Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Parlem de gènere
hemeroteca
Parlem de gènere
Editorial.Senderi. /

Els éssers humans tenim una dimensió social construïda sobre un sistema de rols i patrons de comportaments diferents per a homes i dones. Són clixés que funcionen a nivell col·lectiu i individual i que pressuposen un model estàtic, rígid i contraposat, gairebé caricaturesc, del que ha de ser una dona o un home. Aquest constructe social que anomenem gènere es dóna a totes les societats.

Sabem que gairebé a totes les cultures les dones són tractades de manera diferent als homes, encara que les manifestacions externes d'aquesta discriminació poden no tenir res a veure les unes amb les altres. En el món occidental el model d'home blanc, jove, ric i poderós és l'arquetip que universalitza el concepte d'ésser humà. Per això, parlar de gènere no és parlar solament de dones, sinó de les relacions de desigualtat i jerarquització que els homes imposen a les dones en funció d'un conjunt de normes culturals establertes. Així, els referents de gènere encara ara determinen un camí subaltern per a les dones i encotillen profundament els homes, als quals se'ls ofereix la fantasia del poder a canvi de mutilar-los emocionalment. Potser si volem transformar les actuals relacions de poder en relacions d'intercanvi el primer que cal admetre és que el poder s'estructura inicialment a partir de factors de gènere i la dominació masculina determina la forma d'agrupar-se, d'establir uns costums, de desenvolupar uns o altres papers, d'utilitzar i distribuir el temps i l'espai, de resoldre els conflictes, de viure, en definitiva.

Tots els nens i nenes, totes les noies i nois necessiten referents positius per fer un bon desenvolupament maduratiu. On troben aquests referents positius? Tenen les mateixes oportunitats de trobar aquests referents positius les nenes que els nens, els nois que les noies? Què és el que ensenyem i què és el que creiem que estem ensenyant? En els diferents àmbits de l'educació el gènere i les relacions de gènere han estat durant molt de temps (ho són encara) considerades de molt poca importància o, fins i tot, han estat invisibles pel model d'anàlisi formalista, del políticament correcte. Els projectes educatius institucionals (PEC; PCC; RRI) poden dir que les finalitats són compartides per tots els seus membres, però una cosa són les aparences i una altra la realitat. Cal furgar ben a fons per trobar el que realment passa i això no és gens fàcil perquè suposa reflexionar sobre les nostres més profundes conviccions i, sobretot, sobre les nostres pràctiques, actituds i comportaments quotidians.

El sorgiment d'estudis sobre la construcció de les masculinitats aporta una nova dimensió a la visió sobre el procés de construcció dels gèneres i proporciona algunes estratègies per desmuntar la idea que hi ha valors masculins i valors femenins innats. No és una tasca senzilla. Cal reconèixer que estem a les beceroles d'un procés que requereix de fortes dosis d'esperit crític per permetre avançar de forma democràtica i alliberadora. El camí està encetat i en aquesta línia cal potenciar estratègies per tal d'anar ajudant a construir conceptes sustentats sobre valors que indueixin a potenciar la dignitat humana com una manera de capgirar l'actual sistema de valors que s'adjudiquen a un o altre gènere. En segon lloc, cal fomentar dinàmiques interrelacionals per tal d'ajudar a prevenir la violència; legitimant l'educació sentimental i emocional com un dels instruments facilitadors del canvi de relacions on tothom hi surti guanyant. Finalment, cal reconèixer l'autoritat femenina com a font de saviesa que permeti introduir canvis en la cultura de les organitzacions per tal de substituir el poder per l'autoritat. Ens agradaria que per cada dona que fa un pas endavant cap al seu alliberament, hi hagués un home que redescobrís el camí cap a la llibertat.

Voldríem compartir amb vosaltres la necessitat de treballar per construir un sistema de valors plenament humans on ningú no fos exclòs. Aquest pot ser un bon objectiu de l'educació. No és cert?

Publicat Setembre 2002. Editorial del butlletí nº 12.

-----

Més continguts sobre:
família, educació en valors, igualtat i gènere, desigualtats

imprimir