L'educació per a la ciutadania: l'objectiu de l'educació
hemeroteca
L'educació per a la ciutadania: l'objectiu de l'educació
Dolors Freixenet /

L'educació per a la ciutadania: l'objectiu de l'educació
Dolors Freixenet i Mas
Coordinadora del Programa d'Educació per a la Ciutadania. Departament d'Educació

Una mica d'història

Al llarg de la darrera dècada del segle passat, en els cercles polítics i universitaris es va generar un interessant debat acadèmic sobre el concepte de ciutadania. Com a resultat, a la majoria de països del nostre entorn es va suscitar un fort interès per la posada en marxa de nous programes educatius relacionats amb l'educació per a la ciutadania. Les transformacions socials i tecnològiques, els moviments migratoris massius, el caràcter interconnectat que acompanyen el procés de globalització que vivim, van ser algunes de les circumstàncies que varen contribuir a la revisió de la concepció tradicional de ciutadania que ja no es mostrava eficaç per donar respostes als problemes socials emergents.

La Unesco va constituir l'any 1993, la Comissió Internacional sobre l'Educació al segle XXI i en el seu informe final (Delors 1996) s'establien els pilars que han de conformar l'educació i en els quals prenen un paper rellevant els aspectes més específicament relacionats amb formació de ciutadans i ciutadanes, com aprendre a ser i aprendre a viure junts.

El Consell d'Europa, l'any 1997, va iniciar un llarg i continuat treball entorn a l'educació democràtica que ha culminat amb la inauguració a Sofia (Bulgària), el mes de desembre del 2004, de l'any europeu de la ciutadania per a l'educació.

On som? Des d'on parlem?

A Catalunya no s'ha viscut d'esquena a aquest procés. La pròpia tradició de renovació pedagògica que ha reconegut sempre com una tasca bàsica de l'escola la preparació de les joves generacions per exercir de ciutadans en la pròpia comunitat, així com la necessitat d'actualització del sistema educatiu als nous reptes socials i culturals, va comportar, a les darreries del segle passat, repensar les finalitats de l'educació i en aquest context es va anar situant l'educació per a la ciutadania com un dels reptes de l'educació en el segle XXI.

Tant és així que en el programa 2004-2007 del departament d'educació: una educació per a la Catalunya del segle XXI es manifesta explícitament que: "el primer objectiu de l'educació especialment en els nivells obligatoris, és la formació integral de tot l'alumnat sense exclusions,vetllant pel seu desenvolupament intel·lectual, personal i social. En definitiva, preparar persones i ciutadans actius, participatius i solidaris(1)

Com és obvi, l'assoliment d'aquest objectiu suposa apostar, tal com diu el document, per un model pedagògic basat en l'equitat i la igualtat d'oportunitats que tingui en compte conjugar en un mateix temps i espai les dues dimensions individual i relacional, particular i comunitària. Per això l'educació per a la ciutadania global activa ha de tenir en compte els següents aspectes(2):

- Fer conscient el nostre alumnat que ciutadà és aquell que no és súbdit sinó persona sobirana, conscient del seu paper en la construcció de la societat local i global, com a persona autònoma i amb criteri propi.
- Fer conscients els nostres nens i nenes, els nostres joves, de la necessitat de passar de l'interès individual a tenir consciència que formem part d'una comunitat local i d'una col·lectivitat global, i de la responsabilitat de tenir cura d'allò que ens pertany i ens afecta a tothom, tot mirant de desterrar l'excés d'individualisme. També comporta impulsar la participació en l'exercici de drets, la responsabilitat en l'observança de les normes, prendre consciència de la pluralitat i diversitat de la nostra societat actual i valorar el respecte i el diàleg com a fonaments de la democràcia i elements bàsics per aconseguir la necessària harmonia i cohesió social.
- Proposar l'exercici de la ciutadania encara que sigui a petita escala (a l'aula, al centre educatiu) o com a simulació, com en tantes experiències que actualment es fan al nostre país: fem una llei, consells de joves de diverses poblacions, etc. però també cal, i aquest aspecte és molt important, el reconeixement per part de la societat del paper, la participació i la implicació de l'alumnat per millorar el conjunt de la comunitat.

Una tasca de tots i de totes

L'educació per a l'exercici de la ciutadania ha de ser entesa en un sentit ampli i que impliqui tot el teixit escolar. Comença, per tant, amb l'accés a l'escriptura, el llenguatge i el diàleg; continua amb l'adquisició de tot allò que constitueix la tradició cultural i assoleix els nivells més amplis a l'adolescència amb l'aprenentatge i pràctica de continguts i valors compartits que possibiliti la integració i cohesió social.

Per això el sistema educatiu ha de garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l'adquisició de tot aquell conjunt de sabers i competències que possibiliten la seva participació activa a la vida pública. En aquest sentit cal entendre-la com el currículum bàsic indispensable que tots els ciutadans i ciutadanes han de posseir en acabar l'escolaritat obligatòria (capital cultural mínim i actiu competencial necessari per moure's i integrar-se en la vida col·lectiva). Així, doncs, s'han
de considerar:
- Aprenentatges, integrats dins dels currículums de determinades àrees, per exemple a les ciències socials, relacionats amb les institucions, coneixements dels drets, les obligacions i procediments de la vida política; o des del medi social i natural es pot desenvolupar la reflexió sobre el consum responsable i la sostenibilitat i despertar la consciència personal de la reutilització o el reciclatge amb pràctiques concretes en el propi municipi.
- Programar una sèrie d'activitats que contribueixin a consolidar els fonaments i valors propis de la societat democràtica i del respecte als drets humans que constitueixen el patrimoni comú de la nostra societat cada vegada més diversa i plural(3).
- També caldrà estructurar el propi centre i la vida a l'aula amb processos de diàleg, de debat, d'empatia, de presa de decisions compartides, etc. en els quals la participació activa en la resolució dels problemes de la vida en comú i el foment de la responsabilitat i la solidaritat, contribueixin a crear els hàbits i competències ciutadanes.
- Des de totes les àrees és necessari ajudar els nois i noies a destriar l'allau d'informació que reben, per transformar-la en coneixement i aquest en pensament crític, és a dir, per adquirir criteri propi.
- Igualment és necessari, des de totes les àrees aplicar metodologies actives i participatives, fent servir el diàleg com a eina d'aprenentatge i com a element bàsic per exercir la ciutadania en una societat democràtica.

La ciutadania s'aprèn exercint-la

Finalment, destacar que l'educació per a la ciutadania no ha d'acabar a la porta de l'escola, sinó que també ha de promoure la interacció amb l'entorn fora del centre. L'educació per a la ciutadania hauria d'ajudar a crear comunitats d'aprenentatge que no només incloguin tothom a l'escola, sinó també a la comunitat local. La inversió en experiències pràctiques (assemblees de classe, de delegats, locals, fòrums, etc.) i en estructures, conjuntament amb els membres i les organitzacions de la comunitat (organitzacions juvenils, casals d'avis, ràdio local, etc.), serà un focus de conscienciació creixent que requereixen l'alumnat i els membres de la comunitat
per estimular la tan necessària cohesió social.

Les experiències pràctiques com l'assemblea de classe o de delegats, els consells locals o els parlaments juvenils, són pràctiques de participació en què els nens i les nenes, els i les joves prenen la paraula, s'impliquen en la presa de decisions i es comprometen en la millora de la vida col·lectiva. Els càrrecs o els compromisos que l'alumnat adquireix en aquestes instàncies permeten posar en marxa valors com la participació, la responsabilitat compartida i el treball en equip.

Pel que fa a pràctiques que suposen estructures més àmplies que impliquen la relació amb diferents organitzacions de la comunitat poden ser molt diverses. Alguns exemples:

- Història, memòria i valors cívics (IES Bisbe Berenguer. L'Hospitalet de Llobregat). És un projecte que pretén treballar el període franquista, a 4rt. d'ESO, a través d'entrevistes a persones d'una llar d'avis propera a l'Institut i, a la vegada, programar a la ràdio i TV local espais sobre història i memòria amb la participació de persones entrevistades per l'alumnat.
- Projecte bicicleta (Escola Pia de Granollers). És un projecte que duen a terme els i les alumnes de tecnologia de segon cicle que trien l'activitat com a projecte de taller (la bicicleta com a màquina forma part del currículum de l'àrea). Fan el muntatge de dues o més bicicletes a partir de les peces subministrades per les deixalleries de la comarca i de components de segona mà o nous donats per persones de la comunitat educativa i comerciants de Granollers. Un cop arranjades i muntades s'envien a Nicaragua en el marc d'un projecte de suport a una comunitat de famílies desplaçades per l'huracà Mitch, amb les que es té un contacte directe.
- La ràdio i el nostre poble (CEIP Sant Domènec). És un projecte que pretén fomentar la consciència de pertànyer a una comunitat. L'escola té una emissora de ràdio, Ràdio Ràpita, que funciona a diari des de fa 15 anys,en horari de migdia en acabar les classes i els divendres a la tarda per part d'exalumnes.Dins l'organització horària del centre es contempla una sessió setmanal de ràdio per tal d'elaborar els guions i fer l'avaluació dels programes emesos. La ràdio és un mitjà viu que promou la comunicació, facilita la lectura, la comprensió de textos, fomenta la recerca sobre diversos temes, etc. per poder fer un servei de informatiu al propi poble.

Aquests exemples, i molts d'altres que podríem esmentar, permeten unir els aprenentatges escolars amb l'entorn local i global i, en la mesura que suposen una implicació de l'alumnat en la comunitat, fomenta la participació, el sentit de la responsabilitat i el compromís.

El Departament d'Educació ha creat el Programa d'Educació per a la Ciutadania amb l'objectiu de contribuir a promoure la formació de la consciència ciutadana global basada en el respecte i la defensa dels Drets humans, en el coneixement dels principis i fonaments de la Democràcia, els seus mecanismes i les seves institucions, en el foment de la pau i la solidaritat.

El Programa d'Educació per a la Ciutadania vol contribuir a avançar en la línia exposada en aquest article i pretén, per tant, impulsar i recolzar en els centres educatius projectes de ciutadania que estiguin estretament vinculats al currículum d'algunes matèries i/o a la tutoria, que suposin una participació activa i real de l'alumnat a l'aula mitjançant metodologies actives i participatives o creant instàncies de participació a nivell global de centre i, finalment que suposin la interacció amb l'entorn local i global.

Notes:
(1) Programa 2004-2007. Una educació per a la Catalunya del segle XXI. Generalitat de Catalunya. 2004. Pàg. 3
(2) En aquest apartat hem tingut en compte les aportacions de A.Cortina. Ciudadanos del mundo. Hacia una teoria de la ciudadania. Madrid. Alianza Editorial, i A.C. Moreu. Educació política: democràcia i ciutadania. Temps d'educació. Núm 28. ICE Universitat de Barcelona
(3) J. Pagés i altres. (2005). Enfoques de la educación cívica y de la educación política. Iber 44. Editorial Graó.
Data de publicació: Octubre de 2005

-----

Més continguts sobre:
compromís dels educadors, ciutadania, participació

imprimir