democràcia
Contra l'antropologia neoliberal
opinió
Josep M. Puig Rovira / A tots ens agrada que ens diguin que no caminarem sols, però això és justament el que ens ha robat l'antropologia neoliberal amb l'error, i l'horror, de definir els humans com a individus autosuficients, egoistes i preocupats per l'èxit.
Comuns: una evolució típica
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El teòleg Guibert de Nogent deia, en el segle XII, que el nom de «comuns» era un«nom nou i detestable».(…) També avui hi ha analistes incapaços d'entendre el que passa i que escriuen cròniques mancades de lucidesa. No acaben de veure que vivim un canvi d'època, amb noves realitats polítiques i uns «comuns» que intenten endegar un nou procés, hereu de mobilitzacions socials recents.
Treballem Plegats, una iniciativa que fomenta l'ajuda entre iguals
experiència i intercanvi
Àlex Escuder, Sílvia Gras, Lluïsa Vigas, Teresa Mir i Cristina Farré / Aquesta iniciativa pretén vincular l'alumnat de secundària de l'institut Reguissol amb alumnat de les escoles Fontmartina i Matagalls, l'institut-escola La Tordera de primària nouvinguts o amb necessitats específiques per generar una xarxa d'ajuda i suport a través de l'aprenentatge cooperatiu que afavoreixi les comunitats d'aprenentatge i l'escola inclusiva. Aquesta és una iniciativa que uneix i genera xarxa tant en l'espai com en el temps. En l'espai, perquè primer es van apropar dos centres educatius (escola Fontmartina–institut Reguissol) que, malgrat les seves ineludibles vinculacions, no sempre s'uneixen en el fet de compartir; després, perquè aquest vincle s'estén a les altres escoles del municipi (Escola Matagalls i l'institut-escola la Tordera), i, finalment, perquè el projecte continua viu i expandint-se.
La memòria de l'Holocaust. «Som mà d'obra»
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El largo viaje (2004) és el relat de Semprún dels quatre dies i cinc nits de viatge cap al camp de concentració de Buchenwald. Són ben conegudes les condicions en què es viatjava en aquells vagons atapeïts de persones, traslladades, en condicions indignes, a l'infern, a un destí desconegut, sinistre i cruel, en el qual «tot respirava misèria, sofriment i mort» (Léon Blum).
L'eix moral de l'aprenentatge servei
opinió
Josep M. Puig Rovira / L'aprenentatge servei és una activitat educativa que articula l'aprenentatge de continguts, competències i valors amb la realització d'un servei a la comunitat. Aquests dos elements formen el que podem anomenar eix de l'acció de l'aprenentatge servei.

L'aprenentatge servei està travessat per un altre eix que li acaba de donar tota la força educativa que pot arribar a manifestar. Ens referim a l'eix moral, al sentit personal i social que han de tenir les activitats de servei i d'aprenentatge. La línia que dibuixa aquest eix enllaça tres dinamismes formatius essencials: la indignació, el compromís i la presa de consciència cívica.
Democràcia, educació i globalització: límits, dilemes i altres reflexions
opinió
Àlex Egea / En aquest període del segle XXI qualsevol discurs pedagògic que vulgui apuntar tendències per resoldre les necessitats educatives actuals no pot deixar de costat les característiques singulars del moment respecte d'altres etapes històriques, la qual cosa fa revisar a fons tant la reflexió com la pràctica pedagògica. Resulta impossible no pensar en les relacions que s'estableixen entre globalització, democràcia i educació, i els reptes que plantegen a la nostra societat.
La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.
QD2.0
recerca
Ana Marín i Anna Pallarés / El plantejament teòric de la investigació parteix d'una creixent desconfiança i desafecció de la ciutadania envers les institucions i els mecanismes de participació de la democràcia formal -ja siguin els partits polítics, els parlaments o els governs- que evidencien la necessitat de repensar el model de democràcia i els mecanismes de regulació política de les nostres societats. Davant d'aquest tipus de conjuntures la participació ciutadana tendeix a minvar, disminuint, alhora, la implicació social.
Aquesta sensació es presenta de manera més radical sobretot entre els sectors més joves. En els darrers anys s'ha observat una desvinculació política per part d'aquest col·lectiu, això demostra que no se senten responsables ni partícips d'aquest model democràtic i dels processos vinculats. La cohort dels menors de 30 anys es caracteritza per no trobar l'encaix adequat en aquest model de societat, etiquetada com la «generació perduda» i, segurament, és una de les millor preparades en termes absoluts.
L'estat de la democràcia en el context de la globalització
editorial
Redacció / Com recullen moltes de les aportacions d'aquest monogràfic, és de cabdal importància la necessitat de repensar el model de democràcia i els mecanismes de regulació política de la nostra societat. La idea no és nova. Són moltes les persones (i les experiències) que han tingut la voluntat d'oferir propostes, millores i/o alternatives pel seu millor funcionament; però, convé, per salut i higiene democràtica, preguntar-se periòdicament quin és l'estat del sistema polític que vivim i que, en major o menor grau, estem construint.
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Senderi vol invitar-vos a reflexionar i opinar públicament sobre qualsevol aspecte que ajudi a imaginar com hauria de ser l'educació per a la ciutadania i en valors en un futur pròxim. Com hauria de contribuir al desenvolupament integral dels nois i noies i a les transformacions socials que és urgent assolir.
Participació infantil i construcció de la ciutadania
recerca
A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. Gómez, T. Morata, J. Trilla, I. Agud i J. Cifre-Mas / En les societats democràtiques, la participació és un dret. Un dret de tota la ciutadania, inclosa la població infantil. El dret dels nens i nenes a participar de forma genuïna en aquells àmbits i sobre assumptes que els hi pertoquen és formalment reconegut (Convenció sobre els Drets de la Infància, 1990). Hi ha algunes institucions que promouen experiències ben significatives de participació infantil, però encara hi ha molta feina a fer per a que això sigui una realitat generalitzada.
Totes les pedagogies que aposten per promoure la participació infantil parteixen de dues hipòtesis: que les experiències participatives viscudes en la infància incideixen positivament en la formació de futurs bons ciutadans. I que una condició essencial per tal que aquesta es realitzi és que en aquestes experiències als nens i nenes se'ls tracti ja com ciutadans de veritat i no sols com futurs ciutadans.