Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Aprendiendo a vivir
cine cela
Aprendiendo a vivir
Jaume Cela / Són les 4 de la tarda. Vaig a veure "Aprendiendo a vivir", del director d'Israel Matan Yair. Som dues persones a la sala i només la fan en aquest cine. M'apresso a redactar una ressenya d'urgència perquè és una gran pel·lícula que passarà desapercebuda i no us la podeu perdre.

Ens trobem amb un noi que es diu Asher. Treballa amb el seu pare que té una petita empresa constructora i estudia a l'institut. És el típic noi que no sap controlar-se, que és allò que ara en diem disruptiu, però que "enamora", a segons qui, és clar. Es d'aquells alumnes que esgrafien la teva ànima i no pots oblidar per molt que t'hi esforcis.

Per un costat rep la pressió familiar de continuar amb el negoci del seu pare, que a més està malalt i aquest detall juga en contra de que el noi pugui prendre una decisió sobre el seu futur, que no sap com afrontar, perquè en prou feines pot donar nom a tot el que li passa en el present. A l'escola no acaba d'encaixar. Només té un mestre que es converteix en el seu referent, però que pren una decisió dramàtica que destarota absolutament l'Asher.

Perdut i sense saber a qui es pot dirigir, qui el pot ajudar a controlar-se, qui serà capaç, per exemple, d'ajudar-lo a treure de dins tot el que sap a partir d'un seguit de preguntes d`un examen? – una seqüència esplèndida, la de la prova de literatura. I com construïm els dols per les pèrdues que la vida ens va posant damunt les espatlles? A qui tenim al costat i qui tenim en contra? I, sobretot, qui ens respondrà la pregunta: com poden conviure el cop i l'amor?

Esplèndida pel·lícula, sense estirabots de cap mena, sense cap instant gratuït, tot va fluint com la vida, però sabent que la vida no és de color de rosa i que no podem controlar-ho tot ni de bon tros.

El que podem afirmar és que ens cal trobar comprensió quan ens equivoquem, sobretot quan comencem a ser conscients que viure és un aprenentatge diari i que ningú té respostes a segons quines qüestions però que això no significa que no en calgui formular-nos les preguntes. Estem condemnats a fer-ho.


Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Matan Yair. Interpretació: Keren Berger, Jacob Cohen, Asher Lax. Israel, 2017. Duració 90′. Estrena a Espanya: Octubre 2018


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir