participació
La qüestió juvenil
opinió
Salvador Carrasco Calvo / Avui parlem de la «qüestió juvenil», que constitueix un dels nous problemes socials de la societat del coneixement. Un problema per excel·lència en el nostre temps, com abans, en la civilització del treball, ho havia estat «la qüestió obrera».
El reconeixement és clau en la inclusió de les persones immigrades
opinió
José Palos / Es important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. La inclusió i els processos de socialització d'aquestes persones estan molt lligats a la possibilitat que tinguin d'obrir-se i contribuir de forma real al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix processos d'inclusió sòlids, basats en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua.
Migracions, diversitat i diàleg cultural
José Palos / Els moviments migratoris han estat una constant en la nostra història. Aquests han fet que la diversitat cultural sigui cada vegada més present en les nostres vides quotidianes, i això va generant tensions en la convivència. Però tothom té dret a poder cercar una vida millor en altres territoris, especialment si es veuen obligats a deixar el seu. Així emergeix la urgència del diàleg entre cultures, com a procés per a un coneixement i comprensió de l'altre, per poder avançar i conviure.
L'escola és part del seu context
José Palos / Els canvis socials i tecnològics demanen una formació permanent de les persones que hauria d'estar lligada al seu context de vida. L'escola, com a lloc d'aprenentatge per a la vida, hauria de vincular la seva línia de treball amb el seu context. Un context que té un valor educatiu però que alhora també és un repte com a realitat socioeconòmica. Aquests aspectes fan que l'escola o el centre educatiu en els seus objectius i activitat educativa hagi de tenir present que és part del seu context.
Vente Pa'Ka:Una experiència juvenil d'educació en valors
experiència i intercanvi
Míriam Rodriguez - Fundació Marianao / Vente Pa'Ka (VPK) és un projecte d'oci nocturn alternatiu i juvenil que té com a objectiu esdevenir un model de referència en els processos de participació juvenil.
Nascut d'un col·lectiu de joves amb ganes de transformar la seva realitat reballem per: generar espais de relació que ens permetin identificar inquietuts compartides per transformar-les en propostes d'acció comunitària; oferir als joves alternatives d'oci que transformin la seva realitat, especialment en termes d'oci saludable i socialització; i fer als i les joves els responsables de l'autogestió del propi oci juvenil.
Del
Salvador Carrasco Calvo / Els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils ens van sumir en un autèntic estat de xoc. Ens cal repensar moltes coses i establir amb claredat el que és prioritari i el que no. No podem deixar-nos manipular per ningú: necessitem l' esperit crític com mai. Cada dia que passa es més difícil discernir, conèixer per entendre i entendre per conviure.
La participació des de la línia de sortida
experiència i intercanvi
Anna Cardona / A l'Esplai La Florida, en el marc de l'acompanyament socioeducatiu a adolescents de 13 a 18 anys, la pedagogia de l'aprenentatge servei i l'aproximació a la idea de participació són els eixos vertebradors de la nostra acció en el treball amb els i les joves. En aquest article narrem el transcurs d'un dels projectes principals que enguany hem impulsat des d'aquest plantejament.
Valors de cuir
experiència i intercanvi
Paula Escobar i Juan Pedro Fernández / Són les 7 de la tarda. És dissabte. Trepitjo la pista. Respiro la mateixa olor de goma i pega que m'ha acompanyat des de la infància. Tanco els ulls. Prenc consciència del meu cos, del meu present. Escolto les meves companyes. Veus diàries i amigues. Obro els ulls i agafo la pilota. Cuir que fa anys que és part de la meva pell. Sona el xiulet. Comença la vida.
Ens agraden els dimarts
experiència i intercanvi
Mercè Garet. Associació Punt de Referència / En el cas del jovent tutelat, la família no hi és present, o no està disponible. Els educadors i educadores dels centres fan una gran tasca, com a referents principals dels infants i joves residents. La resta de professionals que tenen aprop: psicòlegs, coaches, terapeutes i treballadors socials són claus per ajudar a redefinir la pròpia història, acceptar-la, i posar en valor les pròpies fortaleses. I també per facilitar els recursos necessaris per a què aquests nois i noies tinguin les mateixes oportunitats que la resta.
Però no n'hi ha prou, i cal oferir-los-hi més oportunitats per tal d'augmentar la seva estabilitat i el seu benestar. Presentem l' experiència d'un espai de relació en el què un grup de joves residents a CRAES, comparteixen, amb l'aprenentatge de la fotografia digital com a excusa i la mentoria grupal com a eina d'intervenció, aprenentatges, neguits i projectes.
Cinturó blanc
opinió
Cristina Garcia* / Sí, el meu nom és Cristina, tinc 24 anys i cada dia, quan m'ho permet el treball diari i entregues de feines universitàries, sobre les set de la tarda, em trec les sabates, les deixo en un armari amb les dels altres companys i demano permís per trepitjar el tatami.
Identitats i sentiments de pertinença
José Palos / La nostra identitat no és única, podem tenir moltes senyes que ens identifiquen i aquesta diversitat pot ser un element d'interacció i de coneixement de l'altre en la millora de la convivència.
El sentiment de pertinença és un element fonamental en la definició i cohesió de la identitat personal i cultural. Aquest sentiment, que se sol utilitzar com a bandera en les relacions, és una construcció dinàmica i canviant i es pot presentar de forma molt diversa. El seu desenvolupament i enfortiment ajuda a construir consciencia de vinculació i afavoreix les actituds participatives i de cooperació envers el medi i la comunitat.
Aprendre a partir d'escoltar la veu dels aprenents
experiència i intercanvi
Jordi Calvet / Una vuitantena de nois i noies d'entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d'un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d'Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?