Senderi · educació en valors
45
“El silenci és amic de la paraula”
Lleure, educació i ciutadania
opinió
Salvador Carrasco Calvo (2) / En el context d'una societat que no necessita del treball com abans i que ha alterat profundament el seu significat i el seu paper en la societat, cal repensar el temps del lleure i la categoria mateixa d'oci.
L'educació com a doble do
opinió
Josep Puig, Xus Martín i Mónica Gijón / La teoria del do s'oposa a la comprensió individualista dels éssers humans, una mirada que els veu com a éssers interessats, calculadors i preocupats per maximitzar els guanys. S'oposa també a una societat en què la lògica econòmica ho impregna tot a través de processos de privatització, creació de mercats per a tot, generalització dels comportaments competitius i recerca del màxim guany possible.
ciutadania
40 Anys d'EpA, de la democratització de l'Educació a la democratització educativa
opinió
Margarida Massot / Necessitem un canvi de model per afrontar i fer possible, des d'una perspectiva àmplia, l'aprenentatge al llarg de la vida. Calen polítiques educatives que prioritzin i inverteixin en la formació de la població adulta en totes les seves modalitats; l'adquisició de competències bàsiques, l'actualització de coneixements, l'obtenció de titulacions, l'accés a l'oferta cultural de qualitat. Un canvi de model que reestructuri, dinamitzi, coordini i optimitzi l'oferta formativa d'un territori i la posi a l'abast de tota la població.
Fi de la civilització del treball
opinió
Salvador Carrasco Calvo (1) / L'any 1995, Robert Castel publicava el seu llibre Les métamorphoses de la question sociale. A la darrera part del llibre comentava com la centralitat del treball havia estat brutalment qüestionada, precisament quan havien estat substituïdes la pertinença familiar i la inscripció en una comunitat concreta com a elements forjadors d'identitats col·lectives.
Ciutadania crítica i activa: la memòria de l'Holocaust
opinió
Salvador Carrasco Calvo /
En el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

La memòria de l'Holocaust és més que el record d'uns fets indescriptibles i gravíssims. També és «una terrible inèrcia i l'error futur que tractem de conjurar», com han dit, amb motiu, R. Fernández Vítores i altres, en el seu llibre Per entendre l'Holocaust (2017). En altres paraules, no sembla haver-hi receptes segures per protegir-nos contra el menyspreu, l'odi o el rebuig dels diferents. Aquesta segueix sent, encara avui, una greu «malaltia de l'esperit».
La qüestió juvenil
opinió
Salvador Carrasco Calvo / Avui parlem de la «qüestió juvenil», que constitueix un dels nous problemes socials de la societat del coneixement. Un problema per excel·lència en el nostre temps, com abans, en la civilització del treball, ho havia estat «la qüestió obrera».
No us creiem
llibres
Senderi / El que segueix no és ni una recensió, ni una nota de lectura, ni tampoc una crítica, és simplement un seguit de trossets copiats tal qual d'un llibre que us recomanem. La lectura d'aquesta obra de cap manera pot ser substituïda pels temes que hem destacat. Tot el contrari, voldríem que aquestes notes motivessin la lectura completa d'un text breu i lluminós.
Entrevista a Xavier Pedrós,president de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat.
experiència i intercanvi
T. Climent/ E. Bravo / "Als anys 80, època de grans crisis, vam descobrir una situació greu d'exclusió i pobresa a Sant Boi, i vam creure que era necessari crear estructures d'empoderament comunitari per generar alternatives a la situació de la infància i els joves de la nostra ciutat" diu Xavier Pedrós, educador, fundador i president de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat
El reconeixement és clau en la inclusió de les persones immigrades
opinió
José Palos / Es important que les persones o col·lectius d'immigrants tinguin i rebin, en el desenvolupament de la seva vida quotidiana, un reconeixement de les seves identitats personals i culturals. La inclusió i els processos de socialització d'aquestes persones estan molt lligats a la possibilitat que tinguin d'obrir-se i contribuir de forma real al benestar quotidià de la comunitat, i per això s'han de sentir reconegudes. El reconeixement és un bon dinamisme que afavoreix processos d'inclusió sòlids, basats en el coneixement i en vincles afectius construïts en unes relacions socials positives i de cooperació mútua.