factors o elements que conformen aquest sentiment són diferents segons l'escala territorial del lloc d'on se senten principalment. En l'escala local generalment s'expliquen per experiències personals o socioafectives i per aspectes funcionals de territori i en escales supralocals per qüestions ideològiques, històriques o lingüístiques. Per això és molt important l'aprehensió dels espais de convivència en la construcció del sentiment de pertinença, a partir de la configuració de relacions inclusives com per exemple la participació i cooperació entre iguals.
El desenvolupament i enfortiment del sentiment de pertinença, de les persones o grups en un territori, ajuda a construir consciencia de vinculació, afavoreix les actituds participatives i de cooperació en el medi i en la comunitat i facilita el procés d'inclusió i la cohesió social. Com deia Turner, el sentiment de pertinença és un element positiu mobilitzador en els grups o comunitats.


-----

Més continguts sobre:
cooperació, ciutadania, participació

imprimir