Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
El sexisme un mal social remediable: La importància de tenir en compte les relacions entre els gèneres als centres educatius
hemeroteca
El sexisme un mal social remediable: La importància de tenir en compte les relacions entre els gèneres als centres educatius
Amparo Tomé. Programa d'Educació en Valors Institut Municipal d'Educació de Barcelona. /

L'escola a l'igual de qualsevol altra institució o agència de socialització està desvetllada, una mica desesperançada i patint massa sobresalts des de fa uns anys. Crearà la Reforma les condicions necessàries perquè els centres educatius puguin assumir els reptes i donar respostes als canvis socials en què estem immersos i que afecten directament la vida quotidiana de les escoles? Breument intentaré plantejar i respondre parcialment al títol d'aquest article.

Si preguntem a tot el professorat d'educació no universitària quins són els problemes més comuns a l'aula o al centre, podem assegurar que la majoria de les respostes es referiran als temes de convivència en general. El professorat té molta raó quan reclama ajuda, la gran majoria del professorat no va ser format
per assumir uns canvis socials davant els quals li falten eines metodològiques, d'anàlisi de la realitat escolar i social, per emprendre petites investigacions d'aula que els ajudi a reflexionar sobre les seves pràctiques i els canvis que s'estan donant en les actituds i comportaments en l'alumnat i en les famílies. Què cal fer davant els insults racistes i sexistes? Què cal fer davant les faltes de respecte entre iguals? Què cal fer davant la incapacitat del professorat i alumnat a resoldre problemes? Què cal fer per incrementar l'autonomia en el treball escolar? Què cal fer per potenciar els nivells de responsabilitat entre l'alumnat? I sobretot, què cal fer per aconseguir uns nivells de convivència acceptables o millor excel·lents?

Si tenim en compte les actituds i les dificultats d'aprenentatge específiques que presenten els nens i les nenes veurem que hi ha una certa urgència a tenir en compte: que els nens presenten un cert tipus de dificultats mentre que les seves companyes en presenten d'altres. Per exemple, els nens tendeixen a trobar més entrebancs a aprendre a llegir i solen ser pitjors lectors tota la seva vida. Els nens i els nois responen millor als tests curts (vertader/fals o multiple choice) que als exàmens en què se'ls demana el desenvolupament d'un tema. Els nois tenen expectatives professionals molt més delimitades basades en els estereotips de gènere i del que són i representen els treballs femenins o masculins. Els nois a secundària obtenen pitjors resultats acadèmics que les seves companyes, també són majoritàriament els protagonistes quant als càstigs en les aules, les expulsions i els abandonaments escolars, i així mateix, són els subjectes i les víctimes de les agressions escolars. Aquest panorama no és específic ni de
Catalunya ni d'Espanya, al contrari, és una situació preocupant en la majoria dels països de la Unió Europea.

La primera pregunta és, què passa amb els nois? És que tots són iguals? Què
passa amb les noies? És que són totes bones i treuen excel·lents resultats? Parlem només de tendències i el que observem són uns canvis significatius en els comportaments i rendiments dels dos grups sexuals. Però si tornem al tema de les propostes de la Reforma, no apreciem que cap dels canvis plantejats creïn les condicions per esmenar o modificar ni les causes ni les manifestacions del malestar present entre la comunitat educativa en general, ni les del professorat en particular i ni de lluny contemplen els nous mapes on es dibuixen les noves expectatives, comportaments i rendiments acadèmics de les noies i dels nois. ¿És que per un moment podem pensar que incrementant el nombre d'hores de matemàtiques i llengua o canviant el temari d'història o fent proves selectives es crearan les condicions perquè els centres escolars siguin espais de convivència en què els aprenentatges per a l'esfera laboral i per a la vida puguin ser possibles? ¿És que no existeixen ja suficients indicadors per pensar que els canvis en el sistema educatiu han de tenir en compte dimensions socials i
aprenentatges específics que fins fa uns anys no eren potser tan urgents? Ens referim al treball en educació intercultural, en educació mediambiental, en educa
ció en cultura de pau, en educació en les relacions de gènere.

Les relacions de gènere i les relacions entre els homes i les dones són una de les dimensions absents o molt poc tingudes en compte en tot el procés. Es continua creient que pel fet de néixer home o dona n'hi ha prou perquè el propi creixement desenvolupi sense contradiccions els papers, els rols, les actituds, els valors, les expectatives o les responsabilitats femenines o masculines, sense tenir en compte els canvis experimentats en els últims anys quant als nous rols, activitats i
responsabilitats de dones i homes. Des de la dècada dels setanta, moltes persones del món acadèmic i del feminisme ens hem dedicat a investigar la falsa neutralitat del sistema educatiu i la importància d'incorporar la perspectiva de gènere en currículum, en les activitats, en els espais escolars, en les relacions entre els sexes, etc. En suma, hem anat descobrint com el sexisme s'inscriu en les identitats socials i culturals, com actua de forma invisible i com ha ocultat tot allò referent al món femení i, a més a més, s'ha desvalorat en totes les relacions
socials i educatives. Citarem alguns resultats obtinguts de les investigacions realitzades en la dècada dels noranta a l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona pel grup de Coeducació.

Presta la mateixa atenció el professorat masculí i femení a les alumnes i als alumnes? No. El professorat es dirigeix més vegades a l'alumnat masculí que al femení i ho fa de forma diferent. Aquest aspecte té conseqüències per a ambdós sexes, ja que el grup de nois continua investit del protagonisme que li atorga el professorat i el femení assumeix un paper secundari.

És l'espai de jocs un espai lliure i igual per a les noies i els nois? No. La major part del dit espai, inclòs el centre del pati, està ocupat majoritàriament pels nois més àgils, més forts, més competents i majors en edat, mentre que altres nois i la majoria de les noies es reparteixen l'espai perifèric. Es juga generalment a futbol, que es considera el joc principal i protagonista, de manera que la resta de persones i jocs passen a ser secundaris.

Com és que la majoria dels nois actuen en grup de forma semblant? Per exemple, solen cridar més que les seves companyes, juguen de forma més visible, es mouen més que elles, s'agredeixen més, etc. S'ha constatat que els nois negocien les seves regles de masculinitat en espais homosocials (espais
només masculins) i se sap de la importància que les dites regles tenen en els seus comportaments preadolescents i adolescents. És important destacar alguns aspectes d'aquestes regles, per exemple, els aspectes misògins (el rebuig, desvaloració o odi a tot allò femení), els aspectes homofòbics (el rebuig, desvaloració o odi a companys que no comparteixen les seves inclinacions sexuals), la importància de declarar-se heterosexuals i l'exercici i el valor que li donen a la força física com a mecanisme de resolució de conflictes i forma d'estar en el món.

S'ha comprovat també que les noies han adquirit una creixent responsabilitat acadèmica com a camí i desenvolupament del seu futur professional i han ampliat els horitzons quant a les seves expectatives professionals. Cada cop es troben més alumnes que desitgen fer carreres amb més prestigi social.

També sabem que una àmplia majoria de les adolescents continuen vinculades a una idea de l'amor romàntic encara que estiguin disposades a tenir relacions sexuals a edats més primerenques. Sabem que hi ha un gran desconeixement entre ambdós grups d'iguals, del que són, del que senten, del que pensen, del que els agradaria fer plegats, de les pors que tenen, dels plaers que comparteixen. No obstant això, es continua ignorant aquests aspectes tan importants en les seves vides durant el procés d'escolarització.

Ens preguntem: ¿per què no es tenen en compte aquests aspectes perquè els espais escolars encoratgin a la igualtat d'ús de materials, espais i temps escolars? ¿Per què no hi ha assignatures en la formació inicial del professorat en què s'incloguin tots els aspectes dels sistemes de sexe/gènere, d'educació per a la sostenibilitat, interculturalitat i cultura de pau? ¿Per què no es treballa l'orientació curricular i professional tenint en compte els estereotips de gènere, de classe social, de procedència cultural? ¿Per què no s'inclouen en el currículum assignatures que els donin pautes a les joves i als joves sobre deures i responsabilitats ciutadanes i familiars? ¿Per què no es fan campanyes per eradicar el sexisme com un dels pitjors mals socials?

El sexisme predisposa entre d'altres actituds a la duresa, l'analfabetisme emocional, la violència de gènere en els homes i la dependència emocional, la submissió i la invisibilitat en les dones. El sexisme és un mal social remeiable.
Requereix que totes i tots vulguem visibilitzar-lo en les relacions socials i educatives que vivim de dia en dia per a després eradicar-lo.

Setembre de 2002

-----

Més continguts sobre:
igualtat i gènere

imprimir