Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Dolor y gloria
cine cela
Dolor y gloria
Jaume Cela / Sabeu prou bé que no sóc crític de cine, ni estudiós del setè art. Sóc encara el nen que passava tardes i tardes al cine del seu barri meravellat pel que veia a la pantalla.

Sempre parlo des de la passió que et dóna aquesta mena d'experiència que t'ajuda a viure la realitat d'una determinada manera.

I reconec que estic tocat per "Dolor y gloria", de l'Almodóvar. No sé si és la seva millor pel·lícula –encara tinc molt present "La ley del deseo"- però és una de les millors, una d'aquelles obres que t'arriben i s'instal·len per sempre més al teu interior i a la teva retina. No sé què en pensarà la gent jove i m'agradaria comentar-la amb nois i noies de vint anys, per exemple.

Un director de cine –alter ego d'Almodóvar- construeix un joc de miralls –una autoficció,. més que una autobiografia, com ell mateix ha declarat- entre la realitat i el cinema, entre el record i el present, entre la nostàlgia per un món perdut i la incapacitat de recuperar el passat, de fer-lo reviure. Cal acceptar el pas el temps i les seves lògiques i aquesta acceptació comporta unes dosis de dolor, per això deia que m'agradaria parlar-ne amb gent jove, no pas amb gent de la meva edat, quan el futur s'aprima i el passat es revifa i tot es converteix en memòria i la memòria, ho sabem prou bé, és una construcció que fem des del present.

D'aquest joc de miralls entre el passat i el present tres moments memorables: la retrobada amb l'antic amant –Banderas, en el millor paper de la seva vida i Leonardo Sbaraglia- les converses amb la seva mare –la gran Julieta Serrano, el seu caminar, els seus ulls- i el moment que el director, quan és un nen, descobreix el cos despullat del noi que va a la cova on viuen a posar unes rajoles a la cuina i a qui la criatura ensenya a llegir, escena que donarà peu a uns dels moments més màgics i bells de la història.

Estem davant, goso afirmar apassionadament, d'una pel·lícula rodona, inoblidable, que fa que tinguis ganes de tornar-la a veure i tancar els ulls i pensar-la i repensar-la i tornar-la a veure… fins a la fi del temps.

Fitxa tècnica:

Direcció i guió: Pedro Almodóvar. Interpretació: Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz, Leonardo Sbaraglia, Julieta Serrano, Nora Navas, Asier Flores, César Vicente, Raúl Arévalo, Neus Alborch, Cecilia Roth, Pedro Casablanc, Susi Sánchez, Eva Martín, Julián López, Rosalía, Francisca Horcajo. Espanya, 2019. Duració 108′. Estrena a Espanya: Març 2019


-----

Més continguts sobre:
cinema

imprimir