Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Un altre consum és possible
hemeroteca
Un altre consum és possible
Xavier Montagut /

Un altre consum és possible
Xavier Montagut. Xarxa de Consum Solidari

Hem de ser competitius, o el del costat ens traurà la feina. Aquesta idea sembla que domina tota la política econòmica dels governants, fins i tot és el que s'ensenya a qualsevol petit emprenedor que vol muntar un negoci. Es comunica la idea que tots estem en un lliure mercat, on o produïm més amb menys cost econòmic o el del costat ens desplaçarà. Lliure mercat que amb la Globalització és cada vegada més mundial. Aquesta idea es presenta com una llei inexorable a la qual s'ha de sotmetre tot el funcionament econòmic. El consumidor ha de comprar com més barat millor si vol maximitzar la utilitat dels seus diners. Ha de comprar més i més per gaudir de la felicitat. Des del punt de vista d'una petita empresa o d'un consumidor aïllat sembla que la resta del món és quelcom que no podem modificar i les seves lleis són quelcom d'inevitable. La idea que només ens queda el camí de ser competitius i tenir cada vegada un consum més elevat és aparentment incontestable. Tanmateix, si alcem una mica els ulls veiem que aquesta visió està portant a l'exclusió d'una majoria de la població del món, a la pobresa a la majoria d'habitants dels anomenats països subdesenvolupats i de minories significatives dels països "rics". La cursa cap a uns costos monetaris mínims i al màxim consum està portant a un esgotament dels recursos del nostre planeta (pèrdua de biodiversitat, desforestació, desertització...) a la generació de residus que la natura no pot absorbir amb les perilloses conseqüències que això té per a tot el planeta (per exemple, el seu escalfament).

Veient aquestes conseqüències socialment injustes i ecològicament insostenibles cal preguntar-se si ser competitius en el comerç internacional, si incrementar constantment el nostre consum és tant important i inevitable com perquè tota l'economia giri al seu voltant.

Pel que fa al comerç internacional, i si ens atenem als números sembla que no. Només una petita part del Producte Interior Brut mundial (és a dir, tot el que es produeix al món) es dedica al comerç internacional. Posant l'exemple dels aliments, es calcula que aproximadament només el 5% de tots els aliments produïts al món es dediquen al comerç internacional. A més, la majoria del comerç internacional es dóna entre uns pocs països (Usa, Europa i Japó) i els seus satèl·lits. La majoria de països tenen un paper molt minoritari en el comerç internacional i hi ha continents sencers (Àfrica subsahariana) pràcticament exclosos.

Un mercat molt poc lliure

D'on ve, doncs, el paper dominant que es dóna al comerç internacional?. L'explicació la trobarem si veiem que totes les branques importants del mercat mundial estan dominades per no més de cinc empreses. Que moltes d'aquestes empreses estan estretament lligades entre si, que el seu poder econòmic és molt superior al de la majoria dels estats del món. El mercat mundial (de mercaderies, però sobretot de capitals) és avui el lloc on es realitzen els màxims guanys de les empreses amb més poder del món. Els interessos d'aquestes empreses: produir
el màxim amb el mínim cost econòmic és l'objectiu al qual supediten tots els seus esforços els poders econòmics internacionals. Perquè tota l'economia giri entorn d'aquests interessos és convenient que tot el teixit productiu segueixi la seva lògica de maximitzar guanys i reduir costos monetaris. El corolari d'aquesta activitat és que els seus productes siguin consumits per la gent amb poder adquisitiu. Alguns, fins i tot, consideren aquest pensament com una nova religió que només permet un únic pensament econòmic: el del mercat on tothom ha de buscar la màxima competitivitat i incrementar permanentment el seu nivell de despesa consumista.

És aquesta una realitat creada espontàniament fruit d'un funcionament lliure del mercat? L'existència de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), les seves reunions i negociacions, és la prova evident que el mercat lliure és un mite. El mercat és quelcom que es construeix amb lleis, reglamentacions, negociacions i tractats. A això es dedica l'OMC i en aquestes negociacions el poder va junt amb els diners.

Per això no és d'estranyar el camí que porten les negociacions en aquests fòrums:
* Obrir mercats del sud mentre ens protegeixen els del nord. Si als països del sud se'ls obliga mitjançant el Volum Mínim d'Accés a que obrin la porta als productes del nord, l'agricultura dels països de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament (on s'agrupen els països més rics del planeta) rebien al principi de l'OMC (1994) subvencions per valor de 182.000 milions de dòlars, després de dos anys de liberalització rebien subvencions per valor de 280.000 milions de dòlars.

* Permetre la lliure circulació de capitals i impedir la de les persones pobres com observem amb vergonya a l'estret de Gibraltar.

* Limitar i enfeblir decisions polítiques de protecció del medi ambient alhora que es defensa l'aplicació comercial d'experiments que, com els aliments modificats genèticament, s'haurien de limitar al terreny dels laboratoris si s'apliqués el més mínim criteri de prudència.

* Afavorir privatitzacions de tot allò que pot significar nous guanys: des dels serveis públics fins a intentar privatitzar i patentar la mateixa vida.

A través de mecanismes com l'immoral i impagable deute extern s'imposa als països del sud Plans D'ajust Estructural que posant tota l'economia en funció de les exportacions, obren els mercats nacionals als productes i capitals de les multinacionals i dificulten als governs del sud intervenir, controlar i regular les seves economies arribant a la venda d'empreses públiques i recursos naturals a preus de saldo.

Aquest model implica també un model de consum per als sectors amb més poder adquisitiu del món (una majoria dels països del nord i una minoria del països del sud). Un model de consum de grans quantitats, la qual cosa requereix uns preus artificialment baixos basats en una qualitat ínfima (menjar escombraries, productes d'un sol ús) i una sobreexplotació de la gent i de la natura. Tant important és el nostre paper com a consumidors que el pressupost en publicitat a l'estat espanyol és més gran que els pressupostos d'educació i cultura junts.
Nosaltres com a consumidores amb poder adquisitiu som empesos a una boja carrera consumista que ens porta a gastar més i més per comprar més i més coses, encara que el seny ens faci pensar que la "chispa de la vida" no pot ésser a cap refresc. Ans al contrari mirant l'efecte que el nostre consum té en el món cobren més actualitat les paraules d'en Ghandi: Alguns hem de viure més senzillament, perquè d'altres senzillament puguin viure.

L'opció del consum responsable

És per això que a més de la nostra actuació i força com a ciutadans, els habitants "solvents" del planeta tenim també una capacitat d'actuació com a consumidors, com a consumidors responsables. És a dir, també a l'hora de consumir ens podem plantejar actuar en funció de criteris ètics i morals amb els quals actuem en altres esferes de les nostres vides. Informar-nos sobre el que consumim i com ha estat produït ens pot permetre actuar en el nostre consum. En definitiva, es tracta de ser responsables del nostre consum, tenint en compte les repercussions
socials i ecològiques i actuar en consonància amb els valors amb els quals creiem, també a l'hora de consumir. Les possibilitats són múltiples. Des de rebutjar les bosses de plàstic innecessàries a comprar productes amb certificació ecològica i/o de comerç just. Dins del consum responsable el moviment ecologista ha fet una gran tasca per introduir criteris ecològics en el consum. El moviment de comerç just ha insistit reiteradament en les condicions socials en les quals han estat elaborats els productes, en especial pel que fa a les treballadores
i camperoles dels països del sud. Avui el consumidor conscient veu cada vegada més com a complementaris els dos criteris. Cada vegada sembla més inconseqüent pensar a respectar la natura sense respectar les persones i a l'inrevés. Té menys sentit parlar de justícia social si es fa a costa de perjudicar les generacions futures.

De vegades un pot pensar si són útils actituds minúscules davant del poder de les grans empreses. Tanmateix, petites accions de consumidors han canviat grans coses. Des de l'abandó de l'embotellament d'aigua amb PVC, fins a la regressió, al menys momentàniament i a Europa dels cultius transgènics, fins a impedir l'enfonsament d'una plataforma petroliera al Mar del Nord, els exemples són nombrosos. La raó és molt senzilla. Les grans multinacionals a l'única cosa que són sensibles és a la seva butxaca. A més, són extremadament sensibles. Les
seves estructures estan fetes per grans produccions i els guanys només es tenen en les últimes vendes. Per això una petita davallada de vendes de seguida pot tenir grans repercussions en el beneficis.

Un sector petit i significatiu de la societat considerada solvent ha optat per fer el seu consum responsablement. Cooperatives de consumidors ecològics, exigències de certificacions de garantia ecològiques i socials, organitzacions de comerç just, fons d'inversió ètics són algunes de les formes que està adoptant un consum èticament responsable.

Per a la majoria de la població del món la producció, el consum i el comerç alternatiu és l'única opció possible, ja que el model dominant els ha exclòs. Mantenir o reinventar estructures alternatives, d'agricultura familiar, de l'economia anomenada "informal", formes de treball comunitàries i cooperatives són els camins que els resten per sobreviure. Aquestes alternatives són, i han de continuar sent, essencialment locals. Tanmateix això no exclou que una petita
part pugui ser comercialitzada internacionalment. Aquí el comerç just permet una aliança entre els productors alternatius del sud i els consumidors conscients del nord.

Unes experiències que, encara que petites, no solament demostren que un altre model de comerç i consum és possible, sinó que demostren, també, que ja es pot a començar a caminar en una altra direcció.

Data de publicació: Desembre de 2001


-----

Més continguts sobre:
educació per la ciutadanai, educació ambiental, educació per al consum, educació per al desenvolupament, desigualtats

imprimir