Senderi · educació en valors
42
“Feixisme. Mai més!”
Què passa amb l'educació en valors?
editorial
Senderi / Estem en un canvi d'època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l'educació en valors.
participació
Ens agraden els dimarts
experiència i intercanvi
Mercè Garet. Associació Punt de Referència / En el cas del jovent tutelat, la família no hi és present, o no està disponible. Els educadors i educadores dels centres fan una gran tasca, com a referents principals dels infants i joves residents. La resta de professionals que tenen aprop: psicòlegs, coaches, terapeutes i treballadors socials són claus per ajudar a redefinir la pròpia història, acceptar-la, i posar en valor les pròpies fortaleses. I també per facilitar els recursos necessaris per a què aquests nois i noies tinguin les mateixes oportunitats que la resta.
Però no n'hi ha prou, i cal oferir-los-hi més oportunitats per tal d'augmentar la seva estabilitat i el seu benestar. Presentem l' experiència d'un espai de relació en el què un grup de joves residents a CRAES, comparteixen, amb l'aprenentatge de la fotografia digital com a excusa i la mentoria grupal com a eina d'intervenció, aprenentatges, neguits i projectes.
L'Educació en valors a l'escola i els seus enemics
opinió
Jaume Funes / Fan falta més arguments per defensar la urgència de tornar, de manera sistemàtica i explicita, a l'educació en valors?
Quan ensenyem, quan eduquem ensenyant, estem ajudant els infants a ser persones que troben sentit a la seva vida descobrint els altres, que no tenen por a dubtar, que no accepten cap argument que no pugi ser discutit, que intenten no ser definits pels mercats, que mantenen el desig de saber, que volen ser ciutadans i ciutadanes implicats en els afers comuns.
Aprendre a partir d'escoltar la veu dels aprenents
experiència i intercanvi
Jordi Calvet / Una vuitantena de nois i noies d'entre 12 i 16 anys de quatre instituts diferents es van trobar al campus de Mundet tot el matí d'un dijous de fa unes setmanes. La jornada portava per títol «Com aprenem treballant per projectes». Què va impulsar a venir a la Universitat de Barcelona aquests adolescents i el seu professorat? Què els va fer venir des de Vilafranca del Penedès, des de Cardedeu, des de Lliçà d'Amunt o des de Sant Andreu de Palomar?
Xarxes informals d'amistat i de cura
opinió
Roser Batlle / Rojas Marcos sempre diu que hi ha dues coses que nota quan arriba a Espanya procedent dels Estats Units, només a l'aterrar a l'aeroport: l'olor de cafè-cafè i lo molt que parlen les dones.
A risc de fomentar el tòpic sobre els llatins, crec que pot tenir raó: el cafè que beuen als Estats Units és bastant dolent i cal reconèixer que aquí tothom parla pels colzes, però les dones més encara.
Som escoltes i volem deixar el món millor de com l'hem trobat
experiència i intercanvi
Marc Pons / Els escoltes som un moviment mundial que va des de països occidentals a orientals, amb més de 40 milions de membres, que treballem amb un mètode concret. I sí, potser som uns somiadors però la nostra esperança és canviar el món i deixar-lo millor de com l'hem trobat. El passat mes d'abril es va celebrar a Tàrrega la Jamborinada, la trobada més gran d'escoltes i guies que s'ha realitzat en territori català.
En aquesta trobada es pretenia mostrar com és l'escoltisme català, trencar estereotips i sobretot demostrar que el jovent d'aquest país, contrari a tot el que s'ha dit, que els joves no tenen implicació i no tenen compromís, som capaços de moure el món.


La valentía de dialogar
opinió
Ignacia Cabrera Reveco / La escuela está llena de historias y quiero contar una de ellas. Ocurrió el 22 de mayo del 2016, en Chile, al iniciar la jornada escolar, a las ocho de la mañana, familias, estudiantes, docentes, administrativos y directivos nos encontramos con el colegio ocupado.