democràcia
 Projecte Buchenwald
experiència i intercanvi
Paula Escobar Muro / El Projecte Buchenwald és un projecte d'institut que busca recuperar i defensar la memòria històrica per tal de construir un pensament obert, crític i democràtic. Aquest projecte s'impulsa durant els dos anys de batxillerat a l'Institut Bruguers de Gavà i compta amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme a camps de concentració nazis i preservar la seva memòria.
L'assignatura de cultura religiosa a l'Escola Pia de Catalunya
opinió
Josefina Jou, Jordi Puig i Francesc Gutiérrez* / Catalunya es pluralitza religiosament: més religions, amb major diversitat interna, en un marc de vivència de l'espiritualitat que va més enllà de les religions tradicionals. Té sentit escolapi, davant d'aquest nou panorama, seguir sent una escola privada confessional?
La memòria de l'Holocaust. «Som mà d'obra»
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El largo viaje (2004) és el relat de Semprún dels quatre dies i cinc nits de viatge cap al camp de concentració de Buchenwald. Són ben conegudes les condicions en què es viatjava en aquells vagons atapeïts de persones, traslladades, en condicions indignes, a l'infern, a un destí desconegut, sinistre i cruel, en el qual «tot respirava misèria, sofriment i mort» (Léon Blum).
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.
Participació social i Consells d'Infants
opinió
Jaume Trilla Bernet / Els infants no poden votar en les eleccions polítiques, però sovint acompanyen als seus pares quan aquests van a fer-ho; i segurament molts els pregunten a qui votaran i perquè. Veuen propaganda electoral pels carrers i -quin remei!- la de la televisió. Alguns també tenen les seves simpaties o antipaties pels diversos polítics i partits que es presenten; i tanmateix potser en parlen entre ells a l'escola o a l'esplai.
La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.
Aturem la Guerra
experiència i intercanvi
Senderi / Els moviments socials són un espai privilegiat per l'aprenentatge i la pràctica de valors democràtics. Aprofitant la campanya 'lluites compartides"' d'Òmnium Cultural hem parat esment en una ressenya del què va ser i com va actuar la Plataforma Aturem la Guerra ara fa prop de 15 anys. Pilar Massana relata el procés d'articulació d'aquest espai de sensibilització política i d'acció cívica que, gràcies a posicionaments pacifistes clars, lideratges compartits, diàleg i relacions de confiança van generar una onada de mobilitzacions i un procés de conscienciació de la ciutadania molt importants.
Educar en valors. Anar més enllà de les assignatures
opinió
Salvador Carrasco Calvo / Periòdicament, des de l'any 1973, s'ha anat reproduint un inacabable debat sobre l'educació en valors i la manera de plantejar-la en el marc escolar. Al llarg d'aquests anys hem vist de tot. Sota l'imperatiu d'una legislació estatal, constitucional (amb una llarga jurisprudència), orgànica o de caràcter «bàsic» s'ha creat un gran embolic jurídic, amb complexos interessos ideològics, polítics i religiosos pel mig.
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
Es pot educar (en valors) només amb voluntat?
opinió
Anna Ramis Assens / Si bé estic d'acord amb la sensació de desaparició de l'educació moral, no coincideixo del tot en l'anàlisi de les causes que se'n fa a l'editorial de Senderi Però això no em sembla tan important com la resposta que voldria apuntar humilment des d'aquest post a la pregunta que ens formula sobre com hauria de ser l'educació en valors en un futur pròxim.
Contra l'antropologia neoliberal
opinió
Josep M. Puig Rovira / A tots ens agrada que ens diguin que no caminarem sols, però això és justament el que ens ha robat l'antropologia neoliberal amb l'error, i l'horror, de definir els humans com a individus autosuficients, egoistes i preocupats per l'èxit.
Comuns: una evolució típica
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El teòleg Guibert de Nogent deia, en el segle XII, que el nom de «comuns» era un«nom nou i detestable».(…) També avui hi ha analistes incapaços d'entendre el que passa i que escriuen cròniques mancades de lucidesa. No acaben de veure que vivim un canvi d'època, amb noves realitats polítiques i uns «comuns» que intenten endegar un nou procés, hereu de mobilitzacions socials recents.