Senderi · educació en valors
45
“El silenci és amic de la paraula”
L'educació com a doble do
opinió
Josep Puig, Xus Martín i Mónica Gijón / La teoria del do s'oposa a la comprensió individualista dels éssers humans, una mirada que els veu com a éssers interessats, calculadors i preocupats per maximitzar els guanys. S'oposa també a una societat en què la lògica econòmica ho impregna tot a través de processos de privatització, creació de mercats per a tot, generalització dels comportaments competitius i recerca del màxim guany possible.
democràcia
Fi de la civilització del treball
opinió
Salvador Carrasco Calvo (1) / L'any 1995, Robert Castel publicava el seu llibre Les métamorphoses de la question sociale. A la darrera part del llibre comentava com la centralitat del treball havia estat brutalment qüestionada, precisament quan havien estat substituïdes la pertinença familiar i la inscripció en una comunitat concreta com a elements forjadors d'identitats col·lectives.
Ciutadania crítica i activa: la memòria de l'Holocaust
opinió
Salvador Carrasco Calvo /
En el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

La memòria de l'Holocaust és més que el record d'uns fets indescriptibles i gravíssims. També és «una terrible inèrcia i l'error futur que tractem de conjurar», com han dit, amb motiu, R. Fernández Vítores i altres, en el seu llibre Per entendre l'Holocaust (2017). En altres paraules, no sembla haver-hi receptes segures per protegir-nos contra el menyspreu, l'odi o el rebuig dels diferents. Aquesta segueix sent, encara avui, una greu «malaltia de l'esperit».
No us creiem
llibres
Senderi / El que segueix no és ni una recensió, ni una nota de lectura, ni tampoc una crítica, és simplement un seguit de trossets copiats tal qual d'un llibre que us recomanem. La lectura d'aquesta obra de cap manera pot ser substituïda pels temes que hem destacat. Tot el contrari, voldríem que aquestes notes motivessin la lectura completa d'un text breu i lluminós.
El reconeixement és clau en la inclusió de les persones immigrades
opinió
José Palos / Es important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. La inclusió i els processos de socialització d'aquestes persones estan molt lligats a la possibilitat que tinguin d'obrir-se i contribuir de forma real al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix processos d'inclusió sòlids, basats en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua.