El poder y la gloria
valors a la literatura
El poder y la gloria
Mariano Royo / En qualsevol obra literària sempre hi ha una mica d'autobiografia, alguna forma de dependència de la pròpia vida, dels propis fantasmes. Potser hi ha descàrrega o justificació. El xoc entre la ética catòlica i la modernitat es manifesten en GG amb duresa o desconcert, i en tot cas, amb una forta sinceritat.


Una vida i una obra.

G.G. va néixer en 1904, i va morir en 1991. Les seves memòries parlen d'una nombrosa i prestigiosa família. En plena adolescència, ser el fill del director de l'institut on estudiava feia del jove Graham un col·laboracionista, un espia, un traïdor. Era inevitable sentir-se dividit, confús, culpable. Aquells anys van ser un avanç de la seva doble vida, i també del seu constant afany de diversió i de fugida.
Va intentar suïcidar-se pel romàntic mètode de la ruleta russa. Va passar pel divan psicoanalític. En 1922 , es va adherir per poc temps al Partit Comunista. Va ser amic del famós agent doble Kim Philby. Als 24 anys es va convertir al catolicisme seguint una onada de conversos com ara Oscar Wilde, el cardenal Newmann, T.S. Eliot, la família Tolkien, sir Alec Guinnes, Tony Blair, cosa que no li va impedir divorciar-se diverses vegades, mantenint el matrimoni catòlic només sobre el paper.

Es va mantenir en perpètua ambigüitat, com a espia, com a catòlic, Com a diplomàtic o espia va viure a Malaisia, a Rússia, a África, a Llatinoamèrica, i allà va situar les seves novel·les: L'americà impassible, Orient Express, El poder i la glòria, El final del joc, Ekl nostre home a l'Habana... . És constant l'estructura de novel·la negra, però sempre al voltant del pecat, de la infidelitat, de la inquietud davant la injustícia institucional, davant la complexitat de la vida. Sempre està present la religió o l'ètica, o els seus contraris, el pecat o la inconsistència dels valors oficials de l'Imperi Anglés, de l'Església, de la pròpia civilització occidental. Un individualista radical. Un cor inquiet.

En les seves novel·les sempre critica els partidaris de l'ordre, els que pensen que la llei ens portarà a la justícia social, a la pau, a la veritat, bones persones desmentides per la realitat. Els herois, en canvi, dubten, pequen, es recuperen, però no es deixen arrossegar per atacs de sentimentalisme barat.

El mal, el silenci de Déu, l'atzar.

Graham Greene no oblida la declaració de la "mort de Déu" de Nietszche però recomana esperança. La fe ajuda a afrontar el fet que Dèu ja no es posa al telèfon.

En el fons de tots escrits de Greene batega el mal d'aquest món, un problema pels que creuen que tot això ho va fer un Déu bo. En el llibre de Job, se sent la veu atronadora de Yavhé que defensa una tesi antiga: Déu premia als bons i castiga als dolents. Però el mateix Job protesta, i exclama indignat: "què he fet jo per merèixer això?", que posa en qüestió la bondat i justícia de Déu, i per tant la seva mateixa existència.

Els arguments de "El poder i la glòria" avança de la "lleugeresa del mal", de Hannah Arend, i ho connecta amb el seu correlat: la misericòrdia de *Yavhé, Déu, o d'Al·là. Els amics de Job li acusaven: "si Déu et castiga, algún mal hauràs fet". Job, (i també *Eichmann en el judici de Jerusalem), es defensen: " jo sóc una bona persona, una roda en el mecanisme, un pobre home; jo complia les lleis, no hi ha dret a aquesta condemna".

Però tots dos són condemnats de diferent forma. En el cas de *Eichmann, a mort. Job, en canvi rep un bon sermó de Dèu, ple d'ironia:

"Va replicar *Yhavé des del remolí dient:
cenyeix el teu cinturó com un home!
Jo et preguntaré, ensenya'm tu!
Encara pretens menyspreuar el meu judici?
Em condemnaràs per justificar-te tu?"


Job acceptà amb desgana la seva ignorància. Vençut però no convençut:

"He parlat a la lleugera, què puc respondre?
Taparé la meva boca amb la mà"
.

Al final Déu, més gran i misericordiós que el seu poble, lloa la sinceritat del seu serf Job, però el problema del mal queda intacte: "Al·là és gran: tu què saps!"

Però la tesi no és estrictament cognoscitiva o religiosa, sinó també social: els rics pensen que mereixen ser-ho; els pobres, en canvi, creuen que la seva situació és injusta, com el déu que ho permet. Així que, amb tot mereixement, arriba la mort de Déu de Nietzsche, i el problema es trasllada a l'àmbit social.

Encara que Graham Greene es manté a la tesi de la fe que diu que hi ha una altra vida en la qual tot quedarà reconstruït, no evita el pas per la misèria d'aquest món, ens explica on estan les contradiccions, on el dolor, on les escapatòries de la fé o de la humanitat. Greene va titular un llibre de memòries com a "Vies de fuita". Poc abans Unamuno havia proclamat "l'home de carn i os", perspectiva que posa en dubte creença en la inmortalitat.

El poder i la glòria

La novel·la parteix de la idea catòlica que l'eficàcia dels sagraments no depèn, de la dignitat del ministre. Així el protagonista, un capellà borratxo, que ha abandonat el celibat però que es manté bona persona, perseguit per la laica revolució mexicana, és l'encarregat de posar-nos davant dels ulls que hi ha bondat, que també hi ha maldat, que de vegades és impossible distingir-les, que de vegades és impossible saber què fer.

La visió de Graham Greene és compassiva: l'emoció s'imposa. El "padre whisky" davant la persecució revolucionària, s'amaga però celebra misses secretes davant fidels que s'exposen a ser afusellats, de tant en tant no pot evitar la visita a l'ampolla, però sempre pensa en la seva filla secreta, que no podrà educar com voldria. Les obligacions de la carn se sobreposen a les del ministeri, les del ministeri se sobreposen a la por a la mort, a l'infern. Però hi ha un acte de "amor perfecte", en el qual l'emoció de l'acte heroic se sobreposa a tot i es converteix en un punt de referència que dóna sentit a tota la vida.

En definitiva, Graham Greene és un testimoni del segle XX, que opta per esperar en una misericòrdia paradoxal, contradictòria, mes allà de tot dogmatisme, fins i tot quan el sarcasme i la contradicció es colen per les costures del seu discurs.

Al final de "El tercer home", un film extraordinari amb guió de GG, el traficant de penicil·lina, amb freqüència falsa, interpretat per Orson Wells, replica a l'home honrat, un escriptor de tercera fila:

" --Quant guanyes a l'any amb les teves novel·les l'oest?
--Mil.
--Abans d'impostos. Jo guanyo trenta mil. És la moda. En aquests temps ningú pensa en els éssers humans. Si no ho fan els governs, perquè ho hem de fer-ho nosaltres? Parlen del poble i del proletariat, i jo parlo de pardals. És el mateix. Ells tenen els seus plans quinquennals, i jo també.
– Però abans eres catòlic.
--I segueixo creient, home. En Déu, en la misericòrdia i tot això. No faig mal a l'ànima de ningú amb el que estic fent. Els morts estan més feliços morts. No es perden molt d'aquí, pobres diables, – va afegir amb aquell autèntic toc de pietat--."



Títol: El poder y la gloria
Autor: Graham Greene
Editorial: Luis de Caralt (Plaza i Janés)
Any de publicació: 1967


-----

imprimir