Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
democràcia
Agafant les regnes de l'aprenentatge
opinió
Marc Fuertes Alpiste / L'estudiant ha de tenir un paper actiu. Ha de ser conscient del seu poder per conèixer el món i com a subjecte que pot i que ha d'aprendre autònomament. Aprenentatge autoregulat, autodirigit i heutagogia són conceptes que posen l'accent en l'activitat del propi estudiant de cara el seu aprenentatge i habiliten que pugui accedir al coneixement que se li obre de forma aclaparadora.
A propòsit del
opinió
Salvador Carrasco / Un grup de personalitats, de reconegut prestigi en el camp de l'educació, acaba de publicar un Manifest. Voldríem glossar-lo des de la convicció profunda de la seva oportunitat i per destacar la que entenem és una aportació rigorosa i d'interès públic.
Potencialitats educatives de les fonts orals
opinió
Emili Ferrando / La utilització de les fonts orals en el procés educatiu de l'alumnat entra plenament dins d'una dinàmica participativa, de creativitat, de moralitat, de millora de les relacions socials i de creixement personal. És una metodologia que permet reconstruir esdeveniments que romanen foscos per la manca o absència de fonts i recuperar de forma més democràtica la memòria històrica.
Aprendre de Greta Thunberg
opinió
Josep M. Puig Rovira / El moviment Fridays for Future convida a recordar un llibre de l'antropòloga Margaret Mead publicat en els anys setanta –Cultura i compromís–, allà l'autora afirmava que hi ha moments en què la societat ha d'aprendre dels joves, moments en què ells creen i transmeten als adults la novetat.
Testimonis a l'aula
experiència i intercanvi
J. Miquel Albert / El grup de memòria DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) ofereix al professorat i als centres del seu àmbit d'acció el projecte "Testimonis a l'aula". Es tracta de posar en contacte als estudiants i al professorat amb algunes persones que han estat protagonistes de fets històrics fonamentals de la història més recent. I aquest apropament ha de permetre investigar i conèixer les històries d'unes persones i d'unes famílies que van viure i van patir els efectes de grans tragèdies humanitàries al nostre país. Ha estat una participació de més de 30 centres, amb incidència sobre uns 2000 alumnes i 100 professors.
Fi de la civilització del treball
opinió
Salvador Carrasco Calvo (1) / L'any 1995, Robert Castel publicava el seu llibre Les métamorphoses de la question sociale. A la darrera part del llibre comentava com la centralitat del treball havia estat brutalment qüestionada, precisament quan havien estat substituïdes la pertinença familiar i la inscripció en una comunitat concreta com a elements forjadors d'identitats col·lectives.
Assemblees de classe
opinió
Josep M. Puig Rovira / De les assemblees de classe se'n va parlar molt a finals dels seixanta i durant bona part dels setanta. El maig del 68 no va ser el seu origen, però sí un bon altaveu. Després, una mica de tot: alguns centres les han mantingut i en altres han desaparegut. Recentment hi ha escoles que les han tornat a adoptar, potser marcades pel moviment de les places i el 15M.
Projecte Migracions
experiència i intercanvi
Irene Lop / Construir coneixement, mirar d'entendre de forma crítica el món que ens envolta i actuar. Fer-nos preguntes, intentar trobar respostes, i donar a conèixer allò après. Reconeixe'ns, i parlar de nosaltres i dels altres. Posar en valor el present migratori del nostre barri, Llefià, i del nostre institut, Barres i Ones de Badalona

Ciutadania crítica i activa: la memòria de l'Holocaust
opinió
Salvador Carrasco Calvo /
En el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

La memòria de l'Holocaust és més que el record d'uns fets indescriptibles i gravíssims. També és «una terrible inèrcia i l'error futur que tractem de conjurar», com han dit, amb motiu, R. Fernández Vítores i altres, en el seu llibre Per entendre l'Holocaust (2017). En altres paraules, no sembla haver-hi receptes segures per protegir-nos contra el menyspreu, l'odi o el rebuig dels diferents. Aquesta segueix sent, encara avui, una greu «malaltia de l'esperit».
El valor del diàleg per compartir desacords
opinió
Miquel Martínez / L'acord no sempre és possible i el desacord esdevé quelcom natural i no necessàriament negatiu. On radica en aquests casos el valor del diàleg?
Manifest per una Educació Democràtica en Valors
opinió
Aquest document presenta un conjunt de principis i propostes bàsiques sobre l'educació en valors en el context d'una societat democràtica i pluralista. Tres constatacions motiven i es troben en el seu origen.
L'educació com a doble do
opinió
Josep Puig, Xus Martín i Mónica Gijón / La teoria del do s'oposa a la comprensió individualista dels éssers humans, una mirada que els veu com a éssers interessats, calculadors i preocupats per maximitzar els guanys. S'oposa també a una societat en què la lògica econòmica ho impregna tot a través de processos de privatització, creació de mercats per a tot, generalització dels comportaments competitius i recerca del màxim guany possible.