Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
Eduquem en un pensament crític i complex. Aprenem a interrogar-nos.
hemeroteca
Eduquem en un pensament crític i complex. Aprenem a interrogar-nos.
Roser Vila /

En el bombardeig d'anuncis que ens plouen es fa publicitat d'idees per vendre exactament el contrari d'allò que s'anuncia: Sigues tu mateixa , en la venda de productes cosmètics que ens fan persones seriades. Lliure com el vent ... pel telèfon mòbil que esgota la setmanada dels joves i els fa poc lliures. Un banc crida en els seus anuncis: Inconformistes benvinguts , quan els vol ben conformistes amb les seves regles. Sabor suau, plaer intens. Culte a l'ego per dir-nos que ens matarà el tabac. O bé Viva la vida i Trobarem un camí, i si no, el creem per propiciar la dependència d'un parell de licors, per citar uns quants exemples.
Les notícies dels mitjans de comunicació ens les venen com l'única veritat, i cada vegada es fa menys l'exercici de llegir entre línies o de buscar les notícies que no es diuen. La història sabem qui l'ha escrita i qui l'escriu, i malgrat això ens costa qüestionar-la. Així com les veritats científiques d'ahir no ho són avui i les de avui perillen per demà. La mirada eurocentrista ens dificulta saber mirar el món sencer que habitem i, malgrat que tenim més informació que mai, no fem res per canviar l'ordre de les coses, de les injustícies i de les desigualtats.

Des del poder polític s'està intentant imposar la dinàmica de satanitzar qualsevol discrepància de l'ordre establert. Quan hi ha una reivindicació, una advertència o una reflexió crítica, se silencia i/o es desqualifica, malgrat que els arguments, la raó o el sentit comú diguin que caldria parar-hi atenció. En general es delega el pensament, i en aquesta societat d'alienació múltiple sembla que s'hagi invalidat la capacitat del judici autònom, és a dir, la possibilitat de poder pensar, raonar, sentir, arribar a conclusions i, en conseqüència, actuar.

La institució escolar educa en el pensament únic? En els centres educatius ens aboquen moltes vegades a transmetre un cos de coneixements que han de traspassar els que saben als que no saben, donant-los com a inequívocs i repartits entre les matèries. Coneixements que no se sobreposen i que no ajuden a entendre suficientment el món que ens envolta, ni les qüestions més properes i quotidianes. Generalment no s'aprofiten els sentits i les capacitats diferents que tenen les persones de l'aula. L'aprenentatge es pot convertir en una rutina, en comptes d'engrescar els nois i les noies en una aventura meravellosa i creativa que els porti a ser reflexius i pensants per incrementar la capacitat de raonament i de judici.

Les nostres reformes i els projectes educatius de centre tenen planificacions curriculars àmplies, uns programes extensos i diem que, "a més a més", s'ha d'educar en valors i desenvolupar un pensament crític en l'alumnat, com una maria moderna. Potser aquest és el problema. No es pot fer des del "a més a més". L'educació en valors ha de ser una pràctica habitual, el sentit mateix de l'educació. S'ha de dir que molts docents han fet molts avenços en aquest camp i que des de diversos angles han abordat una investigació a l'aula i han optat per un currículum no tan clar, problematitzador i un xic més indeterminat com és la realitat i la vida mateixa. Han sabut trobar un procés comú d'aprenentatge on han confrontat idees, amb debat, crítica, argumentació i comprensió. Per tant, cal parar atenció a aquestes experiències perquè són un bon referent.

Com educar els infants i joves en un pensament crític i complex? És necessari fer sortir un pensament global, transdisciplinar, obert i complex, que impliqui tota la comunitat educativa, de manera que el professorat i l'alumnat s'impliquin en processos d'investigació oberts, crítics i creatius en tots els camps, lluny de les prescripcions curriculars encotillades i de reduccions i simplificacions. Cal aprendre a interrogar-nos, a argumentar, a desenvolupar un judici i a comprendre les múltiples relacions que existeixen en el coneixement i en el món on vivim. Hem de dur a la pràctica el que diuen moltes pedagogies emancipadores i crítiques, però que les trobem poc com a pràctiques a l'aula.

L'ensenyament s'ha de centrar en l'alumnat com a persones, saber incorporar el pensament complex en tots els continguts i promoure l'autonomia de l'alumnat en els processos d'aprenentatge. Hem d'aprendre a saber escoltar críticament, mestres, alumnes, i entre si, com un procés important d'aprenentatge. També el professorat s'ha de formar en un pensament crític. A l'escola se li demana molt, té moltes pressions per abraçar el màxim de continguts i d'informació i és necessari plantejar-se la profunditat davant l'extensió i, sobretot, buscar una dinàmica d'interacció i diàleg per poder construir coneixements a l'aula. Es pot arribar a una visió compartida i consensuada, que no vingui tan sols del professorat. S'ha de plantejar molt seriosament la funció del docent i de la comunitat educativa en aquest moment.

Quin és el paper de les persones adultes com a model de creació dels pensaments alternatius? L'educació és una responsabilitat de tota la societat. Des d'aquest punt de vista, totes les persones adultes tenim la possibilitat i la responsabilitat d'implicar-nos en l'educació des d'un pensament crític, i també de formular propostes alternatives. En el context de la globalització hi ha una marcada tendència al pensament únic, però els canvis es fan per les persones, pels col·lectius, que pensen, que són crítics i que generen moviments tot buscant sortides als problemes propers, locals o mundials. La implicació ha de ser des de cada lloc de treball, d'associacionisme i de posició a la societat, i els ensenyants hem de ser conseqüents i compromesos. A vegades aquest compromís és criticat en nom del professionalisme, de l'especialització, de l'estètica sense ètica i per tot allò establert. No l'hem de veure com una feina més, sinó entendre que aquesta és l'essència de la nostra feina per col·laborar a fer persones lliures.

S'ha de promoure i facilitar la responsabilitat dels joves, una política de participació ciutadana, com a activitat crítica, com a pedagogia i com a ètica col·lectiva. Cal propiciar una consciència i una coherència en les actuacions respecte del món vist de manera global amb els seus problemes i en la recerca de solucions. Al professorat ens toca obrir camins per a un aprenentatge joiós, alegre, crític, comprensiu, participatiu, solidari, alliberador. Hem de possibilitar instruments d'anàlisi i fomentar la creació d'idees. S'ha d'aconseguir que qui aprengui construeixi coneixement, no tan sols l'absorbeixi. La comunitat educativa ha de tenir un compromís respecte de la comunitat en general, afrontant els riscos de la burocratització, la rutina, l'autoritarisme, l'endogàmia i el corporativisme. Els moviments més importants socials i crítics que existeixen en l'actualitat han crescut i sobreviscut gràcies a l'esforç, al coneixement i a la voluntat de professionals, de docents, de col·lectius. Fem nostra aquesta pràctica.

Bibliografia
Juan Manuel Alvarez Méndez- CdP Nº 247
Francisco Fernández Buey CdP Nº 251
Casado, A. (1990). La escuela y la educación del pensar. Madrid. Escuela Universitaria de Formación del Profesorado de E.G.B.
Virginia Ferrer CdP Nº 259

Data de publicació: Juny de 2001


-----

Més continguts sobre:
educació en valors, educació per la ciutadanai, democràcia

imprimir