ciutadania
L'assignatura de cultura religiosa a l'Escola Pia de Catalunya
opinió
Josefina Jou, Jordi Puig i Francesc Gutiérrez* / Catalunya es pluralitza religiosament: més religions, amb major diversitat interna, en un marc de vivència de l'espiritualitat que va més enllà de les religions tradicionals. Té sentit escolapi, davant d'aquest nou panorama, seguir sent una escola privada confessional?
La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.
L'eix moral de l'aprenentatge servei
opinió
Josep M. Puig Rovira / L'aprenentatge servei és una activitat educativa que articula l'aprenentatge de continguts, competències i valors amb la realització d'un servei a la comunitat. Aquests dos elements formen el que podem anomenar eix de l'acció de l'aprenentatge servei.

L'aprenentatge servei està travessat per un altre eix que li acaba de donar tota la força educativa que pot arribar a manifestar. Ens referim a l'eix moral, al sentit personal i social que han de tenir les activitats de servei i d'aprenentatge. La línia que dibuixa aquest eix enllaça tres dinamismes formatius essencials: la indignació, el compromís i la presa de consciència cívica.
Educar en valors. Anar més enllà de les assignatures
opinió
Salvador Carrasco Calvo / Periòdicament, des de l'any 1973, s'ha anat reproduint un inacabable debat sobre l'educació en valors i la manera de plantejar-la en el marc escolar. Al llarg d'aquests anys hem vist de tot. Sota l'imperatiu d'una legislació estatal, constitucional (amb una llarga jurisprudència), orgànica o de caràcter «bàsic» s'ha creat un gran embolic jurídic, amb complexos interessos ideològics, polítics i religiosos pel mig.
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
QD2.0
recerca
Ana Marín i Anna Pallarés / El plantejament teòric de la investigació parteix d'una creixent desconfiança i desafecció de la ciutadania envers les institucions i els mecanismes de participació de la democràcia formal -ja siguin els partits polítics, els parlaments o els governs- que evidencien la necessitat de repensar el model de democràcia i els mecanismes de regulació política de les nostres societats. Davant d'aquest tipus de conjuntures la participació ciutadana tendeix a minvar, disminuint, alhora, la implicació social.
Aquesta sensació es presenta de manera més radical sobretot entre els sectors més joves. En els darrers anys s'ha observat una desvinculació política per part d'aquest col·lectiu, això demostra que no se senten responsables ni partícips d'aquest model democràtic i dels processos vinculats. La cohort dels menors de 30 anys es caracteritza per no trobar l'encaix adequat en aquest model de societat, etiquetada com la «generació perduda» i, segurament, és una de les millor preparades en termes absoluts.
Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat
recerca
Amb exemples extrets del dia a dia, Núria Solsona, una de les màximes expertes en coeducació, proposa maneres de disminuir les conseqüències d'una educació sexista i promoure la igualtat d'oportunitats, per tal que no limitem el desenvolupament de les nostres criatures per raons de gènere i per tal que tinguin arguments per defensar la seva llibertat d'elecció.
Comuns: una evolució típica
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El teòleg Guibert de Nogent deia, en el segle XII, que el nom de «comuns» era un«nom nou i detestable».(…) També avui hi ha analistes incapaços d'entendre el que passa i que escriuen cròniques mancades de lucidesa. No acaben de veure que vivim un canvi d'època, amb noves realitats polítiques i uns «comuns» que intenten endegar un nou procés, hereu de mobilitzacions socials recents.
Participació infantil i construcció de la ciutadania
recerca
A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. Gómez, T. Morata, J. Trilla, I. Agud i J. Cifre-Mas / En les societats democràtiques, la participació és un dret. Un dret de tota la ciutadania, inclosa la població infantil. El dret dels nens i nenes a participar de forma genuïna en aquells àmbits i sobre assumptes que els hi pertoquen és formalment reconegut (Convenció sobre els Drets de la Infància, 1990). Hi ha algunes institucions que promouen experiències ben significatives de participació infantil, però encara hi ha molta feina a fer per a que això sigui una realitat generalitzada.
Totes les pedagogies que aposten per promoure la participació infantil parteixen de dues hipòtesis: que les experiències participatives viscudes en la infància incideixen positivament en la formació de futurs bons ciutadans. I que una condició essencial per tal que aquesta es realitzi és que en aquestes experiències als nens i nenes se'ls tracti ja com ciutadans de veritat i no sols com futurs ciutadans.
Construir coneixement a través de les relacions multigeneracionals
opinió
M. Jesús Comellas - XEC3 / Els canvis socials que han obert noves mirades i interpretacions dels perfils de cada generació han d'arribar a la generació anomenada de "tercera edat" que ha canviat en relació a altres èpoques. L'article proposa que aquesta generació tingui el lloc que mereix en la construcció de coneixement en el marc dels treballs de recerca, potenciant les relacions multigeneracionals per tal que hi hagi un reconeixement del seu saber i experiència.
Les solidaritats amb ulls d'infant
recerca
Jordi Collet Sabé / Anàlisi de contes sobre solidaritat escrits per nens i nenes per al premi Pilarín Bayés 2016. Escoltem els infants.
La reforma del Parc del Llobregat: nou repte de participació per al Consell d'Infants de St Feliu
experiència i intercanvi
Joana Cifre i Clarissa Castaño / Durant el recent curs 2013-14, l'encàrrec que es va encomanar al Consell d'Infants va ser participar a la reforma del Parc del Llobregat, el més gran de la ciutat. Es tracta d'un pulmó verd de 5 hectàrees, situat al barri de Falguera. Abans de la futura reforma, s'hi pot trobar una zona de jocs infantils, pistes de petanca, grans extensions de gespa, molts bancs, un carril bici i un llac. Precisament, aquest llac és un espai que ha generat brutícia i incomoditats, motiu pel qual es va demanar la col·laboració del consell per formular propostes de millora.