Senderi · educació en valors
42
“Feixisme. Mai més!”
Innovació educativa
opinió
Salvador Carrasco Calvo / L'educació catalana està vivint un període excepcional d'ebullició i emergència d'iniciatives des de la base mateixa del sistema. Som davant d'una important oportunitat que ens interpel·la i obliga a estar a l'altura del moment, per revisar críticament les estratègies i les prioritats educatives. No es tracta de seguir modes oportunistes, sinó de donar respostes noves, si cal, als nous problemes i als reptes de primera magnitud que tenim al davant.
 Projecte Buchenwald
experiència i intercanvi
Paula Escobar Muro / El Projecte Buchenwald és un projecte d'institut que busca recuperar i defensar la memòria històrica per tal de construir un pensament obert, crític i democràtic. Aquest projecte s'impulsa durant els dos anys de batxillerat a l'Institut Bruguers de Gavà i compta amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme a camps de concentració nazis i preservar la seva memòria.
democràcia
Capital Humà
opinió
Salvador Carrasco Calvo / Un vell proverbi llatí deia que no ens han de preocupar les paraules mentre quedi clar allò que signifiquen. Ens preocupa l'ús i l'abús de determinats termes, per la confusió que s'està creant. Potser utilitzem les mateixes paraules però, sovint, es fa referència a significacions diferents.
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.
Som escoltes i volem deixar el món millor de com l'hem trobat
experiència i intercanvi
Marc Pons / Els escoltes som un moviment mundial que va des de països occidentals a orientals, amb més de 40 milions de membres, que treballem amb un mètode concret. I sí, potser som uns somiadors però la nostra esperança és canviar el món i deixar-lo millor de com l'hem trobat. El passat mes d'abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, la trobada més gran d'escoltes i guies que s'ha realitzat en territori català.
En aquesta trobada es pretenia mostrar com és l'escoltisme català, trencar estereotips i sobretot demostrar que el jovent d'aquest país, contrari a tot el que s'ha dit, que els joves no tenen implicació i no tenen compromís, som capaços de moure el món.


La memòria de l'Holocaust. «Som mà d'obra»
opinió
Salvador Carrasco Calvo / El largo viaje (2004) és el relat de Semprún dels quatre dies i cinc nits de viatge cap al camp de concentració de Buchenwald. Són ben conegudes les condicions en què es viatjava en aquells vagons atapeïts de persones, traslladades, en condicions indignes, a l'infern, a un destí desconegut, sinistre i cruel, en el qual «tot respirava misèria, sofriment i mort» (Léon Blum).
Postveritat
opinió
Salvador Carrasco Calvo / D'un temps ençà, als mitjans de comunicació no cessen d'aparèixer comentaris sobre el gastat concepte de postveritat. A la «societat de l'espectacle», per qualificar-la amb l'expressió de Guy Debord, tot és possible, res seria veritat ni mentida. Aquesta seria una qüestió sense importància: «En el mundo realmente invertido, lo verdadero es un momento de lo falso».
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.