Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Estiu 1993
cine cela
Estiu 1993
Jaume Cela / Recordem avui la ressenya d'en Jaume Cela sobre aquesta pel·lícula, publicada en Senderi el 7 de juliol de 2017. Una bona oportunitat per tornar a veure una obra mestra. Reconeguda i premiada a diferents festivals. La crítica s'ha rendit i no sap com elogiar-la més. I el públic fa cua i aplaudeix quan acaba la pel·lícula.

"Estiu 1993" es mereix tot això i encara més. La directora Carla Simón ha buscat la història en el seu passat i explica el procés que fa una nena per assumir la mort de la seva mare. I explica encara una altra cosa molt important: el procés que fa la seva família adoptiva, el seu oncle i la seva tieta per acompanyar la criatura en aquests moments.

La nena es diu Frida i té sis anys. L'altra nena és encara més petita. Entre totes dues s'estableix una relació –tensió i complicitat- que permetrà que Frida pugui expressar el seu dolor contra el món, contra la vida, aquesta vida que li ha robat la seva mare.

La directora, amb una gran sensibilitat, va triant petites escenes, breus seqüències que ens mostren com la nena construeix el dol per aquesta pèrdua. Tot té la suavitat de la pell d'un gat fins que apareixen les arestes del dolor. Els pares adoptius han de consolar i exigir alhora i aquesta feina no és gota fàcil quan davant tenim els sentiments d'una criatura que no acaba de saber ben bé que li passa ni de trobar la manera d'expressar el que fa niu dins seu. I el final, un final tan esplèndid que portes agafat del braç i que tens el convenciment que t'acompanyarà sempre.

El treball de les dues nenes és extraordinari, perquè no actuen, són dues nenes que viuen una veritat profunda davant la càmera, una veritat que s'expressa en detalls petits, alguns gairebé imperceptibles, però que estan prenyats de significat. I de sentit.

Poques vegades el setè art aconsegueix transmetre una sensació de vida com en aquesta ocasió.

Una obra rodona, per veure i reveure i tornar a veure. Algú ha proclamat que aquesta serà la pel·lícula de l'any. Doncs em sembla que té raó.

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Carla Simón. Interpretació: Laia Artigas, Bruna Cusí, David Verdaguer, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas, Berta Pipó, Quimet Pla, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Montse Sanz, Tere Solà, Josep Torrent
Espanya, 2017. Duració:96′. Estrena a Espanya: Juny 2017


-----

imprimir