participació
Identitats i sentiments de pertinença
José Palos / La nostra identitat no és única, podem tenir moltes senyes que ens identifiquen i aquesta diversitat pot ser un element d'interacció i de coneixement de l'altre en la millora de la convivència.
El sentiment de pertinença és un element fonamental en la definició i cohesió de la identitat personal i cultural. Aquest sentiment, que se sol utilitzar com a bandera en les relacions, és una construcció dinàmica i canviant i es pot presentar de forma molt diversa. El seu desenvolupament i enfortiment ajuda a construir consciencia de vinculació i afavoreix les actituds participatives i de cooperació envers el medi i la comunitat.
Aprendre a partir d'escoltar la veu dels aprenents
experiència i intercanvi
Jordi Calvet / Una vuitantena de nois i noies d'entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d'un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d'Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?
Aturem la Guerra
experiència i intercanvi
Senderi / Els moviments socials són un espai privilegiat per l'aprenentatge i la pràctica de valors democràtics. Aprofitant la campanya 'lluites compartides"' d'Òmnium Cultural hem parat esment en una ressenya del què va ser i com va actuar la Plataforma Aturem la Guerra ara fa prop de 15 anys. Pilar Massana relata el procés d'articulació d'aquest espai de sensibilització política i d'acció cívica que, gràcies a posicionaments pacifistes clars, lideratges compartits, diàleg i relacions de confiança van generar una onada de mobilitzacions i un procés de conscienciació de la ciutadania molt importants.
Migracions, diversitat i diàleg cultural
José Palos / Els moviments migratoris han estat una constant en la nostra història. Aquests han fet que la diversitat cultural sigui cada vegada més present en les nostres vides quotidianes, i això va generant tensions en la convivència. Però tothom té dret a poder cercar una vida millor en altres territoris, especialment si es veuen obligats a deixar el seu. Així emergeix la urgència del diàleg entre cultures, com a procés per a un coneixement i comprensió de l'altre, per poder avançar i conviure.
Som escoltes i volem deixar el món millor de com l'hem trobat
experiència i intercanvi
Marc Pons / Els escoltes som un moviment mundial que va des de països occidentals a orientals, amb més de 40 milions de membres, que treballem amb un mètode concret. I sí, potser som uns somiadors però la nostra esperança és canviar el món i deixar-lo millor de com l'hem trobat. El passat mes d'abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, la trobada més gran d'escoltes i guies que s'ha realitzat en territori català.
En aquesta trobada es pretenia mostrar com és l'escoltisme català, trencar estereotips i sobretot demostrar que el jovent d'aquest país, contrari a tot el que s'ha dit, que els joves no tenen implicació i no tenen compromís, som capaços de moure el món.


Participació social i Consells d'Infants
opinió
Jaume Trilla Bernet / Els infants no poden votar en les eleccions polítiques, però sovint acompanyen als seus pares quan aquests van a fer-ho; i segurament molts els pregunten a qui votaran i perquè. Veuen propaganda electoral pels carrers i -quin remei!- la de la televisió. Alguns també tenen les seves simpaties o antipaties pels diversos polítics i partits que es presenten; i tanmateix potser en parlen entre ells a l'escola o a l'esplai.
Del
Salvador Carrasco Calvo / Els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils ens van sumir en un autèntic estat de xoc. Ens cal repensar moltes coses i establir amb claredat el que és prioritari i el que no. No podem deixar-nos manipular per ningú: necessitem l' esperit crític com mai. Cada dia que passa es més difícil discernir, conèixer per entendre i entendre per conviure.
Xarxes informals d'amistat i de cura
opinió
Roser Batlle / Rojas Marcos sempre diu que hi ha dues coses que nota quan arriba a Espanya procedent dels Estats Units, només a l'aterrar a l'aeroport: l'olor de cafè-cafè i lo molt que parlen les dones.
A risc de fomentar el tòpic sobre els llatins, crec que pot tenir raó: el cafè que beuen als Estats Units és bastant dolent i cal reconèixer que aquí tothom parla pels colzes, però les dones més encara.
L'escoltisme i jo
opinió
Jessica González / La vida està feta de totes les petites coses que vivim, experiències que ens fan créixer i ens recorden que guardem un trosset de cada moment viscut. Però hi ha moments especials que saps del cert que t'han fet ser com ets. Saps que quan miris enrere veuràs que aquell moment t'ha canviat la vida, t'ha canviat per dins.
Ens agraden els dimarts
experiència i intercanvi
Mercè Garet. Associació Punt de Referència / En el cas del jovent tutelat, la família no hi és present, o no està disponible. Els educadors i educadores dels centres fan una gran tasca, com a referents principals dels infants i joves residents. La resta de professionals que tenen aprop: psicòlegs, coaches, terapeutes i treballadors socials són claus per ajudar a redefinir la pròpia història, acceptar-la, i posar en valor les pròpies fortaleses. I també per facilitar els recursos necessaris per a què aquests nois i noies tinguin les mateixes oportunitats que la resta.
Però no n'hi ha prou, i cal oferir-los-hi més oportunitats per tal d'augmentar la seva estabilitat i el seu benestar. Presentem l' experiència d'un espai de relació en el què un grup de joves residents a CRAES, comparteixen, amb l'aprenentatge de la fotografia digital com a excusa i la mentoria grupal com a eina d'intervenció, aprenentatges, neguits i projectes.
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.
Els meus inicis com a entrenador de futbol
opinió
Sebastián López López* / El procés de convertir-me en entrenador de futbol ha estat ple de dificultats i finalment d'alguns encerts. Però per arribar als encerts he passat per molts moments de desesperació, que em van fer pensar que no valia com a entrenador i que potser no seria una persona adequada per a cap altra tasca educativa, professió a la qual aspiro arribar.