Una intervenció laica en l'educació per garantir la ciutadania
hemeroteca
Una intervenció laica en l'educació per garantir la ciutadania
Fundació Ferrer i Guàrdia /

Fundació Ferrer i Guàrdia Una educació laica i activa, centrada fonamentalment en els nens i nenes, els adolescents i els joves, constitueix un fonament de les societats democràtiques i de la convivència civil pacífica. L'educació ha de fonamentar-se en una perspectiva humanista, en la que el respecte a la dignitat i a autonomia de la persona en constitueixi la base irrenunciable, tant pel que fa als educands com als educadors, però, sobretot, pel que fa als alumnes, que en són el subjecte preferent i el primer i darrer protagonista. I aquesta perspectiva no pot ser veritablement humanista si no és laica. És a dir, veritablement respectuosa amb tota possible opció filosòfica o espiritual que no pretengui imposar-se per damunt de les altres i que no pretengui gaudir de cap privilegi en l'ús de l'espai públic. L'escola
n'ha de ser el millor exemple. I, per tant, no ha de vincular-se amb cap més opció que amb la del respecte i la tolerància, sense cap mena de dirigisme adoctrinador.

El compromís per l'educació laica és l'eina per assolir que els homes i dones se sentin lliures i puguin exercir com a éssers dotats de capacitat d'acció, gaudint de possibilitats de créixer, formar-se sempre, desenvolupar-se i, per tant, viure amb dignitat. Una escola laica basada en el respecte a la consciència de l'alumne que es forma i que ha de ser dotada d'instruments de judici crític no impedirà, en absolut, el coneixement de les formes de percepció religiosa del món ni de les diverses tradicions filosòfiques, sense presentar-ne, però, cap d'elles com un bé espiritual o
social positiu que calgui assumir irracionalment. Aquesta és una de les bases de l'educació humanista, crítica i laica. Per tant, l'escola no ha d'oferir cap sistema reglat o extraescolar de difusió de creences com a tals creences, més enllà del seu reflex històric, filosòfic i cultural en les àrees de coneixement del medi social i cultural i de la història de les civilitzacions.

L'ensenyament en una societat democràtica ha de garantir l'accés dels nens i nenes, dels adolescents, dels joves -de tots els ciutadans i ciutadanes, en definitiva- a una formació plena, no discriminatòria, de caràcter universal, amb rigor científic i amb respecte a la lliure consciència de tots i de cadascú. Cap mesura desigualitària que es fonamenti en un criteri abusiu i exclusivista no pot pretendre introduir-se en l'escola, imposar-se obligatòriament i produir, com a conseqüència, la segregació, la separació, entre uns i altres alumnes. Una intervenció laica en l'organització de l'espai escolar –de l'espai espiritual i de l'espai físic- ha de
treballar per impedir que l'alumnat pugui ser separat en funció de criteris que, molt sovint, són els de l'adscripció comunitària dels seus pares o responsables, del seu grup de convivència immediat. La capacitat de fomentar l'accés per part dels nois i noies a tota la formació –no tan sols a tota la informació- és un dret que les societats democràtiques han de considerar fonamental i, en aquest sentit, han de prioritzar per damunt del dret a la transmissió dels codis culturals del grup originari.
El dret dels infants a l'educació ha de prevaler per damunt del dret dels pares o responsables a imposar-los les seves creences particulars. Això, en tot cas, ja ho
poden tenir garantit a casa i en el si de les seves respectives comunitats de creença.

Els valors d'una educació laica són, en bona mesura, els que s'adeqüen a la perspectiva d'una pedagogia respectuosa, en tot, amb l'ésser complet que és l'alumne, un ésser complet que no és un adult en minúscula ni en miniatura però a qui s'ha de proporcionar la possibilitat de desplegar totes les possibilitats que comporta l'exercici en plenitud de la seva mateixa humanitat. I d'aquí deriva, directament, la possibilitat d'un abast educatiu que fonamenti l'ètica autònoma que garantirà la convivència civil, tot permetent forjar ciutadans plenament conscients dels seus drets i deures, conscients, també, de la possibilitat real d'exercir la seva
sobirania de manera lliure i responsable.

L'educació en el temps lliure, la vivència de l'esplai, per exemple, n'és un exemple immillorable. Perquè és en el temps –i en l'espai- lliurement escollits on els infants poden desenvolupar tota la capacitat d'esdevenir subjectes protagonistes dels seus propis criteris normatius. L'absència d'hegemonismes exclusius i de
normes unívoques que s'imposen des de fora del seu mateix món n'és una condició
necessària. D'això en va parlar prou Jean Piaget: "L'abast educatiu del respecte mutu i dels mètodes fonamentats sobre l'organització social espontània dels infants entre ells, és precisament de permetre a aquests d'elaborar una disciplina la necessitat de la qual és descoberta en l'acció mateixa en lloc de ser rebuda ja feta abans de poder ser compresa; i és en això que els mètodes actius fan el mateix servei insubstituïble en l'educació moral i en l'educació de la intel·ligència: condueixen l'infant a construir ell mateix els instruments que el transformaran des de dins, és a dir, realment, i no ja només en superfície"
(Piaget, 1974).

Una educació, reglada i no reglada, laica i activa, centrada fonamentalment en
els nens i nenes, els adolescents i els joves, constitueix un fonament de les societats democràtiques i de la convivència civil pacífica, en la mesura en què no s'oposa a cap criteri filosòfic o religiós, i els respecta tots i, per això, afavoreix les condicions de tolerància mútua perquè tothom pugui gaudir de llibertat de consciència sense imposar les pròpies conviccions en l'espai públic. Actualment, tenint en compte els processos d'interacció entre persones, pobles, cultures i sensibilitats, cada cop més presents en els nostres contextos contemporanis,
d'una assumpció coherent del paper formador de ciutadania de tot l'entramat educatiu en derivarà la capacitat de gestió d'una societat cada cop més diversa i plural, d'un espai públic en què tots i totes puguin esdevenir protagonistes actius. I això té molt a veure amb la vivència de mètodes pedagògics inclusius, universals, no monopolitzats per cap sistema únic de suposades veritats finals. Es tracta, doncs, que l'ensenyament vehiculi els valors que tots els nois i noies poden compartir, impulsant allò que, de debò i sense cap abstracció, tenen en comú: el dret de totes les persones a la seva dignitat i, per tant, el deure de totes les persones de respectar la dignitat dels altres.

L'escola fomenta aquesta valoració central de la dignitat de tots i de totes en la mesura en què ajuda a formar-se una visió del món i de la societat en la qual totes les persones puguin gaudir de les mateixes capacitats de convertir els seus drets en oportunitats reals, i en la qual ningú no pateixi cap mena d'exclusió per raons d'identitat, origen, creença, llengua o qualsevol altra característica personal o social. És a dir, en la mesura en què anticipa la idea de la ciutadania republicana (al marge de quina sigui la forma política concreta que adopta la comunitat) segons la qual cadascuna de les persones és ciutadana de ple dret per ella mateixa i es relaciona directament amb els altres, amb la comunitat, amb l'administració, amb l'Estat, sense fer derivar aquest dret de la seva adscripció a un o altre grup específic o a
una o altra comunitat cultural originària.

La laïcitat com a nexe que fonamenta la convivència ha d'impedir que ningú, en cap cas, pugui fer ús de la seva hipotètica identitat comunitària com a garantia de privilegis o com a excusa per generar exclusions. Aquest és, veritablement, el
perill del comunitarisme identitari que, de vegades sota el fals aspecte d'un discurs
multiculturalista, pretén dificultar la transversalitat de la societat democràtica i segregar les persones més enllà del seu dret a ser reconegudes com a ciutadanes per elles mateixes. Tots i totes hem de ser reconeguts, des de la infantesa, evidentment, com a subjectes de tots els drets, com a finalitats i no com a instruments. Els valors estrictament bàsics per assolir-ho no poden anar massa lluny de l'assumpció de la pluralitat enriquidora de la vida i dels éssers, de la
seva mútua i permanent impregnació, de la joiosa capacitat de gaudir, precisament, d'aquesta pluralitat i, per tal de poder-ho fer, de respectar-la.

La tolerància activa com a eina, la defensa del dret a la dignitat de les persones, la no imposició de cap criteri exclusiu, la no segregació de ningú per motius d'adscripció comunitària en són els seus resultats. Aquest és el valor humanista que fonamenta l'ensenyament laic. -- Piaget, J (1974).On va l'educació. Barcelona. Teide,. pàg. 62

Febrer 2004

-----

Més continguts sobre:
escola inclusiva, drets humans, drets dels infants, exclusió, ciutadania, democràcia

imprimir