Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Senderi · educació en valors
48
“No obeeixis, llegeix”
Aprendre de Greta Thunberg
opinió
Josep M. Puig Rovira / El moviment Fridays for Future convida a recordar un llibre de l'antropòloga Margaret Mead publicat en els anys setanta –Cultura i compromís–, allà l'autora afirmava que hi ha moments en què la societat ha d'aprendre dels joves, moments en què ells creen i transmeten als adults la novetat.
El valor del diàleg per compartir desacords
opinió
Miquel Martínez / L'acord no sempre és possible i el desacord esdevé quelcom natural i no necessàriament negatiu. On radica en aquests casos el valor del diàleg?
participació
L'educació democràtica
opinió
José Palos / Reflexions al voltant del Manifest per una Educació Democràtica en Valors: la democràcia s'ha reduït a l'acte de votar a uns representants polítics i això ha desactivat l'interès per la participació democràtica en la vida quotidiana.
Aventures d'aprenentatge
ressenyes de llibres
Mar Esteve Ràfols / L'experiència que explica aquesta obra és la de l'escola Epiqueia, una escola petita i rural de l'Alt Penedès que ja fa uns anys que treballa en una pràctica pedagògica renovadora i reflexiva.El que aquí s'explica, però, no és ni la globalitat ni el més essencial d'aquest projecte d'escola; n'és, només, un aspecte rellevant:el treball per projectes
Manifest per una Educació Democràtica en Valors
opinió
Aquest document presenta un conjunt de principis i propostes bàsiques sobre l'educació en valors en el context d'una societat democràtica i pluralista. Tres constatacions motiven i es troben en el seu origen.
Frente al discurso del odio, convivencia
revistes
Antonio Lobato Cantos / Una apuesta decidida por levantar nuestra voz ante el discurso del odio y preparar nuestras aules y nuestros centros para que se constituyan en espacios de reflexión, de análisis, de dialogo: de convivencia.


Assemblees de classe
opinió
Josep M. Puig Rovira / De les assemblees de classe se'n va parlar molt a finals dels seixanta i durant bona part dels setanta. El maig del 68 no va ser el seu origen, però sí un bon altaveu. Després, una mica de tot: alguns centres les han mantingut i en altres han desaparegut. Recentment hi ha escoles que les han tornat a adoptar, potser marcades pel moviment de les places i el 15M.
Educar en els valors de l'economia del bé comú
opinió
Francesc Carbonell / Us animem a implicar-vos, a vosaltres i la vostra comunitat educativa, en el procés d'adhesió a l'EBC. I sobretot, a reforçar i fer cada vegada més efectiu el compromís de tots plegats d'educar els infants i els joves per a que siguin part activa de la solució, enlloc de ser part del problema.
Agafant les regnes de l'aprenentatge
opinió
Marc Fuertes Alpiste / L'estudiant ha de tenir un paper actiu. Ha de ser conscient del seu poder per conèixer el món i com a subjecte que pot i que ha d'aprendre autònomament. Aprenentatge autoregulat, autodirigit i heutagogia són conceptes que posen l'accent en l'activitat del propi estudiant de cara el seu aprenentatge i habiliten que pugui accedir al coneixement que se li obre de forma aclaparadora.
Aprenem fent, reflexionant i comunicant en ambients idonis.
opinió
José Palos / L'alumnat aprèn de forma global en totes les seves dimensions i competències com a persona en un context d'una realitat complexa que, per a la seva interpretació i per resoldre els seus problemes, necessita de la combinació de totes "les ciències o coneixements". Aprenen fent, experimentant i interaccionant, solucionant, reflexionant i comunicant. El professorat ha d'ajudar, ha de facilitar l'aprenentatge creant situacions i espais d'aprenentatge en els quals l'alumnat sigui el protagonista, l'actor de tot el procés.