Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Lazzaro feliz
cine cela
Lazzaro feliz
Jaume Cela / Feia temps que no em sentia tan commogut com després de veure "Lazzaro feliz", de la directora Alice Rohrwacher.

Ens queda espai per a la bondat i per a la innocència? Un personatge angelical té lloc al nostre món? El reconeixerem? I tenia lloc en el passat i en tindrà en el futur aquesta fragilitat que mostra?

L'argument és fàcil de resumir, però no pots dir el més profund de la pel·lícula, l'has d'anar a veure. Un grup de camperols viu d'esquena al seu temps explotat per una aristòcrata que abusa d'ells com si visquessin a l'època del primer feudalisme. Un d'aquests ells és un noiet –un esplèndid Adriano Tardiolo- que sempre ajuda als altres, que sempre està disposat a donar-se sense demanar res a canvi. Fa amistat amb el fill de la marquesa fins que pateix un accident. Al cap d'un llarguíssim temps torna a la realitat on vivia i descobreix que tot s'ha acabat, que tothom ha marxat i de l'antiga casa només queden algunes restes. Se'n va cap a la ciutat i es troba amb una noia que el coneix però que no se sorprèn gaire del fet que no ha canviat gota i el xicot forma part de la seva comunitat, un grup d'homes i dones, vells i joves que viuen del que roben, estafen o troben als carrers. Aquest grup està encapçalat per un home que interpreta Sergi López que ens torna a donar una mostra de la seva manera d'interpretar: no sembla que ho faci, tot flueix d'una manera molt natural.

El jove troba el seu antic amic i propietari, el marqués, però ara només és una despulla del que era perquè els bancs l'han arruïnat i ell decideix ajudar-lo, però de l'única manera que sap: des de la seva radical innocència conducta que no s'entén en un món de xacals.

Ètica i moral, tendresa i ganes d'abraçar i protegir aquest noi puríssim que quan et mira fa que alguna cosa dins teu tremoli. Una mirada que adreça a la nostra fragilitat.

Una pel·lícula més que excel·lent.

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Alice Rohrwacher. Interpretació: Alba Rohrwacher, Adriano Tardiolo, Agnese Graziani, Luca Chikovani, Sergi López, Natalino Balasso, Tommaso Ragno, Nicoletta Braschi, Leonardo Nigro. Itàlia, 2018. Duració 125′. Estrena a Espanya: Novembre 2018

-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir