Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
democràcia
El valor del diàleg per compartir desacords
opinió
Miquel Martínez / L'acord no sempre és possible i el desacord esdevé quelcom natural i no necessàriament negatiu. On radica en aquests casos el valor del diàleg?
Manifest per una Educació Democràtica en Valors
opinió
Aquest document presenta un conjunt de principis i propostes bàsiques sobre l'educació en valors en el context d'una societat democràtica i pluralista. Tres constatacions motiven i es troben en el seu origen.
L'educació com a doble do
opinió
Josep Puig, Xus Martín i Mónica Gijón / La teoria del do s'oposa a la comprensió individualista dels éssers humans, una mirada que els veu com a éssers interessats, calculadors i preocupats per maximitzar els guanys. S'oposa també a una societat en què la lògica econòmica ho impregna tot a través de processos de privatització, creació de mercats per a tot, generalització dels comportaments competitius i recerca del màxim guany possible.
A propòsit del
opinió
Salvador Carrasco / Un grup de personalitats, de reconegut prestigi en el camp de l'educació, acaba de publicar un Manifest. Voldríem glossar-lo des de la convicció profunda de la seva oportunitat i per destacar la que entenem és una aportació rigorosa i d'interès públic.
Potencialitats educatives de les fonts orals
opinió
Emili Ferrando / La utilització de les fonts orals en el procés educatiu de l'alumnat entra plenament dins d'una dinàmica participativa, de creativitat, de moralitat, de millora de les relacions socials i de creixement personal. És una metodologia que permet reconstruir esdeveniments que romanen foscos per la manca o absència de fonts i recuperar de forma més democràtica la memòria històrica.
(Re)construyendo convivencia
opinió
Senderi / El darrer número de la revista digital de la Asociación CONVIVES fa una aproximació al tema de la violència i a la superació d'aquesta a través de la convivència. Prenent com a referència els efectes dels atemptats del darrer mes d'agost a Barcelona i Cambrils, i recordant d'altres experiències relativament recents ( l'11 de març a Madrid, la sortida de la violencia terrorista al País basc, etc.), volen plantejar unes reflexions que siguin útils per avançar en aquesta direcció. Els autors centren el seu objectiu en construir i reforçar la convivència i fonamentar-la sobre bases sòlides, capacitar a totes les persones per rebutjar categòricament tota forma de violència i motivar-les per construir la convivència positiva.
Testimonis a l'aula
experiència i intercanvi
J. Miquel Albert / El grup de memòria DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) ofereix al professorat i als centres del seu àmbit d'acció el projecte "Testimonis a l'aula". Es tracta de posar en contacte als estudiants i al professorat amb algunes persones que han estat protagonistes de fets històrics fonamentals de la història més recent. I aquest apropament ha de permetre investigar i conèixer les històries d'unes persones i d'unes famílies que van viure i van patir els efectes de grans tragèdies humanitàries al nostre país. Ha estat una participació de més de 30 centres, amb incidència sobre uns 2000 alumnes i 100 professors.
Fi de la civilització del treball
opinió
Salvador Carrasco Calvo (1) / L'any 1995, Robert Castel publicava el seu llibre Les métamorphoses de la question sociale. A la darrera part del llibre comentava com la centralitat del treball havia estat brutalment qüestionada, precisament quan havien estat substituïdes la pertinença familiar i la inscripció en una comunitat concreta com a elements forjadors d'identitats col·lectives.
El reconeixement és clau en la inclusió de les persones immigrades
opinió
José Palos / Es important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. La inclusió i els processos de socialització d'aquestes persones estan molt lligats a la possibilitat que tinguin d'obrir-se i contribuir de forma real al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix processos d'inclusió sòlids, basats en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua.
Projecte Migracions
experiència i intercanvi
Irene Lop / Construir coneixement, mirar d'entendre de forma crítica el món que ens envolta i actuar. Fer-nos preguntes, intentar trobar respostes, i donar a conèixer allò après. Reconeixe'ns, i parlar de nosaltres i dels altres. Posar en valor el present migratori del nostre barri, Llefià, i del nostre institut, Barres i Ones de Badalona

Ciutadania crítica i activa: la memòria de l'Holocaust
opinió
Salvador Carrasco Calvo /
En el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

La memòria de l'Holocaust és més que el record d'uns fets indescriptibles i gravíssims. També és «una terrible inèrcia i l'error futur que tractem de conjurar», com han dit, amb motiu, R. Fernández Vítores i altres, en el seu llibre Per entendre l'Holocaust (2017). En altres paraules, no sembla haver-hi receptes segures per protegir-nos contra el menyspreu, l'odi o el rebuig dels diferents. Aquesta segueix sent, encara avui, una greu «malaltia de l'esperit».
L'alfabetització digital per a la veritat i la llibertat
opinió
Marc Fuertes Alpiste / L'alfabetització digital no s'ha de centrar només en el domini instrumental de les tecnologies digitals, sinó en saber què fer amb elles cara a participar plenament en la societat digital. Davant la gran quantitat d'informació falsa que circula per canals informatius, tradicionals i actuals, és molt important promoure la capacitat crítica com a forma d'alfabetització digital.