participació
Xarxes informals d'amistat i de cura
opinió
Roser Batlle / Rojas Marcos sempre diu que hi ha dues coses que nota quan arriba a Espanya procedent dels Estats Units, només a l'aterrar a l'aeroport: l'olor de cafè-cafè i lo molt que parlen les dones.
A risc de fomentar el tòpic sobre els llatins, crec que pot tenir raó: el cafè que beuen als Estats Units és bastant dolent i cal reconèixer que aquí tothom parla pels colzes, però les dones més encara.
L'escoltisme i jo
opinió
Jessica González / La vida està feta de totes les petites coses que vivim, experiències que ens fan créixer i ens recorden que guardem un trosset de cada moment viscut. Però hi ha moments especials que saps del cert que t'han fet ser com ets. Saps que quan miris enrere veuràs que aquell moment t'ha canviat la vida, t'ha canviat per dins.
La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.
Els meus inicis com a entrenador de futbol
opinió
Sebastián López López* / El procés de convertir-me en entrenador de futbol ha estat ple de dificultats i finalment d'alguns encerts. Però per arribar als encerts he passat per molts moments de desesperació, que em van fer pensar que no valia com a entrenador i que potser no seria una persona adequada per a cap altra tasca educativa, professió a la qual aspiro arribar.
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
Aturem la Guerra
experiència i intercanvi
Senderi / Els moviments socials són un espai privilegiat per l'aprenentatge i la pràctica de valors democràtics. Aprofitant la campanya 'lluites compartides"' d'Òmnium Cultural hem parat esment en una ressenya del què va ser i com va actuar la Plataforma Aturem la Guerra ara fa prop de 15 anys. Pilar Massana relata el procés d'articulació d'aquest espai de sensibilització política i d'acció cívica que, gràcies a posicionaments pacifistes clars, lideratges compartits, diàleg i relacions de confiança van generar una onada de mobilitzacions i un procés de conscienciació de la ciutadania molt importants.
Contra l'antropologia neoliberal
opinió
Josep M. Puig Rovira / A tots ens agrada que ens diguin que no caminarem sols, però això és justament el que ens ha robat l'antropologia neoliberal amb l'error, i l'horror, de definir els humans com a individus autosuficients, egoistes i preocupats per l'èxit.
Comuns: una evolució típica
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El teòleg Guibert de Nogent deia, en el segle XII, que el nom de «comuns» era un«nom nou i detestable».(…) També avui hi ha analistes incapaços d'entendre el que passa i que escriuen cròniques mancades de lucidesa. No acaben de veure que vivim un canvi d'època, amb noves realitats polítiques i uns «comuns» que intenten endegar un nou procés, hereu de mobilitzacions socials recents.
Participació social i Consells d'Infants
opinió
Jaume Trilla Bernet / Els infants no poden votar en les eleccions polítiques, però sovint acompanyen als seus pares quan aquests van a fer-ho; i segurament molts els pregunten a qui votaran i perquè. Veuen propaganda electoral pels carrers i -quin remei!- la de la televisió. Alguns també tenen les seves simpaties o antipaties pels diversos polítics i partits que es presenten; i tanmateix potser en parlen entre ells a l'escola o a l'esplai.
Construir coneixement a través de les relacions multigeneracionals
opinió
M. Jesús Comellas - XEC3 / Els canvis socials que han obert noves mirades i interpretacions dels perfils de cada generació han d'arribar a la generació anomenada de "tercera edat" que ha canviat en relació a altres èpoques. L'article proposa que aquesta generació tingui el lloc que mereix en la construcció de coneixement en el marc dels treballs de recerca, potenciant les relacions multigeneracionals per tal que hi hagi un reconeixement del seu saber i experiència.
QD2.0
recerca
Ana Marín i Anna Pallarés / El plantejament teòric de la investigació parteix d'una creixent desconfiança i desafecció de la ciutadania envers les institucions i els mecanismes de participació de la democràcia formal -ja siguin els partits polítics, els parlaments o els governs- que evidencien la necessitat de repensar el model de democràcia i els mecanismes de regulació política de les nostres societats. Davant d'aquest tipus de conjuntures la participació ciutadana tendeix a minvar, disminuint, alhora, la implicació social.
Aquesta sensació es presenta de manera més radical sobretot entre els sectors més joves. En els darrers anys s'ha observat una desvinculació política per part d'aquest col·lectiu, això demostra que no se senten responsables ni partícips d'aquest model democràtic i dels processos vinculats. La cohort dels menors de 30 anys es caracteritza per no trobar l'encaix adequat en aquest model de societat, etiquetada com la «generació perduda» i, segurament, és una de les millor preparades en termes absoluts.